T. S. Eliot
T. S. Eliot (Saint Louis, 26 de setembre de 1888 - Kensington, 4 de gener de 1965) nom de ploma de Thomas Stearns Eliot OM, fou un poeta, escriptor, dramaturg, assagista, editor, crític literari, editor i professor universitari britànic, d'origen estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1948.[1][2]
.jpg)
Nascut a St. Louis, Missouri, d'una família destacada de Boston Brahmin, es va traslladar a Anglaterra el 1914 a l'edat de 25 anys on es va establir, va treballar i es va casar.[2] Es va convertir en ciutadà britànic el 1927 a l'edat de 39 anys, renunciant posteriorment a la seva ciutadania estatunidenca.[3]
Eliot va cridar l'atenció per primera vegada pel seu poema "The Love Song of J. Alfred Prufrock (La cançó d'amor de J. Alfred Prufrock)" el 1915, va ser rebut com una obra mestra modernista. El van seguir uns quants dels poemes més coneguts en llengua anglesa, com ara "The Waste Land" (1922), "The Hollow Men" (1925), "Ash Wednesday" (1930) i Four Quartets (1943).[4] També va ser conegut per les seves set obres teatrals, especialment Murder in the Cathedral (1935) i The Cocktail Party (1949). Va rebre el premi Nobel de literatura el 1948, "per la seva destacada contribució pionera a la poesia actual".[5][6]
En les seves obres, destaca la cura formal i les referències culturalistes. Enquadrat dins el New Criticism, pensava que l'art no havia de ser l'expressió d'experiències personals sinó el treball sobre símbols universals.[7]
Biografia modifica
Va néixer el 1888 a la ciutat de Saint Louis, població situada a l'estat estatunidenc de Missouri. Els Eliots eren una família brahmina de Boston, amb arrels a Anglaterra i Nova Anglaterra. L'avi patern d'Eliot, William Greenleaf Eliot, s'havia traslladat a St. Louis, Missouri,[4][8] per establir-hi una església cristiana unitària. El seu pare, Henry Ware Eliot (1843-1919), va ser un home de negocis d'èxit, president i tresorer de la Hydraulic-Press Brick Company de St Louis. La seva mare, Charlotte Champe Stearns (1843-1929), que va escriure poesia, era treballadora social, que era una nova professió als Estats Units a principis del segle xx. Eliot va ser l'últim dels sis fills supervivents. Conegut per la família i els amics com Tom, era el homònim del seu avi matern, Thomas Stearns.
L'enamorament infantil de la literatura d'Eliot es pot atribuir a uns quants factors. Primer, va haver de superar les limitacions físiques de petit. Lluitant contra una doble hèrnia inguinal congènita, no podia participar en moltes activitats físiques i, per tant, se li va impedir socialitzar amb els seus companys. Com que sovint estava aïllat, es va desenvolupar el seu amor per la literatura. Un cop va aprendre a llegir, el jove es va obsessionar immediatament amb els llibres, afavorint històries de vida salvatge, el salvatge oest o el buscador d'emocions de Mark Twain, Tom Sawyer.[9] A les seves memòries d'Eliot, el seu amic Robert Sencourt comenta que el jove Eliot "sovint s'arromangava al seient de la finestra darrere d'un enorme llibre, posant la droga dels somnis contra el dolor de viure".[10] En segon lloc, Eliot va acreditar la seva ciutat natal amb la seva visió literària: "És evident que St. Louis em va afectar més profundament del que ha fet mai cap altre entorn. Sento que hi ha alguna cosa en haver passat la infantesa al costat del gran riu, cosa que és incomunicable per a aquelles persones que no ho tenen. Em considero afortunat d'haver nascut aquí més que a Boston, Nova York o Londres. "[11]
Del 1898 al 1905, Eliot va anar a la Smith Academy, la divisió preparatòria de la universitat de nois de la Universitat Washington a Saint Louis, on els seus estudis incloïen llatí, grec antic, francès i alemany. Va començar a escriure poesia quan tenia 14 anys sota la influència de la traducció del Rubaiyat of Omar Khayyam per Edward Fitzgerald. Va dir que els resultats eren tètrics i desesperants i els va destruir.[12] El seu primer poema publicat, "A Fable For Feasters", va ser escrit com a exercici escolar i es va publicar al Smith Academy Record el febrer de 1905.[13] També a l'abril de 1905 es va publicar el seu poema manuscrit més antic que es conserva, una lírica sense títol, posteriorment revisada i reeditada com a "Cançó" a The Harvard Advocate, a la revista estudiantil de la Universitat Harvard.[14] També va publicar tres contes el 1905, "Birds of Prey" (Ocells rapinyaires), "A Tale of a Whale" (Un conte de balena) i "The Man Who Was King" (L'home que era rei). L'última història esmentada reflecteix significativament la seva exploració del poble d'Igorot mentre visitava l'Exposició Universal de Sant Lluís del 1904.[15][16][17] Aquesta relació amb els pobles indígenes és important abans dels seus estudis antropològics a Harvard.[18]
Va estudiar grec, literatura anglesa i art a la Universitat Harvard, on es va graduar el 1909. Entre 1910 i 1911 amplià els seus estudis a La Sorbona de París. El 1911, inicià el seu doctorat en filosofia mitjançant l'estudi de Francis Herbert Bradley, el budisme i filologia indoària, però no li fou atorgat aquest títol, ja que no presentà personalment la seva tesi doctoral davant el jurat de Harvard l'any 1916. Aquest mateix any coneix Bertrand Russell, que havia acudit com a professor visitant en aquesta universitat, i que el considerà el seu millor alumne. Després d'una breu estada a Marburg an der Lahn (Alemanya) gràcies a una beca el 1914, s'instal·la a Anglaterra, on coneix Ezra Pound, Virginia Woolf i James Joyce.
Alterna l'escriptura amb diverses feines, des de professor d'institut fins a banquer. Es converteix a l'anglicanisme, que impregnà tota la producció literària des d'aquell moment, amb constants cites bíbliques. El 1927 aconseguí la nacionalitat britànica, el 1948 fou nomenat membre de l'orde del Mèrit per part del rei Jordi VI del Regne Unit. Morí el 1965 a la ciutat de Londres, després d'una última etapa de la seva vida en què patí trastorns nerviosos.
El 1983 rebé, pòstumament, dos Premi Tony de teatre per l'obra teatral Cats, l'adaptació que Andrew Lloyd Webber realitzà del seu llibre Old Possum's Book of Practical Cats ('El llibre dels gats hàbils', 1939), un pel llibret musical i l'altre per la música/lletra de l'obra, basada completament en l'obra de T. S. Eliot. Anteriorment, l'any 1950, la seva obra The Cocktail Party ja havia estat guardonada amb el Tony a la millor obra dramàtica.
Obres destacades modifica
La primera obra a destacar és The Love Song of J. Alfred Prufrock ('La cançó d'amor de J. Alfred Prufock'), apareguda l'any 1915, en què explica en forma de monòleg poètic la visió que té el protagonista de la seva vida. L'estructura està fortament influenciada per La divina comèdia i les tècniques del fluir de la consciència del surrealisme. El poema és l'intent d'un home de mitjana edat amb males experiències amoroses anteriors de formular una pregunta complicada que mai s'escriu directament. El pessimisme existencial gira al voltant de les dones i el deteriorament físic que produeix el pas del temps.
Una altra obra a destacar és The Waste Land (1922), un poema estructurat en cinc seccions, les quatre primeres dedicades als elements naturals. Descriu les diferents cares de la mort amb el símbol del paisatge i encarna la decepció anglosaxona després de la Primera Guerra Mundial. El seu estil es pot enquadrar dins l'avantguardisme i està acompanyat de notes de l'autor per a la seva comprensió, difícil per les nombroses al·lusions i els canvis de narrador.
T. S. Eliot considerava que la seva obra mestra eren els Four Quartets ('Quatre quartets', 1943), també al voltant dels quatre elements: aire, terra, aigua i foc. Resumeix la seva visió filosòfica, fortament influenciada pel cristianisme (va ser un dels traductors oficials de la Bíblia a l'anglès).
Pel que fa al teatre, la seva obra de més èxit és Murder in the Cathedral ('Mort a la catedral', 1935), en què explica la mort de Thomas Becket i les seves temptacions anteriors (en clar paral·lel amb Crist). Critica els governs autoritaris que permeten el crim i l'actuació irracional, en el context històric del feixisme i el nazisme.
L'any 1948, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «per la seva contribució excepcional, pionera en la poesia actual».[19]
Modernisme i religiositat modifica
La poesia d'Eliot presenta tres vessants fonamentals, facetes en aparença contradictòries entre si, però que va saber harmonitzar sàviament; la primera, una vena humorística sui generis. L'autor era molt aficionat a la sàtira i la ironia, visibles en obres com Prufrock and Other Observations ('Prufrock i altres observacions', 1917) o Old Possum's Book of Practical Cats ('El llibre dels gats hàbils', 1939). La segona, l'arrabassat avantguardisme o experimentalisme literari, ja que fou el gran representant del modernisme anglès. La tercera és, sens dubte, meditativa i religiosa. El to transcendental i penitencial adquireix una enorme presència al llarg de tota la seva obra, i de la trobada d'elements tan dispars (el sagrat i el profà o la fe i el nihilisme) emanarà, la que és per alguns, la poesia més gran del segle xx.
La seva conversió a l'anglicanisme explica la importància del sentiment religiós en la seva vida, que de manera espontània traslladaria a la seva poesia. Aquest transvasament es plasma, d'entrada, amb la incorporació d'innombrables cites de la Bíblia, d'obres de sants, de Dant, així com de texts sagrats orientals. Són freqüents, així mateix, les referències a episodis o llocs amb forta significació religiosa. En un temps convuls, cínic i descregut com el que li va tocar viure, marcat a més per dues guerres mundials, no es va abstenir de treure a la llum directament un ram de poemes "religiosos", gairebé a imitació del mester de clerecia medieval: The Journey of the Magi ('Viatge dels mags', 1927), Ash Wednesday ('Dimecres de cendra', 1930, dedicat a la Mare de Déu), els cors de The Rock ('La pedra', 1934, a favor de la construcció de nous temples religiosos), etc. De manera similar a Miguel de Unamuno, Eliot revela un tarannà místic almenys vacil·lant, en el qual la fe s'ha vist considerablement temperada o refredada, si no substituïda, per la desenganyada meditació racional, sempre a vegades amb un tema metafísic de fons: en el cas d'Eliot, l'incomprensible esdevenir del temps.
A l'inici d'un dels poemes purament "religiosos" d'Ash Wednesday, s'observa:
- Perquè no tinc esperança de tornar altra vegada
- Perquè no tinc esperança
- Perquè no tinc esperança de tornar...
Aquesta secció conclou molt canònicament:
- Prega per nosaltres pecadors, ara i a l'hora de la nostra mort.
Aquests versos, no se sap si trasllueixen fe o desesperança, si bé l'efecte poètic de contrastos com aquest, unit als atrevits recursos formals utilitzats, lluny de restringir la intensitat lírica, l'amplifica notablement. Les seves composicions en imatges brinden originals ressonàncies, profunds i inesperats aspecte espirituals; una riquesa i varietat de registres rara en la poesia del segle xx, si obviem un dels seus grans contemporanis, el portuguès Fernando Pessoa.
Obra publicada modifica
Poesia modifica
Teatre modifica |
No-ficció modifica
|
Traduccions al català modifica
En català, T. S. Eliot es donà a conèixer per mitjà de la versió poètica del poema «El viatge dels reis d'Orient», que Marià Manent publicà el 1932 en La Publicitat.[20] Algunes obres foren traduïdes al català per intèrprets com Lluís Maria Aragó, Miquel Arimany, Agustí Bartra, Joan Ferraté, Rosa Leveroni, Marc Masdeu, Francesc Parcerisas, Alfred Sargatal, Àlex Susanna i Josep Urdeix.[21] L'obra poètica completa d'Eliot ha estat traduïda per Josep M. Jaumà.[22]
Referències modifica
- ↑ Bush, Ronald. "T. S. Eliot's Life and Career", in John A Garraty and Mark C. Carnes (eds), American National Biography. Nova York: Oxford University Press, 1999, via [1] Arxivat 2022-04-17 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 «The Nobel Prize in Literature 1948» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
- ↑ Sanna, Ellyn. «Biography of T. S. Eliot». A: T.S. Eliot. Broomall: Chelsea House Publishing, 2003, p. (3–44) 30.
- ↑ 4,0 4,1 "Thomas Stearns Eliot", Encyclopædia Britannica. Consulta 7 de novembre de 2009.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1948». Nobel Foundation. [Consulta: 26 abril 2013].
- ↑ "The Nobel Prize in Literature 1948 – T.S. Eliot", Nobel Foundation, taken from Frenz, Horst (ed). Nobel Lectures, Literature 1901–1967. Amsterdam: Elsevier Publishing Company, 1969. Consulta 6 de març de 2012.
- ↑ Bergonzi, Bernard. T.S. Eliot: Four Quartets (1969)
- ↑ Bush, Ronald, T. S. Eliot: The Modernist in History (New York, 1991), p. 72.
- ↑ Worthen, John. T.S. Eliot: A Short Biography. Londres: Haus Publishing, 2009, p. 9.
- ↑ Sencourt, Robert. T.S. Eliot, A Memoir. Londres: Garnstone Limited, 1971, p. 18.
- ↑ Letter to Marquis Childs quoted in St. Louis Post Dispatch (15 d'octubre de 1930) and in the address "American Literature and the American Language" delivered at Washington University in St. Louis (9 de juny de 1953), published in Washington University Studies, New Series: Literature and Language, no. 23 (St. Louis: Washington University Press, 1953), p. 6.
- ↑ Hall, Donald «The Art of Poetry No. 1». The Paris Review, 21, Spring–Summer 1959 [Consulta: 29 novembre 2011].
- ↑ Gallup, Donald. T. S. Eliot: A Bibliography. A Revised and Extended. New York City: Harcourt, Brace & World, 1969, p. 195.
- ↑ Eliot, T.S.. Poems Written in Early Youth. New York City: Farrar, Straus and Giroux, 1967, p. 33–34.
- ↑ Narita, Tatsushi «The Young T. S. Eliot and Alien Cultures: His Philippine Interactions». The Review of English Studies, 45, 180, novembre 1994, pàg. 523–525. DOI: 10.1093/res/XLV.180.523.
- ↑ Narita, Tatsushi. T. S. Eliot, The World Fair of St. Louis and "Autonomy". Nagoya, Japan: Kougaku Shuppan, 2013, p. 9–104. ISBN 9784903742212.
- ↑ Bush, Ronald. «The Presence of the Past: Ethnographic Thinking/ Literary Politics». A: Prehistories of the Future. Stanford, California: Stanford University Press, 1995, p. 3–5; 25–31.
- ↑ Marsh, Alex; Daumer, Elizabeth «Pound and T. S. Eliot». American Literary Scholarship, 2005, pàg. 182.
- ↑ Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1948 (anglès)
- ↑ Sargatal, Alfred «T. S. Eliot». Visat, 4, octubre 2007.
- ↑ Abrams, D. Sam «T.S. Eliot: "llegiu-lo"». Cultura (El Punt Avui), 16-01-2015, p. 32.
- ↑ Eliot, T. S.; Jaumà, Josep M. (traductor). Poesia completa. Barcelona: Edicions de 1984, octubre de 2021, p. 732 (1984poesia). ISBN 9788416987993.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- T. S. Eliot al Projecte Gutenberg (anglès).