Ti'inik, també Ta'anakh, Ti’innik o Taanach (àrab: تعّنك, Tiʿnik; hebreu: תיעניכ‎) és una vila palestina de la governació de Jenin a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 13 kilòmetres al nord-oest de Jenin. Segons el cens de l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques (PCBS) tenia 1.095 habitants en 2007.[1]

Infotaula de geografia políticaTi'inik
تعّنك

Localització
Map
 32° 31′ 11″ N, 35° 13′ 16″ E / 32.5197°N,35.2211°E / 32.5197; 35.2211
PaísCisjordània Palestina
Vila
Graella palestina170/214
Organització política
GovernacióJenin
Identificador descriptiu
Fus horari

ArqueologiaModifica

 
Objecte de culte de terracota trobada a Tel Taanach, ara al Museu Arqueològic d'Istanbul

Just a l'est de Ti'inik es troba un monticle de 40 metres d'altura que era el lloc de la ciutat bíblica de Taanach[2] o Tanach,[3] una ciutat levítica assignada als kohathites.[4] Hi foren trobades dotze taules cuneiformes accàdies. Aproximadament un terç dels noms a les taules eren d'origen hurrites, indicant una significant presència ètnica septentrional.[5][6] El principal segueix sent visible actualment en un palau abbàssida del segle xi.[7]

HistòriaModifica

Ti'inik, com la resta de Palestina, fou un incorporada a l'Imperi Otomà en 1517, i en el cens de 1596, la vila apareix com a Ta'inniq, situada a la nàhiya de Sara al liwà de Lajjun. Tenia una població de 13 llars, tots musulmans. Pagaven taxes sobre els productes agrícoles com blat, ordi, cultius d'estiu, cabres i ruscs, a més dels ingressos ocasionals; un total de 7.000 akçe.[8]

En 1870 Victor Guérin va trobar que la vila consistia en 10 cases.[9] Va descriure amb més detall com: "Una vegada els costats del sud i tot l'altiplà superior del turó allargat en la que es troba el poble estaven cobertes d'edificis, com es demostra pels innombrables fragments de ceràmica escampats per terra, i els materials de tota mena que es van reunir a cada pas: les pedres més grans s'han dut a una altra banda. Per sota del poble hi ha una petita mesquita, que fou una antiga església cristiana. Es troba, de fet, est i oest, i totes les pedres amb què està construït pertanyen a les primeres construccions; algunes d'elles estan decorades amb escultures. Més endavant a la plana hi ha diverses cisternes tallades a la roca, i un pou, anomenat Bir Tannuk."[10]

En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la descrivia com «un petit poble, que es troba al costat sud-est de la gran Tell o monticle del mateix nom vora la plana. Té oliveres al sud, i pous al nord, i està envoltat de tanques de cactus. Hi ha una cúpula blanca al poble. la roca sobre els costats del Tell s'extreu en alguns llocs, els pous són antics, i les tombes excavades a la roca es troben al nord, a prop dels peus del monticle.»[11]

Al cens de Palestina de 1922, realitzat per les autoritats del Mandat Britànic Ti'inik tenia una població de 65 musulmans,[12] va disminuir lleugerament en el cens de 1931 a 64 musulmans, en un total de 15 cases.[13]

En 1945 la població era de 100 musulmans,[14] amb 32,263 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i població.[15] 452 dúnams eren usats per plantacions i terra de rec, 31,301 dúnams per cereals,[16] mentre que un total de 4 dúnams eren terra urbanitzable.[17]

Com a conseqüència de la guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ti'inik van passar a pertànyer a Jordània i després de la guerra dels Sis Dies de 1967, ha estat sota domini israelià.

ReferènciesModifica

  1. «Table 26 (Cont.): Localities in the West Bank by Selected Indicators, 2007» (en arabic) p. 106. Palestinian Central Bureau of Statistics, 2007.
  2. e.g. New International Version
  3. e.g. New King James Version
  4. Joshua 21:25
  5. Gustavs, A. (1927) Die Personennamen in den Tontafeln von Tell Ta-annek. ZDPV 50, 1-18.
  6. Glock, A.E. (1971) A New Ta-annek Tablet. BASOR 204,17-30.
  7. Dave Winter Israel handbook: with the Palestinian Authority areas p644
  8. Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 159
  9. Guérin, 1875, p. 226
  10. Guérin, 1875, pp. 226 -228; as translated by Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 68
  11. Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 46
  12. Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Jenin, p. 30
  13. Mills, 1932, p. 71
  14. Department of Statistics, 1945, p. 17
  15. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 55
  16. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 99
  17. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 149

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica