Titanat de bari
El titanat de bari és un òxid de bari i titani, que posseeix la fórmula química: BaTiO₃. Es tracta d'un material ceràmic ferroeléctric, amb propietats piezoelèctriques i d'efecte fotorefractiu. En estat d'agregació sòlid, té cinc fases, d'acord amb la seva temperatura: hexagonal, cúbica, tetragonal, ortoròmbica i romboèdrica (estructures cristal·lines ordenades d'acord amb temperatura decreixent). En totes les estructures té propietats ferroelèctriques, excepte en la cúbica[1]
  | |
| Substància química | compost químic i tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 233,192 g/mol |
| Estructura química | |
| Fórmula química | BaTiO₃ |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 6,02 g/cm³ |
| Punt de fusió | 1.616 °C |
AparençaModifica
Té l'aparença de pols blanc o cristalls translúcids. No és soluble en aigua, però si en àcid sulfúric concentrat.
SíntesiModifica
El titanat de bari pot ser obtingut mitjançant sinterització en fase líquida de carbonat de bari i diòxid de titani. Sovint és barrejat amb el titanat d'estronci.
UsosModifica
El titanat de bari s'utilitza com a material dielèctric per a la construcció de condensadors ceràmics i com a material piezoelèctric per a la construcció de micròfons de contacte i altres transductors. Com a material piezoelèctric, el titanat de bari, ha reemplaçat en nombroses aplicacions al titanat zirconat de plom (PZT).
El titanat de bari policristal·lí, té un coeficient de temperatura positiu (PTC), fent-lo útil com a material per a la construcció de termistors.