Tomás Marco

compositor espanyol

Tomás Marco (12 de setembre de 1942) és un compositor madrileny.

Infotaula de personaTomás Marco
Tomas Marco.jpg
Biografia
Naixement12 setembre 1942 (77 anys)
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Conservatori de Madrid
Activitat
OcupacióCompositor
GènereÒpera
Premis

IMDB: nm0545813 Musicbrainz: d4855554-a247-4714-a2ca-333f4e781283
Modifica les dades a Wikidata

Estudià violí i composició ensems que cursava estudis secundaris i es graduava en dret. Després es traslladà a França i Alemanya per seguir cursos especials de composició i direcció d'orquestra amb mestres de primera fila com Pierre Boulez, György Ligeti, Bruno Maderna i Karlheinz Stockhausen, amb qui treballà d'ajudant el 1967. Amplià estudis de música electrònica i ordenadors amb Gottfried Michael Koenig i T. W. Hiller i de sociologia musical amb Theodor Adorno. També a centre-europa cursà psicologia, sociologia i filologia germànica, estudis que li serien posteriorment de gran utilitat per la seva obra i per donar forma a la seva concepció del quefer musical, que ell mateix defineix així:

« <En primer lloc, una preocupació per a configurar la música, més que com una arquitectura, com un art en el temps i investigar el desenvolupament temporal de cada obra. També una preocupació pels aspectes sensorials del so i no sols dels físics, com sol ser habitual. Un entendre la música com mètode de comunicació i, per tant, molta atenció a la psicologia de l'audició i d'assolir una oïda activa. Emprà l'harmonia com a color tímbric. Cert afany dramàtic i teatral en les obres inclús estrictament sonores. Molt poc interès per descobrir a ultrança coses noves i si per trobar en cada moment un camí propi d'expressió. Una tendència a simplificar el més possible i a prescindir de tot el que no sia estrictament necessari. Una consideració de la música com un art a la vegada molt lògic i estructurat i molt intuïtiu i màgic.> »

Inicià molt jove la seva carrera musical i entre els components de l'anomenada generació del 51 és <<una de les personalitats més agudes, més inquietes i cultes, de les més lligades al quefer i al servei dels moviments d'avantguarda>>, com jutjava el crític Antonio Fernández-Cid.

Malgrat els seus principis juvenils gaudí de seguida d'una àmplia difusió internacional subratllada per nombrosos premis, entre els quals destaquen el Nacional de Música el 1969 i el de la Tribuna Internacional de la Unesco (1976). Des de 1972 ha realitzat una amplia tasca d'animació cultural dintre de l'esfera de la música a través de diversos treballs d'organització, conferències, publicacions i critiques en diverses publicacions espanyoles i estrangeres. Ha dictat cursos en diverses universitats i centres d'Europa i Amèrica hi ha desenvolupat sobre tot una intensa i amplia labor radiofònica a través de la Ràdio Nacional Espanyola. És autor de monografies sobre Luis de Pablo Costales, Cristóbal Halffter i Carmelo Alonso Bernaola, així com dels volums <<Música española de vanguardia>>, <<Música y Cultura>> i el volum IV de <<La Historia General de la Música>> (El segle XX) de l'editorial Alpuerto.

Obres principalsModifica

  • Selene, òpera;
  • Jabberwocky, Anna Blume, Cantos del pozo artesiano, totes elles composicions de teatre musical;
  • Anabasis, Àngelus Novus, Escorial, Concierto para violin, Los mecanismes de la memòria, Concierto para guitarra i orquesta, per a orquestra;
  • Les cantates: L'Invitation au voyage, Ultramarina, Apocalypsis;
  • Per a cambra: Aura, Rosa-rosae, Albor, Concierto Guadiana, amb guitarra solista, Autodafé, amb piano solista;
  • Duos concertants (1 a 4) Locus solus i Tauromaquia;
  • Obres corals: Transfiguración, Misa Bàsica, Concierto coral n. 1, amb violí solista,
  • Fetiches, Temporalia, Sonata de vesperia per a piano;
  • Astrolabio i Aria de la Batalla, per a orgue;
  • Naturaleza muerta con guitarra, Paisaje grana, per a guitarra. etc.

BibliografiaModifica