Toló

Toló
	Toulon (fr)
Localització
	43° 07′ 30″ N, 5° 55′ 50″ E / 43.125°N,5.9305555555556°E
Estat	França
Regió	Provença – Alps – Costa Blava
Departament	Var
Districte	Districte de Toló
Capital de	Var ; Districte de Toló ; Cantó de Toló-6 ; Cantó de Toló-1 ; Cantó de Toló-5 ; Cantó de Toló-4 ; Cantó de Toló-7 ; Cantó de Toló-9 ; Cantó de Toló-8 ; Cantó de Toló-2 ; Cantó de Toló-3
Població
Total	167.479 (2015)
• Densitat	3.909,41 hab/km²
Geografia
Superfície	42,84 km²
Altitud	1 m
Limita amb	Evenós ; La Garda ; Oliulas ; Lo Revèst leis Aigas ; La Valeta
Organització política
• Mayor of Toulon	Hubert Falco (18 març 2001)
Identificador descriptiu
Codi postal	83000
Fus horari	UTC+01:00 ; UTC+02:00
Altres
Lloc web	Lloc web

Aquest article tracta sobre la ciutat francesa de Toló. Si cerqueu el poble del Pallars Jussà del mateix nom, vegeu «Toló (Gavet de la Conca)».

Toló (en occità Tolon, en francès Toulon) és una ciutat de la Provença. Administrativament és una comuna i capital del departament del Var, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. És el nucli d'una conurbació d'unes 390.000 persones.

EconomiaModifica

És una ciutat portuària important, té drassanes i indústries químiques, alimentàries i de la fabricació de mobles. És també un centre turístic.

DemografiaModifica

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població
19 000	22 000	28 170	30 798	33 885	35 322	45 449	62 941	69 474


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
83 705	84 601	77 126	74 800	70 509	70 103	70 122	77 747	95 276


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
101 602	103 549	104 582	106 331	115 120	133 263	150 310	125 742	141 117


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2014
161 786	174 746	181 801	179 423	167 619	160 639	-	-	-

HistòriaModifica

Era un petit poble lígur que fou colonitzat pels romans com a Telo Martius i es convertí en ciutat estratègica amb l'annexió a França, perquè Lluís XV en féu un centre militar. Sébastien Le Prestre de Vauban la va fortificar i patí un fort setge el 1744, i un altre el 1793, quan es revoltaren contra la Convenció francesa i fou presa per Napoleó Bonaparte. El seu paper estratègic s'incrementà als segles XIX i XX, amb la instal·lació de l'esquadra francesa de la Mediterrània, de la qual n'és la base principal. Fou seu episcopal des del segle VI fins a l'any 1790. Entre els seus monuments cal destacar l'església de Santa Maria Major (segles XVII-XVIII), en la que en fou organista el segle XIX, el compositor tortosí Antoni Rius, i la gran torre de la Mitra (segle XVI).

Personatges il·lustresModifica

Ferdinand Brunetière
Joseph-Marie Amiot (1718-1793), religiós jesuïta, astrònom i missioner a la Xina.
Joseph Arquier (1763-1816), compositor, violoncel·lista i director d'orquestra.
Maylis de Kerangal, escriptora