Viquipèdia

Tikvah Alper

radiobiologa

Tikvah Alper (Sud-àfrica, 1909 – Anglaterra, 1995) fou  física i radiobiòloga;[1] va descobrir els mecanismes de transmissió de l'encefalopatia espongiforme.[2]

Infotaula de personaTikvah Alper

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1909 Modifica el valor a Wikidata
Sud-àfrica Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1995 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Salisbury (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatSouth Africa Sud-àfrica
FormacióUniversitat de Ciutat del Cap
Es coneix perVa descobrir els mecanismes de transmissió de l'encefalopatia espongiforme
Activitat
Ocupaciódirectora de la MRC Experimental Radiopathology Unit, Hammersmith Hospital, Londres
Família
CònjugeMax Sterne
FillsJonathan i Michael
Tikvah Alper va néixer a Sud-àfrica, i va ser la més petita de quatre germanes d'una família immigrant jueva pobra. Va anar a l'escola superior femenina de Durban.[3] Es va graduar en física a la Universitat de ciutat del Cap el 1929. Entre 1930 i el 1932 va treballar a Berlín sobre partícules alfa sota la direcció de la física nuclear Lise Meitner; el 1933, va publicar un article sobre els raigs delta i les partícules alfa.[4] El 1932, va retornar a Sud-àfrica i es va casar amb el bacteriòleg Max Sterne, l'inventor de la vacuna per al bestiar anthrax.[5] Atès que les dones casades no podien treballar a la universitat, van crear un laboratori a casa on van treballar junts. Els seus fills, Jonathan i Michael, van néixer el 1935 i 1936. També a partir de 1937, va ser professora de sords, ja que el seu fill gran era sord profund i va aprofitar els seus coneixements de física per a investigar sobre l'articulació de la parla en la formació del sons per a infants sords, i el 1948 va esdevenir cap de la secció de Biofísica del Laboratori de Física Nacional sudafricà.[6]

Malgrat la seva creixent fama científica, el 1951, Max Sterne i Ticva Alper es van veure obligats a sortir de Sud-àfrica, a causa de la seva oberta oposició a l'apartheid. Ticva va trobar un lloc de recerca (no remunerat) en els Laboratoris de Radiobiología MRC a l'hospital Hammersmith de Londres, dirigits per Hal Gray, a qui havia conegut en visites anteriors. El seu treball es va centrar en la biologia cel·lular investigant la complexitat dels efectes de la radiació en diferents tipus de cèl·lules, i la seva interacció amb altres processos fisiològics i químics. Va ser directora de la Unitat de Radiobiologia a partir del 1962 fins a la seva jubilació el 1974. Amb les seves investigacions, va demostrar que l'agent infecciós en la malaltia contagiosa neurodegenerativa (que afecta ovelles i cabres) coneguda com a tremolor o scrapie no conté àcid nucleic.[7] Aquesta important troballa va permetre entendre millor els mecanismes de totes les formes d'encefalopaties espongiformes transmissibles (que també afecten persones). Va continuar la seva vida professional publicant el 1979 Radiobiologia cel·lular,[8] i als 83 anys va pronunciar una conferència davant la Societat d'Investigació de Radiació a Dallas. Va morir a Sarisbury, Hampshire, el 1995.[9]

Referències modifica

  1. ↑ Hunter, A. (2012) Radiation biology. An important science.
  2. ↑ Highfield, Roger, "The End of BSE".
  3. ↑ Hornsey, S; Denekamp, J. (1997) "Tikvah Alper: An indomitable Spirit". International Journal of Radiation Biology (71:6) 631–42
  4. ↑ Alper, T. (1932) Über die δ-Strahlen und die Beziehung zwischen Reichweite und Geschwindigkeit für langsame Elektronen Zeitschrift für Physik (76:3–4) 172–189 http://link.springer.com/article/10.1007%2FBF01341810?
  5. ↑ Obituary of Max Sterne
  6. ↑ Alper, T., Zimmerman, H. J. (1939) A thyraton inflexion indicator for teaching the deaf.
  7. ↑ Alper, T. et al. (1967) Does the agent of scrapie replicate without Nucleic Acid?
  8. ↑ Alper, Tikvah, Cellular Radiobiology. CUP Archive, 1979.
  9. ↑ Alper, T «The infectivity of spongiform encephalopathies: does a modified membrane hypothesis account for lack of immune response?». FEMS Microbiology Letters, 89, 5, juliol 1992, pàg. 235–242. DOI: 10.1111/j.1574-6968.1992.tb05000.x. PMID: 1355344.

Bibliografia modifica

  • Kiheung KIM, The social construction of disease: from scrapie to prion. (2007) Routledge, Talyor and Francis.
  • Annette B. Vogt (2005) Tikvah Alper. Jewish Women's Archive [1].
  • Fowler, J. (1995) In memoriam Tikvah Alper 1909–1995 Radiation Research, (142:1), 110–112.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tikvah_Alper&oldid=32838038»