Tirano Banderas (pel·lícula)

pel·lícula de 1993 dirigida per José Luis García Sánchez

Tirano Banderas és una pel·lícula espanyola estrenada en 1993 i dirigida per José Luis García Sánchez.[1] Guanyadora de cinc Premis Goya, va participar també a la Seminci de 1993, on el seu protagonista Gian Maria Volontè va rebre el premi al millor actor.[2]

Infotaula de pel·lículaTirano Banderas
Tirano-Banderas peli.jpg
Fitxa
DireccióJosé Luis García Sánchez modifica
Protagonistes
Director artísticFélix Murcia modifica
ProduccióEnrique Cerezo, Andrés Vicente Gómez i Víctor Manuel modifica
Dissenyador de produccióRicardo García Arrojo modifica
GuióRafael Azcona i José Luis García Sánchez modifica
MúsicaEmilio Kauderer modifica
FotografiaFernando Arribas Campa modifica
MuntatgePablo González del Amo modifica
VestuariAndrea D'Odorico modifica
ProductoraICAIC i Antena 3 de Television modifica
Dades i xifres
País d'origenEspanya modifica
Estrena1993 modifica
Durada91 min modifica
Idioma originalcastellà modifica
Coloren color modifica
Recaptació403.106,67 € modifica
Descripció
Gèneredrama modifica

IMDB: tt0108344 Filmaffinity: 523068 Rottentomatoes: m/banderas-the-tyrant Allmovie: v133527 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Basat en la novel·la homònima de Ramón María del Valle-Inclán, tracta de Santos Banderas (Gian Maria Volonté), dictador d'una imaginària colònia hispanoamericana, Santa Fé de Tierra Firme , que sol i amargat haurà de fer front a les ires del seu poble. Només té debilitat per la seva filla Lupita, dement i anorèxica, que manté segrestada. Envoltat d'aduladors, per tal d'enfrontar-se als indígenes dirigits pel comunista Don Roque, decideix demanar préstecs al banquer Quintin Pereda, exponent de la comunitat espanyola del país, i que està extorquint a l'ambaixador espanyol, el baró de Benicarles, conegut homosexual, per les seves relacions amb Currito. Don Roque és detingut, però Banderas li ofereix una aliança per tal de mantenir les tropes estrangeres fora del país. Alhora, Pereda és assassinat per Zacarías perquè ha matat la seva esposa per no haver pagat un deute. Finalment, l'exèrcit revolucionari entra a la ciutat comandat pel coronel Domiciano de la Gándara, qui ofereix Banderas un judici just. Banderas acaba d'assassinar Lupita i és mort d'un tret per Zacarías. Finalment, Don Roque és nomenat president i de la Gándara cap de l'exèrcit.

RepartimentModifica

Palmarès cinematogràficModifica

VIII Premis Goya[3]

Categoria Candidat Resultat
Millor guió adaptat José Luis García Sánchez i Rafael Azcona Guanyador
Millor direcció de producció José Luis García Arrojo Guanyador
Millor muntatge Pablo González del Amo Guanyador
Millor direcció artística Félix Murcia Guanyador
Millor vestuari Andrea D'Odorico Guanyador
Millor maquillatge Solange Aumaitre i Magdalena Álvarez Guanyador

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica