Obre el menú principal

Tomàs Garcés i Miravet

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 9 d'octubre de 1901 - Barcelona, 16 de novembre de 1993) fou un advocat, poeta, traductor i professor universitari català. A més a més, també és rellevant la seva contribució en el camp del periodisme i de la crítica literària.

Infotaula de personaTomàs Garcès i Miravet
54 Aquí va néixer Tomàs Garcés, c. Sant Carles.jpg
Biografia
Naixement 9 d'octubre de 1901
Barcelona
Mort 16 de desembre de 1993(1993-12-16) (als 92 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri del Poblenou (Dep. III, illa 2a, tomba menor 14) 
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Escriptor.
Gènere Poesia
Família
Fills Jordi Garcés i Brusés
Premis

Musicbrainz: 9c42ae74-1f48-4cc2-8e19-437cc8a596f7
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fou fill de Buenaventura Garcés Bermejo, de Paredes, i de Maria Miravet, de Tremp.[1]

De ben petit fou amic de Joan Salvat-Papasseit, l'obra del qual el marcà profundament. Va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. En esclatar la Guerra Civil espanyola fugí a França, on fou professor de castellà a la Universitat de Tolosa i intimà amb Josep Sebastià Pons.

Retornà a Catalunya el 1947. El 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 li fou atorgada la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona, i el 1993 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural sis mesos abans de morir a Barcelona. És pare de Jordi Garcés i Brusés i avi de Marina Garcés.

Obra literàriaModifica

Col·laborà en les revistes "Mar Vella", de la qual en fou el fundador; "La Publicitat", on signà sota el pseudònim de Ship-Boy; "Ariel", "Serra d'Or", la "Revista de Poesia", "Revista de Catalunya", "D'Ací i d'Allà", i "La Revista". Així mateix fou un dels fundadors dels "Quaderns de Poesia".

Considerat com "el poeta català de la cançó", pel seu estil de versos curts i estrofes regulars, se'l va identificar amb la poesia neopopulista de Federico García Lorca i Rafael Alberti, i els seus poemes foren musicats per Eduard Toldrà i Xavier Gols entre d'altres. Va fer una entrada de cavall sicilià en el panorama de la poesia catalana de la dècada del 1920 amb Vint cançons, el seu primer llibre de versos.

PoesiaModifica

ProsaModifica

  • 1926: Paisatges i lectures
  • 1933: Notes sobre poesia
  • 1962: Quadern de la Selva
  • 1972: Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits
  • 1981: Els dotze llibres d'Agelet
  • 1984: El temps que fuig (Premi Crítica Serra d'Or de dietari, 1985)
  • 1985: Cinc converses amb Joaquim Ruyra, Víctor Català, Pompeu Fabra, Josep Carner, Guerau de Liost
  • 1988: Prosa completa I
  • 1991: Prosa completa II

TraduccióModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica