Tomás Gomensoro

polític uruguaià
Aquest article tracta del polític uruguaià. Per al municipi del mateix nom, vegeu Tomás Gomensoro (Uruguai)

Tomás José del Carmen Gomensoro Albín (Dolores, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 27 de gener de 1810 - Montevideo, 12 d'abril de 1900), va ser un polític uruguaià, President de la República des de 1872 fins a l'any 1873.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaTomás Gomensoro

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 gener 1810 Modifica el valor a Wikidata
Dolores (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 abril 1900 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
President de l'Uruguai
1r març 1872 – 1r març 1873
← Lorenzo Batlle y GrauJosé Eugenio Ellauri Obes → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític
PartitPartit Colorado

Biografia

modifica

Comerciant a la seva joventut, es vincula al Partit Nacional, que després abandonarà. Va ser senador pel departament de Salto el 1852, i després Cap Polític i de Policia d'aquest departament el 1853. Novament integrant del Senat el 1868, presidia el cos quan l'1 de març de 1872 va finalitzar el mandat constitucional de Lorenzo Batlle, i el va succeir en el poder.[3]

Tasca política

modifica

Durant el seu mandat, d'un any de durada, es va negociar l'acabament de la guerra civil (també coneguda històricament com a Revolución de las Lanzas, comandada pel cabdill blanc Timoteo Aparicio). El 6 d'abril de 1872 es va firmar la Pau d'abril (Paz de Abril), que va establir el final de les hostilitats i una amnistia als revolucionaris blancs. Aquest acord va incloure a més, encara que verbalment, el compromís del repartiment de les direccions polítiques departamentals (designades directament pel President de la República) entre blancs i membres del Partit Colorado, mecanisme conegut com a "coparticipació" i que es mantindrà vigent en forma gairebé inalterada fins a 1897, en ocasió de la insurrecció del cabdill blanc Aparicio Saravia.

Aquest tipus de solució pactada i verbal era l'única resposta que la societat política uruguaiana del seu temps podia donar a la consolidació de les dues divises originades a la Guerra Gran. L'abril de 1872, dels tretze departaments per llavors existents, quatre (San José, Florida, Canelones i Cerro Largo) van ser promesos de fet per als blancs, romanent la resta a les mans de polítics del Partit Colorado.

Després d'abandonar el poder el 1873, Tomás Gomensoro va ocupar diversos càrrecs com a Inspector de Correus, Col·lector General de Duanes i Tresorer General de la Nació. Va ser novament senador per Soriano entre 1888 i 1894, any aquest últim durant el qual va ser postulat com a candidat per a la presidència de la República per un sector del Partit Colorado, al qual donava suport des de feia més de 40 anys i del qual s'havia transformat en una figura patriarcal i respectada.

Referències

modifica
  1. Dades a info-regenten.de Arxivat 2009-10-11 a Wayback Machine. (alemany)
  2. Dades a worldstatesmen.org (anglès)
  3. Uruguay: Heads of State: 1830-1919 a archontology.org (anglès)

Enllaços externs

modifica