Per a altres significats, vegeu «Tiro (soldat)».

Tiro (en grec antic Τυρώ), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Salmoneu i d'Alcídice. Es va educar a casa del seu oncle Creteu. Allà s'enamorà del déu fluvial Enipeu, i sovint anava a la seva riba plorant per la seva passió. El déu Posidó sortí un dia de l'aigua i suplantà Enipeu per unir-se a ella. Tiro va donar a llum en secret dos bessons, els herois Neleu i Pèlias. Tiro era objecte dels maltractaments de Sidero, la seva madrastra, i quan els seus fills es van fer grans, la van alliberar i van matar Sidero. Tiro es va casar amb Creteu i li va donar tres fills, Èson, Feres i Amitàon.

Infotaula personatgeTiro
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPosidó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCreteu i Sísif Modifica el valor a Wikidata
MareAlcidice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareSalmoneu Modifica el valor a Wikidata
FillsPèlias, Neleu, Èson, Amitàon i Feres Modifica el valor a Wikidata
No s'ha de confondre amb Tiró.

Tiro apareix en una altra llegenda transmesa per un relat mutilat d'Higí. Sísif i Salmoneu eren germans, però s'odiaven profundament. L'oracle va comunicar a Sísif que només es podria venjar del seu germà si tenia un fill amb la seva neboda Tiro. Es va unir amb la noia i va tenir dos bessons, que Tiro va matar quan va saber què havien de fer. La història s'interromp i no sabem què va fer Sísif. Només coneixem que va ser castigat al Tàrtar pel seu incest.[1]

Referències modifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 529. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia modifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 211. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209) ISBN 84-297-4146-1.