Tiemannita

La tiemannita és un mineral que pertany al grup esfalerita, de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta el 1855 al massís de Harz, a l'estat de Baixa Saxònia (Alemanya).[1] Rep el seu nom del seu descobridor, el químic alemany C. W. Tiemann.

Infotaula de mineralTiemannita
Tiemannite-199865.jpg
Cristalls de tiemannita del Districte Marysvale, Comtat de Piute, Utah, Estats Units
Fórmula químicaHgSe
Localitat tipusSt Lorenz mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.CB.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.CB.05a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/C.01 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Colorgris plom obscur
Exfoliacióno en té
Duresa2,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegra
Densitat8,26
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolTmn Modifica el valor a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La tiemannita és un mineral compost de mercuri i seleni, un selenur que pertany al grup de l'esfalerita. La seva fórmula és HgSe, i a més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: cadmi, sofre i plom. Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5.

Formació i jacimentsModifica

Apareix en vetes hidrotermals, normalment amb altres selenurs i calcita. Se sol trobar associada a altres minerals com: clausthalita, eucairita, naumannita, klockmannita, umangita, metacinabri, galena, esfalerita, barita, òxids de manganès i calcita.

ReferènciesModifica

  1. Naumann C.F., 1855. "XI. Classe. Galenoide oder Glanze. B. Selenische Glanze. 531. Selenmercur oder Tiemannit", en Elemente der Mineralogie, Wilhelm Engelmann (Leipzig) 425-425.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiemannita