Todorokita
La todorokita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenat l'any 1934 per Toyofumi Yoshimura per la seva localitat tipus, la mina Todoroki, al Japó. És un òxid de manganès relativament comú que se sol trobar formant agregats. Habitualment fibrós, tot i que també compacte o aïllat. Els agregats micàcis poden ser confosos amb ranciéïta, i les formes fibroses amb pirolusita.
 Todorokita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | (Ca,K,Na,Mg,Ba,Mn)(Mn,Mg,Al)₆O₁₂·3H₂O ó (Ca,K,Na,Mg,Ba,Mn)(Mn,Mg,Al)₆O₁₂·3H₂O. |
| Epònim | lloc de descobriment  |
| Localitat tipus | Mina Todoroki, Yoichi, Província de Shiribeshi, Hokkaido, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DK.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DK.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.09 |
| Dana | 7.8.1.1 |
| Heys | 7.4.19 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,75Å; b = 2,84Å; c = 9,59Å; β = 90° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris violàci, marró a negrek; marró en llum transmesa (microscopi òptic) |
| Macles | macles de contacte c ^ ć vora els 60°.* |
| Exfoliació | perfecta - {100} i {010} perfecta. |
| Duresa | 1,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Ba, K, Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1934 |
| Símbol | Tdr |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La todorokita és un òxid de fórmula química (Ca,K,Na,Mg,Ba,Mn)(Mn,Mg,Al)₆O₁₂·3H₂O ó (Ca,K,Na,Mg,Ba,Mn)(Mn,Mg,Al)₆O₁₂·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.
Estructura modifica
El manganès es pot trobar en diferents esats, incloent-hi Mn2+, Mn3+ i Mn4+. La todorokita es constitueix d'octaedres de (Mn4+O₆) que comparteixen vores per formar cadenes triples. Aquestes cadenes comparteixen vèrtexs per a formar "túnels" quadrats paral·lels a l'eix b.[2][3] Aquests "túnels" permeten retenit molècules d'aigua i alguns cations de grans dimensions com ara el potassi (K+), el bari (Ba2+), la plata (Ag+), el plom (Pb2+), el calci (Ca2+) o el sodi (Na+).[2] Els octaedres a les vores de les cadenes triples són més grossos que els del mig, i per tant permeten que s'introdueixin cations més grossos: magnesi (Mg), manganès (Mn3+), coure (Cu2+), cobalt (Co), níquel (Ni)... Aquesta estructura és similar a la de l'hol·landita (BaMn2+Mn4+₇O16) i la romanèchita ((Ba,H₂O)₂(Mn4+,Mn3+)₅O10), però amb "túnels" de major mida.[3]
Formació i jaciments modifica
Tot i que la todorokita és un producte freqüent d'oxidació i lixiviació de carbonats i silicats de manganès primaris, el seu principal context de formació és com a nòduls ferromanganèsics al fons marí.[4][5] La todorokita ha estat sintetitzada a partir de la birnessita al laboratori, i és possible que la majoria de todorokita natural derivi d'aquesta.[3] A la seva localitat tipus es troba com a producte d'alteració d'inesita (Ca₂Mn2+₇Si10O28(OH)₂·5H₂O) i rodocrosita (MnCO₃).[2] La todorokita ha estat descrita en més de 450 localitats, a tots els continents exceptuant l'Antàrtida. A Catalunya s'ha trobat a la mina La Serrana, al Priorat.[6] En aquest cas, la mineralització manganèsica es troba relacionada amb nivells de lidites de la base del Carbonífer; originalment, el manganès es trobava en forma de carbonat (rodocrosita), però per processos relacionats amb el metamorfisme de contacte, ara s'hi troben silicats de manganès i els subseqüents òxids per alteració.[7]
Referències modifica
- ↑ «Todorokite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Burns, Burns and Stockman (1983) American Mineralogist 68:972-980
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Post and Bish (1988) American Mineralogist 73: 861–869
- ↑ Gaines et al (1997) Dana’s New Mineralogy Eighth Edition. Wiley
- ↑ Webmineral data
- ↑ «Todorokite: Todorokite mineral information and data.». www.mindat.org. [Consulta: 5 gener 2017].
- ↑ «Serrana Mine (Manganese Mine), El Molar, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». www.mindat.org. [Consulta: 5 gener 2017].