Obre el menú principal

Tisanòpters

(S'ha redirigit des de: Tisanòpter)

Els tisanòpters (Thysanoptera) són un ordre de petits insectes neòpters, denominats a vegades trips (paraula derivada de l'anglès, "thrips") o xinxes del mal temps,[1] malgrat no ser autèntiques xinxes (hemípters). Es coneixen més de 4.000 espècies.[2] Solen ser de color marró o negre. La seva alimentació és majoritàriament a base de vegetals. Solen viure a la vegetació, sota les escorces, soterranis, etc., i poden causar danys a les plantes cultivades.

Infotaula d'ésser viuTisanòpters
Thysanoptera
Thysanoptera.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreThysanoptera
Alexander Henry Haliday, 1836
Subordres i famílies
Modifica les dades a Wikidata

MorfologiaModifica

La seva mida no sobrepassa els 1,5 mm. Tenen un aparell bucal suctor asimètric, mancat de mandíbula dreta; les antenes són curtes; tenen dos ulls composts i tres ocel·les sobre el front en disposició triangular.

Les ales dels tisanòpters són molt característiques, ja que són molt estretes, amb venació reduïda i amb els marges proveïts de llargs pèls, cosa que els hi dóna aspecte plomós; poden estar reduïdes (formes braquípteres) o absents (formes àpteres).

Biologia i ecologiaModifica

El cicle biològic dels tisanòpters és complex. La reproducció pot ser partenogenètica o mitjançant còpula. Algunes espècies segueixen cicles amb els dos tipus de reproducció, amb alternança de generacions partenogenètiques i sexuades, comparable als dels àfids.

El desenvolupament postembrionari dels tisanòpters té característiques tant de tipus hemimetàbol com holometàbol, essent un cas únic entre els insectes; els joves acabats de néixer s'assemblen als adults, però abans de madurar hi ha una pupa inactiva semblant a la dels insectes holometàbols.

La majoria són fitòfags, però no s'alimenten de saba; dissolen els teixits vegetals amb la seva saliva i després els succionen amb el seu bec. Poden causar danys a les plantes, en especial a les gramínies i són vectors d'espores de fongs, bacteris i virus vegetals. També poden alimentar-se de pol·len. Algunes espècies són omnívores o fins i tot carnívores.

 
Mal produït per trip en taronja.

SubordresModifica

  • Terebrantia. Es caracteritzen per tenir ovipositor (aparell per a pondre ous) ben desenvolupat. Les ales anteriors tenen una vena longitudinal que assoleix l'extrem de l'ala.
  • Tubulifera. No presenta ovipositor. Les seves ales no presenta venes o com molt una vena vestigial d'escassa longitud.

ReferènciesModifica

  1. Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2
  2. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3