Tofins

membres d'un grup ètnic

Els tofins (o tofin-nu) són els membres d'un grup ètnic que viuen al sud-est del departament Atlantique i al departament de Littoral al sud-est de Benín. Els tofins parlen la llengua gbe tofin.[1][2] Són part del grup d'ètnies guineanes; el seu codi ètnic és NAB59e i el seu ID de grup humà és 15528.[3]

Infotaula de grup humàTofins
Tipusgrup humà modifica
Geografia
Originari deAtlantique modifica
EstatBenín modifica

Població, territori i pobles veïnsModifica

El 2006 hi havia 66.000 tofins[1] (segons el joshuaproject n'hi ha 91.000[2]).

El seu territori està situat al municipi de Sô-Ava, al sud-est del departament Atlantique.[1] Concretament es parla als pobles de Ganvié, -Ava, So-Tchanhoué, So-Zounko, Ahome-Gblen i Ahome-Lokpo. També es parla als pobles d'Ahouansoli-Agué, d'Ahounasoli-Toweta i Jesuko de Cotonou al departament de Littoral.

Segons el mapa lingüístic de Benín de l'ethnologue el territori tofin està situat al nord del llac Nokoué pocs quilòmetres a l'oest de Porto Novo. Té com a veïns els ayizos a l'oest, els wemes al nord i nord-est i els guns a l'est.[4]

OrigenModifica

Segons la tradició, el grup humà que posteriorment obtindrien el nom de tofins eren originaris de la regió de Mono, a l'antic regne de Dahomey. El nom de tofin-nu significa "persona que pertany al llinatge del grup que ha amagat el tron".

LlengüesModifica

La llengua materna dels tofins és la llengua gbe, tofin. A més a més, també parlen com a segones llengües el fon, el gun i el francès, que són les llengües amb les quals estudien a l'ensenyament.[1]

Religió i creencesModifica

La majoria dels tofins creuen en religions africanes tradicionals (73%) i el 27% restants són cristians. Els catòlics representen el 70% dels tofins cristians, els protestants són el 15%, el 14% pertanyen a esglésies independents i l'1% es consideren altres cristians. El 7% dels tofins cristians pertanyen al moviment evangèlic.[5]

BibliografiaModifica

  • Bourgoignie, Georges Edouard, 1972 : Etno-écologie d’une collectivité régionale : les cités lacustres du Dahomey, a: Revue Canadienne d’Etudes Africaines, Vol 6 No 3 (403-431)
  • De Medeiros, F (ed.), 1985 : Peuples du Golfe du Bénin Aja-Evé, Paríss, Editions Karthala.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Gbe, Tofin. A language of Benin». ethnologue. [Consulta: 15 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 «Language: Gbe, Tofin». Joshuaproject. [Consulta: 15 febrer 2015].
  3. «Ethnicity. Gbe, Tofin in Benin». joshuaproject. [Consulta: 15 febrer 2015].
  4. «Mapa lingüístic de Benín. El gbe, tofin és el número 44». ethnologue. [Consulta: 14 febrer 2014].
  5. «Religion. Gbe, Tofin in Benin». joshuaproject. [Consulta: 15 febrer 2015].