Tití de Barbara Brown
El tití de Barbara Brown (Callicebus barbarabrownae) és una espècie de tití pertanyent a la família Pitheciidae, tot i que abans fou considerada una subespècie de Callicebus personatus.[1][2]
Callicebus barbarabrownae  | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 39929 |
| Taxonomia | |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Pitheciidae |
| Gènere | Callicebus |
| Espècie | Callicebus barbarabrownae (Hershkovitz, 1990) |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Barbara Elaine Ruth Brown |
| Protònim | Callicebus personatus barbarabrownae |
| Distribució | |
 | |
Descripció modifica
Reproducció modifica
És monògam i els grups són formats pels pares i la seva progènie. Les femelles pareixen cada any (durant l'estació humida) una ventrada d'una sola cria després d'un període de gestació de 5-6 mesos. Els joves creixen ràpidament fins a arribar a la mida adulta en deu mesos.[5][3]
Alimentació modifica
Menja fruits, fulles i insectes. Els mascles condueixen el grup mentre mengen amb una gran varietat de vocalitzacions i senyals visuals.[6]
Hàbitat modifica
La majoria de les poblacions es troba en àrees de matollars secs i prefereixen viure en els dossers molt densos dels boscos entre 240 i 900 m d'altitud. Probablement, baixa poques vegades a terra.[7]
Distribució geogràfica modifica
És un endemisme de la caatinga del nord-est del Brasil: estats de Bahia i Sergipe. El gruix de la població es troba a la zona compresa entre el riu Paraguaçu al nord i Salvador de Bahia al sud.[8]
Costums modifica
- Les parelles reproductores reforcen el seu vincle afectiu entrellaçant llurs cues.[9]
- Travessa el dosser amb un pas característic, grimpant per les branques amb les quatre extremitats i emprant les seves poderoses potes posteriors per saltar distàncies espectaculars.
- Mentre descansa, la cua li penja verticalment sobre una branca.
- És més actiu a trenc d'alba i al capvespre, descansa al migdia i a la nit dorm en arbres curosament seleccionats per evitar els depredadors.[6][9]
Estat de conservació modifica
Només en queden 250 individus en estat salvatge. Les seves principals amenaces són la pèrdua, la fragmentació i la degradació del seu hàbitat (a causa de l'expansió urbana, les activitats ramaderes, la construcció de noves autopistes, la desforestació, el desenvolupament de les plantacions de cafè i de canya de sucre, etc.), els accidents que pateixen per col·lisions a les carreteres i electrocucions a les línies elèctriques, la depredació per part d'animals domèstics i la seva captura per fer-los servir com a animal de companyia.[7]
Referències modifica
- ↑ Hershkovitz, P., 1990. Titis, New World monkeys of the genus Callicebus (Cebidae, Platyrrhini): a preliminary taxonomic review. Fieldiana: Zoology, 55: 1-109.
- ↑ Kobayashi, S. i Langguth, A., 1999. A new species of titi monkey, Callicebus Thomas, from north-eastern Brazil (Primates, Cebidae). Revista Brasileira de Zoologia, 16: 531-551.
- ↑ 3,0 3,1 Nowak, R.M., 1999. Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.
- ↑ Van Roosmalen, M.G.M., Tomas van Roosmalen i Russell A. Mittermeier, 2002: A Taxonomic Review of the Titi Monkeys, Genus Callicebus Thomas 1903, with the Description of two New Species: Callicebus bernhardi and Callicebus stephennashi, from Brazilian Amazonia. A: Neotropical Primates 10, 1-52. [1] Arxivat 2011-10-01 a Wayback Machine.
- ↑ Macdonald, D.W., 2009. The Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
- ↑ 6,0 6,1 ARKive[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 Printes, R.C; Jerusalinsky, L; Alonso, A.C.; Mittermeier, R.A. (2021). "Callicebus barbarabrownae (amended version of 2020 assessment)." 2021 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2021. [Consulta: 12 abril 2023]
- ↑ Marinho Filho, J. i Veríssimo, E.W., 1997. The rediscovery of Callicebus personatus barbarabrownae in northeastern Brazil with a new western limit to its distribution. Primates, 38: 429-433.
- ↑ 9,0 9,1 Nowak, R.M., 1999.
Enllaços externs modifica
- BioLib (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- Catalogue of Life (anglès)