Tigranes VII d'Armènia
Tigranes VII (en armeni: Տիրան) va ser rei d'Armènia de l'any 339 al 350 (o potser el 363). Era de la dinastia Arsàcida i client de l'Imperi Romà.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV  Regne d'Armènia |
| Mort | 358 Regne d'Armènia |
| Rei d'Armènia | |
| – Arshak II d'Armènia → | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Armenis |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Família | Arxakuní |
| Fills | Arshak II d'Armènia, Artaxias (en)  , Tiridates (en) |
| Pare | Khosrov III d'Armènia |
Tigranes VII, era fill i successor de Khosrov III d'Armènia i d'una dona de la que no es coneix el nom, i nét de Tiridates III. Va accedir al tron l'any 339, i se sap molt poc de la seva vida abans de ser rei. Quan va pujar al tron, va continuar la guerra contra L'Imperi Sassànida. Els armenis havien patit una greu derrota l'any 338 o 339, en què va morir el seu cap Vatshé Mamikonian i la direcció de la guerra va passar a Arshavir Kamsarakan príncep de Shirak i de l'Arsharuniq. Mesos després va morir el patriarca Verthanes i el va succeir el seu fill Husik (potser l'any 341). Va ofendre al rei i aquest va fer matar a cops el patriarca i el bisbe Daniel de Taron que li recriminava els fets. Però els dos fills de Husik, Pap i Atanakines van ser proposats pels clergues com a Patriarques. Van refusar el nomenament i va ser nomenat patriarca un parent anomenat Pharen o Faren d'Ashtishat (348-352), últim descendent de la família de Gregori l'Il·luminat, ja que a la seva mort va ser elegit Shahak de Manazkert (352-353) d'una altra família.[1]
Zora Reixtuní es va revoltar contra el rei, ajudat pels Artsruní, en protesta pel tracte del rei a l'església. Sembla que era un cristià tebi i defensava algunes propostes de l'arianisme. Tigranes va atacar Zora Reixtuní a Timoriq (província de Kordjaiq o Gordiene) i abandonat pels seus soldats es va rendir. Tigranes va ordenar l'extermini de les famílies Reixtuní i Artsruní dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Reixtuní (nebot de Zora) i Shavasp Artsruní, que van ser protegits per Vardan i Vasak Mamikonian.
Segons Faust de Bizanci, el marzban (governador) o sàtrapa persa de Mèdia, anomenat Varaz Shapur, va ser invitat a una cacera a Armènia. En una festa el persa va capturar traïdorament al rei i al príncep hereu Arshak II. Tigranes va ser cegat i el marzban va tornar al seu país amb Tigranes (Faust l'anomena Diran). Això va ser cap a l'any 350. Moisès de Khoren explica la història de diferent manera: el rei Tigranes (Diran) havia proveït l'emperador Julià l'Apòstata amb auxiliars, i fins i tot el rei armeni va retornar al paganisme; més tard el rei de Pèrsia Sapor II va entrevistar-se amb Tigranes i per venjar-se de l'ajut als romns el va capturar traïdorament i el va fer cegar, donant la corona al seu fill Arxak II (cap al 363). Una altra versió diu que els perses van ser vençuts i van alliberar al rei cec, que al tornar va abdicar en el seu fill Arxak II. El rei hauria estat estrangulat secretament pel seu camarlenc per ordre del seu fill Arxak, gelós que el pare afavoria al príncep Gnel. Va ser enterrat a Kevach al peu de l'Aragats, sense atorgar-li una sepultura reial.[2]
El rei hauria tingut tres fills:
- Artaxes, mort abans del 350, pare de Tirit, corresponsable de la mort del seu cosí Gnel.
- Arshak II, rei d'Armènia.
- Terdat (Tiridates), ostatge a Bizanci, executat per ordre de l'emperador Valentinià I quan Arshak es va aproximar diplomàticament a Pèrsia. Era el pare del príncep Gnel.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Chanin, M. The kingdom of Armenia : a history. Richmond: Curzon, 2001, p. 221-222. ISBN 9780700714520.
- ↑ Hovannisian, Richard G. (ed.). The Armenian people from ancient to modern times vol. 1: The dynastic periods: from antiquity to the fourteenth century. Nova York: St. Martin's Press, 2004, p. 48-49. ISBN 9781403964212.
Bibliografia modifica
- Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Toulouse, Éd. Privat, 2007 (1re éd. 1982), 991 p. (ISBN 978-2-7089-6874-5), p. 174.
- Moisès de Khoren, Historia, Llibre III, cap. 22.