Toló

Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença. Administrativament és una comuna i capital del departament del Var, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. És el nucli d'una conurbació d'unes 390.000 persones.

Toló
Toulon (fr)
Localització
43° 07′ 30″ N, 5° 55′ 50″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Provença - Alps - Costa Blava
Departament	Var
Districte	Districte de Toló
Capital de	Var Districte de Toló Cantó de Toló-6 Cantó de Toló-1 (2015–) Cantó de Toló-5 Cantó de Toló-4 (2015–) Cantó de Toló-7 Cantó de Toló-9 Cantó de Toló-8 Cantó de Toló-2 (2015–) Cantó de Toló-3 (2015–)
Població
Total	176.198 (2018)
• Densitat	4.112,93 hab/km²
Geografia
Superfície	42,84 km²
Altitud	1 m
Limita amb	Èbra La Garda Oliulas Lo Revèst leis Aigas La Valeta
Dades històriques
Esdeveniment clau	setge de Toló setge de Toló
Organització política
• Alcalde	Hubert Falco (18 març 2001)
Identificador descriptiu
Codi postal	83000, 83100 i 83200
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Altres
Lloc web	toulon.fr

Economia

És una ciutat portuària important, té drassanes i indústries químiques, alimentàries i de la fabricació de mobles. És també un centre turístic.

Demografia

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 19 000 22 000 28 170 30 798 33 885 35 322 45 449 62 941 69 474 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 83 705 84 601 77 126 74 800 70 509 70 103 70 122 77 747 95 276 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 101 602 103 549 104 582 106 331 115 120 133 263 150 310 125 742 141 117 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2014 161 786 174 746 181 801 179 423 167 619 160 639 - - -

Història

Era un petit poble lígur que fou colonitzat pels romans com a Telo Martius i es convertí en ciutat estratègica amb l'annexió a França, perquè Lluís XV en féu un centre militar. Sébastien Le Prestre de Vauban la va fortificar i patí un fort setge el 1744, i un altre el 1793, quan es revoltaren contra la Convenció francesa i fou presa per Napoleó Bonaparte. El seu paper estratègic s'incrementà als segles XIX i XX, amb la instal·lació de l'esquadra francesa de la Mediterrània, de la qual n'és la base principal. Fou seu episcopal des del segle vi fins a l'any 1790. Entre els seus monuments cal destacar l'església de Santa Maria Major (segles XVII-XVIII), en la que en fou organista el segle xix, el compositor tortosí Antoni Rius, i la gran torre de la Mitra (segle xvi).

Personatges il·lustres

• Ferdinand Brunetière
• Joseph-Marie Amiot (1718-1793), religiós jesuïta, astrònom i missioner a la Xina.
• Joseph Arquier (1763-1816), compositor, violoncel·lista i director d'orquestra.
• Maylis de Kerangal, escriptora

Administració

Nom			Dates de mandat		Partit
16	Maurice Arreckx		1959	1985	UDF
17	François Trucy		1985	1995	UDF
18	Jean-Marie Le Chevallier		1995	2001	Front Nacional
19	Hubert Falco		2001	-	UMP

Educació

• Kedge Business School

Agermanaments

• La Spezia
• Mannheim
• Kronstadt
• Norfolk (Virgínia)
• Khemisset

Bibliografia

• Maurice Arreckx, Vivre sa ville, La Table ronde, 1982; Toulon, ma passion, 1985
• Jean-Pierre Thiollet, Le Chevallier à découvert, Laurens, 1998