Tio Canya

cançó de 1976 escrita per Vicent Torrent i interpretada per Al Tall

El Tio Canya és una de les cançons més conegudes del musicòleg valencià Vicent Torrent, i cançó homònima del grup Al Tall (Deixeu que rode la roda, Edigsa 1976).[1] Creada la primavera de 1976, hui en dia s'ha convertit en un himne per a diverses generacions de valencians i un dels símbols del grup Al Tall.

Infotaula obra musicalTio Canya
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretAl Tall Modifica el valor a Wikidata
Lletra deVicent Torrent i Centelles Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Creació1976 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1976 Modifica el valor a Wikidata
Gèneretrobador Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaEdigsa Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata

DescripcióModifica

Explica una història contada a l'estil trobadoresc dels clàssics valencians.[2] El Tio Canya, és un vell entranyable protagonista de la cançó, explica a través d'una història d'humiliacions lingüístiques durant el franquisme, el procés de substitució lingüística al País Valencià a través de la història d'un home de poble i els seus problemes per no entendre el castellà, els tràngols del seu fill escolaritzat en castellà, i els seus nets, universitaris però monolingües castellans, i es clou amb una porta oberta a l'esperança amb els besnets del tio Canya que han retornat al valencià, cosa que és per a ell un gran motiu d'alegria. Contrastant amb l'estil narratiu (primer pessimista i després esperançat) de les estrofes, la tornada constitueix una exhortació a la defensa de la llengua, dirigida amb metàfores al Tio Canya, però sobretot dirigida a l'oient. El canvi de to entre les estrofes i la tornada es reforça amb un canvi també en la música, molt més viva i amb més ús de la dolçaina i la percussió. La partitura són setze línies de pentagrama amb compàs de 3/4 i quatre sostinguts en l'armadura.[1][3]

Tot i que la cançó esmenta pel seu nom el castellà (anomenant-lo castellà i llengua castellana), en cap moment hi surten els noms de català o valencià, i només al final de la cançó diu que els seus besnets parlen com la gent del poble, la llengua del Tio Canya.

Aquesta cançó ha estat versionada per diversos artistes o grups com per exemple el grup valencià Obrint Pas, Pep Gimeno Botifarra, etc.[1] El personatge inspirà el nom d'una coneguda xarxa de Casals Culturals.[4] L'any 2012 es va realitzar una litografia amb la partitura original manuscrita per Vicent Torrent l'any 1976.[3]

2016: any Tio CanyaModifica

L'any 2016 per celebrar els 40 anys de Tio Canya, la falla Arrancapins va impulsar la celebració de l'any Tio Canya, i a la que es van sumar la Diputació de València i més de 40 entitats representants de la societat valenciana com ara Escola Valenciana, el Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià Ovidi Montllor (COM), Acció Cultural del País Valencià, Ca Revolta, la Societat Coral el Micalet, l'Associació d'escriptors en llengua catalana-PV, la Mostra Viva del Mediterrani, Valencians pel Canvi, la Plataforma per la Llengua al País Valencià, l'Associació Ciutadania i Comunicació l'Assemblea de Veïns de Benimaclet, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, l'Associació Cívica Valenciana Tirant Lo Blanc o la revista Caramella, etc. Com a cloenda de l'any Tio Canya, Al Tall va actuar al Teatre Principal com a acte de tancament de l'Any del Tio Canya.[1][2][5][6]

També es va realitzar a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània l'exposició “Al Tall, 35 anys de música mediterrània des del País Valencià”.[7]

LletraModifica

« En la pobla hi ha un vell,en la pobla hi ha un vell que li diuen tio Canya: porta gorra i brusa negra, i una faixa morellana.

Tres voltes només va anar el tio Canya a València: primer quan va entrar en quintes i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar de no tornar a xafar-la; que a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua, set vegades va fer cua, en presentar uns papers, per no saber expressar-se, per no saber expressar-se, en llengua de forasters.

Aguantà totes les burles, les paraules agrejades, i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya, no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill que li diuen tio Canya, porta gorra i brusa negra i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya quan varen portar-lo a escola set anys,
la cara ben neta, ulls oberts, camisa nova.

Però molt més va obrir els ulls el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre parlant de manera estranya.
Cada dia que passava, anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes sens gosar d'obrir la boca
i l'escola va odiar.

Cròniques del carrer diuen d'uns nets que té el tio Canya
que són metges a València professors i gent lletrada.
Quan a estiu venen al poble, visiten el tio Canya
i el pobre vell se'ls escolta parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnets molt joves que alegren la seua cara.

Mai parlen en castellà com han aprés dels seus pares,
sinó com la gent del poble, la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya, amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar, tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou, perquè avui tens temps encara.

»
— Vicent Torrent, [8]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cerdà, Paco «El Tio Canya complix 40 i encara dubta de si tornar a València». Levante-EMV.com.
  2. 2,0 2,1 «Reviscola Tio Canya». Enderrock.cat, 17-02-2016. [Consulta: 24 novembre 2016].
  3. 3,0 3,1 associats, Partal, Maresma i «La partitura original de 'Tio Canya', litografiada». VilaWeb.cat.
  4. «Les JERC reimpulsen els casals Tio Canya · Tribuna.cat». www.tribuna.cat. [Consulta: 24 novembre 2016].
  5. «Al Tall actuarà en el Teatre Principal per a celebrar el 40 aniversari del Tio Canya». Diputació de Valencia. Arxivat de l'original el 2016-11-25. [Consulta: 24 novembre 2016].
  6. Redacció «El "Tio Canya" reviscola». El Punt Avui.
  7. «Octubre Centre de Cultura Contemporània». octubre.cat. [Consulta: 30 novembre 2016].
  8. «Cançons: Tio Canya, Himne nacional valencià, Cançó de lluita (any 1924)». mural.uv.es. [Consulta: 1r setembre 2021].

Enllaços externsModifica