Ticià de Tarragona
Ticià de Tarragona (Desconegut, s. IV - Desconegut, s. V) o Titianus fou el primer bisbe d'Hispània anomenat metropolità de la Província eclesiàstica Tarraconense. Va convocar el primer concili provincial de la Tarraconense, l'any 419.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV  |
| Mort | segle V |
| Bisbe | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Període | Baix Imperi Romà |
Font modifica
Coneixem a Ticià de Tarragona per l'epístola 11 que Consenci (Mallorca o Tarraconense, finals s. IV - Mallorca o Tarraconense, principis s. V), va enviar a Agustí d'Hipona, datada l'any 419 i que és una de les tres que es conserven.[2] Hi és mencionat explícitament com a metrolità a Titanus de Tarragona.[3]
Primer concili provincial de la Tarraconsense modifica
La carta de Consenci afegeix que va presidir un concili a Tarragona l'any 420, on hi van participar set bisbes, entre els quals hi havia Agapius, bisbe d'una seu desconeguda; Sagittius, bisbe d'Hilerda, i Syagrius, bisbe d'Osca. Entre els restants, possiblement hi havia també el de Cerunda (Girona).[4]
Palau episcopal modifica
Diversos historiadors s'han preguntat on vivia el bisbe metropolità. Tot i que no hi ha proves concloents, alguns assenyalen el Conjunt Paleocristià del Francolí de Tarragona, que en aquell moment era el complex de caràcter martirial més imponent d'Hispània, com la primera seu episcopal de la ciutat. Defineixen l'episcopi enmig de la necròpolis paleocristiana, amb la catedral servant les relíquies dels màrtirs lligat amb la seu episcopal. Es basen en la concentració d'edificis cristians en aquesta àrea i la riquesa i abundància de materials com sarcòfags o inscripcions, i l'absència d'elements similars a la resta de la ciutat a principis del segle v. No hi ha prou informació, però, per a donar una resposta definitiva.[5]
Referències modifica
- ↑ «Història de la província eclesiàstica Tarraconense». Conferència Episcopal Tarraconense, 2012 [Consulta: 5 setembre 2013].
- ↑ «Consencio». Colección de Polígrafos Españoles. Fundación Ignacio Larramendi. [Consulta: 6 setembre 2013].
- ↑ Vilella Masana, Josep «Las primacías eclesiásticas en Hispania durante el siglo IV». Polis. Revista de ideas y formas políticas de la Antigüedad Clásica, 10 (pàg. 269-285), 1998, pàg. 282. Arxivat de l'original el 13 d’agost 2016 [Consulta: 6 setembre 2013]. Arxivat 13 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Amich Raurich, Narcís M. «L'Epístola 3 d'InnocenciI I (402-417): En els orígens de la seu episcopal tardoantiga de Gerunda». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 45, 2004, pàg. 138 [Consulta: 6 setembre 2013].
- ↑ Gavaldà Ribot, Muñoz Melgar, Puig i Tàrrech, Josep M., Andreu, Armand «Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona (segles I-VIII)». Actes del Congrés de Tarragona (19-21 de juny de 2008), Biblioteca Tàrraco d'Arqueologia, núm6, 2010, pàg. 351-379 [Consulta: 6 setembre 2013].[Enllaç no actiu]