Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214. Era fill de Renald II de Bar i d'Agnès de Xampanya.

Plantilla:Infotaula personaTibald I de Bar

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Thiébaut Ier de Bar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1158 Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1214 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Bar (1190–1214) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Scarpone Modifica el valor a Wikidata
CònjugeErmesinda I de Luxemburg (1197 (Gregorià)–)
Ermesenda de Bar-sur-Seine
Laureta de Loon Modifica el valor a Wikidata
FillsMargarita de Bar
 () Tibald I de BarErmesinda I de Luxemburg
Agnès de Bar
 () Tibald I de BarErmesenda de Bar-sur-Seine
Agnès de Bar
 () Tibald I de BarLaureta de Loon
Enric II de Bar
 () Tibald I de BarErmesenda de Bar-sur-Seine
Margarita de Bar
 () Tibald I de BarErmesenda de Bar-sur-Seine
Elisabet de Bar-Mousson
 () Tibald I de BarErmesinda I de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
ParesRenald II de Bar Modifica el valor a Wikidata  i Agnes de Blois Modifica el valor a Wikidata
GermansEnric I de Bar
Renald de Bar Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontDiccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill segon del comte de Bar, pertanyia per la seva mare al clan dels Teobald de Xampanya, una branca enfrontada al ducat de Lorena en l'àmbit local, i al si del regne el centre d'una lliga d'oposició al rei de França Felip August.

Va rebre en principi les senyories de Briey i de Stenay. Al regne de França. Participa amb el seu germà Enric I a la tercera croada, i va esdevenir comte de Bar quan aquest últim va morir al setge de Sant Joan d'Acre (1191).

De tornada a Europa, es dedica a augmentar la seva potència territorial, pels seus parentius i pels seus matrimonis. El seu tercer matrimoni, el 1197, li va permetre adquirir Luxemburg. Es troba llavors al capdavant d'un immens conjunt territorial entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic. Es va erigir en àrbitre local i el 1202 el duc de Lorena Simó II va signar un tractat per assegurar-se que les seves darreres voluntats en relació amb la seva successió fossin respectats. A canvi, Tibald va rebre la sobirania feudal del comtat de Vaudémont que li va cedir el duc de Lorena.

El 1211, va anar a Occitània a combatre contra els càtars, però va desaprovar la cavalcada[1] de Simó IV de Montfort al comtat de Foix, i no el va seguir cap al Quercy, trencant així la croada.[2]

Va morir el 1214, poc abans de la batalla de Bouvines. El seu territori va ser partit en dos, el Barrois (Barrès) i les seves dependències van passar al seu fill, i Luxemburg va anar a Walerà IV de Limburg, que es va casar amb la seva vídua.

Ascendència

modifica
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
32. Ricuí de Scarpone
 
 
 
 
 
 
 
16. Lluís de Montbéliard
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
33. Hildegarda d'Eguisheim
 
 
 
 
 
 
 
8. Thierry o Teodoric I de Montbéliard
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
34. Frederic II de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
17. Sofia de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
35. Matilde de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
4. Renald I de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
36.
 
 
 
 
 
 
 
18. Guillem I de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
37.
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermentruda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
38.
 
 
 
 
 
 
 
19. Estevaneta de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
39.
 
 
 
 
 
 
 
2. Renald II de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
40.
 
 
 
 
 
 
 
20.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
41.
 
 
 
 
 
 
 
10. Gerard I de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
42.
 
 
 
 
 
 
 
21.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
43.
 
 
 
 
 
 
 
5. Gisela de Vaudémont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
44.
 
 
 
 
 
 
 
22.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
45.
 
 
 
 
 
 
 
11. Edwiga de Dagsbourg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
46.
 
 
 
 
 
 
 
23.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
47.
 
 
 
 
 
 
 
1. Teobald I de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
48.
 
 
 
 
 
 
 
24.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
49.
 
 
 
 
 
 
 
12. Esteve II de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
50.
 
 
 
 
 
 
 
25.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
51.
 
 
 
 
 
 
 
6. Teobald IV de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
52.
 
 
 
 
 
 
 
26.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
53.
 
 
 
 
 
 
 
13. Adela de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
54.
 
 
 
 
 
 
 
27.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
55.
 
 
 
 
 
 
 
3. Agnès de Xampanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
56.
 
 
 
 
 
 
 
28. Engelbert I d'Ístria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
57.
 
 
 
 
 
 
 
14. Engelbert de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
58.
 
 
 
 
 
 
 
29. Edwiga de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
59.
 
 
 
 
 
 
 
7. Matilde de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
60.
 
 
 
 
 
 
 
30. Ulric de Passau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
61.
 
 
 
 
 
 
 
15. Utta de Passau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
62.
 
 
 
 
 
 
 
31.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
63.
 
 
 
 
 
 

Matrimonis i fills

modifica

Es va casar en primeres noces el 1176 amb Laureta de Loon († 1190), filla de Lluís I, comte de Loon i de Rieneck, i d'Agnès de Metz, amb la que va tenir a:

  • Agnès († 1226), casada el 1189 amb Ferri II († 1213), duc de Lorena

Es casa en segones noces el 1189 amb Isabel (1189 † 1211), filla de Guiu de Brienne, comte de Bar-sur-Seine i d'Elisabeth de Chacenay, de la que va tenir:

  • Margarida, casada el 1221 amb Enric III, comte de Salm (1191 † 1228), i després amb Enric de Dampierre († 1259)

El matrimoni fou anul·lat el 1195 i es va casar finalment en terceres noces el 1197 amb Ermesinda I de Luxemburg (1186-1247), comtessa de Luxemburg, filla d'Enric IV, comte de Luxemburg i de Namur, i d'Agnès de Gueldre. Van tenir:

  • Renald, senyor de Briey, mort abans de 1214
  • una filla, morta el 1214
  • Elisabet († 1262), casada amb Walerà de Limbourg (+ 1242), senyor de Monschau
  • Margarida, casada amb Hug III († 1243), comte de Vaudémont, i després amb Enric de Blois, que va ser regent del comtat de Vaudémont.

Referències

modifica
  1. Una cavalcada és una expedició destinada a infligir un màxim d'estralls per debilitar econòmicament el seu adversari.
  2. Georges Bordonove, La Tragédie Cathare, París, Pygmalion – Gérard Watelet, col. « Les Grandes Heures de l'Histoire de France », 1991

Bibliografia

modifica