Obre el menú principal

To Kill a Mockingbird

pel·lícula de 1962 dirigida per Robert Mulligan
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu la novel·la homònima, vegeu «Matar un rossinyol».

To Kill a Mockingbird (en versió catalana, adaptada: "Matar un rossinyol") és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Mulligan estrenada el 1962, adaptació de la novel·la Matar un rossinyol de Harper Lee.

Infotaula de pel·lículaTo Kill a Mockingbird
Mockingbird2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Robert Mulligan
Protagonistes
Gregory Peck
John Megna
Director artístic Alexander Golitzen, Henry Bumstead, Oliver Emert
Producció Alan J. Pakula
Dissenyador de producció Henry Bumstead
Guió Horton Foote a partir de l’obra de Harper Lee
Música Elmer Bernstein
Fotografia Russell Harlan
Muntatge Aaron Stell
Productora Universal Studios
Distribuïdor Universal Pictures
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 1962
Durada 129 min
Idioma original anglès
Color en color
Format pantalla ampla
Descripció
Basat en Matar un rossinyol
Gènere Drama
Lloc de la narració Alabama
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0056592 Filmaffinity: 513636 Allocine: 42792 Rottentomatoes: m/to_kill_a_mockingbird Mojo: tokillamockingbird Allmovie: v50165 TCM: 20116 Metacritic: movie/to-kill-a-mockingbird
Modifica les dades a Wikidata
Gregory Peck i Brock Peters

ArgumentModifica

Atticus Finch, un advocat del sud dels Estats Units de la dècada del 1930, ha de defensar un home negre acusat de violació. El relat, contat a través dels records i la mirada dels seus fills Scout i Jem, és sembrat de detalls sobre la vida i la mentalitat de l'època, així com d'anècdotes de veïns (algunes inspirades en els records d'infantesa de l'autora de la novel·la). Aquesta història explica una part de la infantesa d'un dels amics de l'autora, que deixa veure la seva passió pel cinema i l'escriptura.

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • El paper de Boo Radley ha inspirat el grup musical britànic The Boo Radleys i el personatge principal, el grup de rock Atticus.
  • Michael Douglas té un exemplar del llibre The Game de David Fincher cap al 100è minut de la pel·lícula.
  • Demi Moore i Bruce Willis va posar Scout a la seva filla, per l'heroïna del llibre/pel·lícula. L'actor Jake Gyllenhaal per la seva banda va posar als seus gossos Atticus i Boo Radley.
  • És la pel·lícula favorita del director Cameron Crowe, qui en fa referència en algunes de les seves pròpies pel·lícules: Gairebé famosos.
  • L'American Film Institute va designar Atticus Finch en el primer lloc a ‘’els 100 grans herois de pel·lícules.
  • La sala del procés de la pel·lícula apareix també a la pel·lícula ...tick...tick...tick... (1970).
  • És la primera aparició de l'actor Robert Duvall.

Premis i nominacionsModifica