Thomas Sankara

El capità Thomas Isidore Noël Sankara (Yako, Alt Volta, 21 de desembre de 1949Ouagadougou, 15 d'octubre de 1987) fou un militar i polític burkinès, líder de Burkina Faso des del 1983 al 1987. Amb una potent combinació de carisma personal, organització social i democràcia participativa, el seu govern va prendre iniciatives per lluitar contra la corrupció i per millorar l'educació, l'agricultura i la situació de la dona. El seu revolucionari programa va generar una forta oposició en les elits tradicionals. sumada a la confrontació entre els membres més radicals i els més conservadors de la junta de govern, aquests dos factors van contribuir a la seva caiguda i assassinat en un sagnant cop d'estat el 15 d'octubre de 1987.[1]

Infotaula de personaThomas Sankara
Thomas-sankara-dessin.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Thomas Isidore Noël Sankara Modifica el valor a Wikidata
21 desembre 1949 Modifica el valor a Wikidata
Yako (Àfrica Occidental Francesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1987 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Ouagadougou (Burkina Faso) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentOuagadougou Modifica el valor a Wikidata
President de Burkina Faso
4 agost 1983 – 15 octubre 1987
← cap valor – Blaise Compaoré →
Primer ministre de Burkina Faso
10 gener 1983 – 17 maig 1983
← Saye ZerboYoussouf Ouédraogo → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióPritaneu Militar de Kadiogo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, militar i guitarrista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1966 Modifica el valor a Wikidata –  15 octubre 1987 Modifica el valor a Wikidata
PartitCongrés per la Democràcia i el Progrés Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatBurkina Faso Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de Burkina Faso Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcapità Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de la Franja d'Agacher Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMariam Sankara Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webthomassankara.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5174887 Musicbrainz: ab1ac852-0941-4940-b570-ce7d6fccd4f4 Discogs: 4987745 Find a Grave: 151390878 Modifica els identificadors a Wikidata

Primers anys de vidaModifica

Thomas Sankara era el fill de Marguerite Sankara (que va morir el 6 de març de l'any 2000) i de Sambo Joseph Sankara (19194 d'agost del 2006), un policia. Nascut en el si d'una família catòlica, «Thom'Sank» fou un silmi-mossi, un grup ètnic originat a partir del matrimoni entre homes mossi i dones de la pastoral fulani, els silmi-mossi són els menys privilegiats en el sistema de castes dels mossi. Va assistir a l'escola primària a Gaoua i a la secundària a Bobo-Dioulasso, la segona ciutat de l'estat.

El seu pare va lluitar amb l'armada francesa durant la Segona Guerra Mundial i fou detingut pels nazis. La família de Sankara volia que es convertís en un mossèn catòlic. Segons algunes fonts,[2] ell mai no va perdre la seva fe catòlica tot i les seves conviccions marxistes. De la forma escaient en un país amb una nombrosa població musulmana, també coneixia l'Alcorà.

Carrera militarModifica

Després d'un entrenament bàsic militar a l'escola secundària el 1966, Sankara va començar la carrera militar a l'edat de 19, i un any més tard fou enviat a Madagascar per al seu entrenament com a oficial a Antsirabe, on va presenciar els alçaments populars el 1971 i 1972. Havent retornat a l'Alt Volta el 1972, el 1974 va combatre a la frontera entre l'Alt Volta i Mali.

Es va convertir en una figura popular a la capital Ouagadougou. El fet que fos un guitarrista notable (havia tocat en un grup anomenat Tout-à-Coup Jazz) i que li agradessin les motocicletes possiblement hagi contribuït al seu carisma.

El 1976 es va convertir en comandant del Commando Training Centre a . El mateix any va conèixer a Blaise Compaoré al Marroc. Durant la presidència del Coronel Saye Zerbo, un grup de joves oficials va formar una organització secreta anomenada Regroupement des officiers communistes (ROC), els membres més coneguts del qual foren Henri Zongo, Jean-Baptiste Boukary Lingani, Compaoré i Sankara.

PresidènciaModifica

 
Monument a Sankara a Ougadougou

Un cop d'estat organitzat per Blaise Compaoré va portar Sankara a la presidència el 4 d'agost de 1983, als 33 anys. Sankara es definia com a revolucionari inspirat per la Revolució Cubana[3] i pel capità Jerry Rawlings de Ghana, el qual com a president va promoure la «Revolució democràtica i popular». Es va definir com antiimperialista i va crear una policia contra la corrupció, la desforestació i la fam, alhora que promocionà l'educació i la sanitat. Els privilegis dels caps tribals foren abolits. El 1984, al cap d'un any de revolució, va rebatejar al país com Burkina Faso, que significa «La terra dels homes honrats» en llengües mossi i julà; també va modificar la bandera i l'himne. Va incloure diverses dones en el seu govern i va millorar l'estatus femení: l'ablació genital fou declarada il·legal, igual que la poligàmia. Fou també el primer govern africà que va reconèixer la SIDA com una amenaça per a l'Àfrica. Totes aquestes mesures el va fer estimat al seu país i va atreure l'atenció internacional. Va vendre els Mercedes del govern i els va canviar pel Renault 5 (el vehicle més barat a Burkina Faso) que va passar a ser el vehicle oficial dels ministres. Va formar una guàrdia personal de dones amb moto. L'arsenal de l'exèrcit a Ougadougou va esdevenir un supermercat de l'estat (el primer del país). El 1985 durant el cens es van produir suposades intervencions d'agents de Mali i les tensions van derivar en una guerra de 5 dies en la que van morir unes 100 persones, la majoria mortes per una bomba llançada per un avió malinès sobre el mercat d'Ouahigouya; els atacs s'anomenaren «Guerra de Nadal» perquè es va lliurar en aquelles dates.

En només quatre anys, la revolució va fer avenços considerables: combaté la desertificació plantant deu milions d'arbres en quinze mesos; la taxa d'escolarització passà del 6% al 22%; va fer campanyes titàniques de vacunació que li valgueren la felicitació de l'OMS —dos milions i mig de nens vacunats en quinze dies— sense ajudes de potències estrangeres, i desafiant la negativa d'ajuda de l'FMI; va construir cent quilòmetres de via fèrria a mà, amb la col·laboració de la gent dels pobles per on passaria el tren; va suprimir els lloguers durant un any, implicant tothom en tasques de rehabilitació i construcció d'habitatges; i defensà els drets de la dona com mai ningú a l'Àfrica, nomenà ministres quatre dones i alliçonà la població contra la mutilació sexual femenina, els abusos i la violència masclista.[4]

AssassinatModifica

El juliol de 1987, en una cimera de l'Organització per a la Unitat Africana (OUA) a Addis Abeba, Sankara va fer un discurs magistral contra el deute extern, demanant a tots els països africans reunits que es neguessin rotundament a pagar-lo: «No podem reemborsar el deute perquè no tenim amb què pagar. No podem reemborsar el deute perquè no som responsables del deute. No podem pagar el deute perquè són els altres els que ens deuen el que les potències més riques no podrien pagar mai, això és, el deute de sang. És la nostra sang la que s'ha vessat». Sankara era un gran orador i en aquell discurs, en un moment determinat, somrigué i demanà que ho fessin tots els països «perquè si ho fa només Burkina Faso, us puc assegurar que a la pròxima cimera de l'OUA jo no hi seré». I així va ser[4]

El 15 d'octubre de 1987, Sankara fou assassinat en un cop d'estat per dotze oficials dirigits per Blaise Compaoré qui el va succeir. Es van argüir com a desencadenant el deteriorament de les relacions amb els països veïns. Le Monde considerà que Compaore era més prosoviètic i volia agafar les regnes de l'estat. D'altres hi van veure una reacció contrarevolucionària a les amenaces de Sankara de no pagar el deute extern. Després del cop d'estat, tot i la mort de Sankara, alguns CDR (Comités de Défense de la Révolution) van organitzar resistència armada durant uns dies.[5]

LlegatModifica

El 2014, vint-i-set anys després d'haver estat assassinat, el seu nom i el seu mestratge foren referents de l'Aixecament burkinès que liquidà el poder del traïdor Blaise Compaoré. L'exèrcit francès el va protegir i l'ajudà a exiliar-se a la Costa d'Ivori, concretament a la capital, Yamoussoukro, vila natal del difunt dictador Félix Houphouët-Boigny que, en els seus deliris, va convertir el seu poble en una fastuosa i fantasmal capital.

Sankara va demostrar que es podia reconstruir una Àfrica més lliure, més justa i més africana, deslliurant-se del jou neocolonial de les ex-metròpolis, l'FMI i el Banc Mundial. I això era perillós. A més, era immensament popular i simpàtic, i el poble l’estimava amb devoció. El «Che africà» que va lluitar contra el neocolonialisme a cara destapada va ser assassinat, però les seves idees premonitòries cada dia són més vives i venerades, fins al punt d'haver esdevingut després de mort un referent per als joves africans.[4]

Obres de Thomas SankaraModifica

  • L'émancipation des femmes et la lutte de libération de l'Afrique, Pathfinder Press.
  • Somos los herederos de las revoluciones del mundo, Pathfinder Press.
  • Thomas Sankara habla, La Revolución de Burkina Faso, 1983-87, Pathfinder Press.

Obres sobre Thomas SankaraModifica

ReferènciesModifica

  1. «Thomas Sankara, una llavor plantada fa 31 anys». Directa. [Consulta: 29 agost 2019].
  2. «Bruno Jaffré». [Consulta: 29 agost 2019].
  3. «Els infants de Sankara». [Consulta: 29 agost 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 Montanyà, Xavier. «Justícia per al dirigent revolucionari assassinat Thomas Sankara». Vilaweb, 12-01-2020. [Consulta: 13 gener 2020].
  5. «De Cuba a Burkina Faso: els Comitès de Defensa de la Revolució». [Consulta: 29 agost 2019].
  6. «Thomas Sankara en su contexto | Giovanni Giacopuzzi». [Consulta: 29 agost 2019].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Sankara