Tomeu Seguí Nicolau

dibuixant de còmic, il·lustrador i editor mallorquí

Tomeu Seguí Nicolau (Palma, Mallorca, 1962) és un dibuixant de còmic, il·lustrador i editor. Ha publicat els seus treballs a revistes tan diverses com Madriz, El Víbora i Esquitx i, abocat cap al mercat francès, va guanyar l'any 2009 el Premio Nacional del Cómic per Les serps cegues, realitzada en col·laboració amb el guionista Felipe Hernández Cava.

Infotaula de personaTomeu Seguí Nicolau
Bartolomé Seguí.jpg
Tomeu Seguí, el 2019 al festival internacional de còmic d'Estocolm.
Biografia
NaixementTomeu Seguí Nicolau
28 maig 1962 (57 anys)
Palma, Illes Balears
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
OcupacióAutor de còmics
ArtIl·lustrador, editor i dibuixant de còmics
Obra
Obres destacables
Les serps cegues, Històries del Barri
Premis
Premi Nacional del Còmic (2009)
Signatura
Signatura de Tomeu Seguí Nicolau.jpg

Lloc webhttp://www.bartolomesegui.com/
Twitter: bsegui
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Infància i adolescènciaModifica

De ben petit, Tomeu Seguí va llegir i copiar a dibuixants de l'"Escola Bruguera" (Francisco Ibáñez, Raf, Vázquez) i també a dibuixants francobelgues (Morris).[1]

A finals dels anys setanta, va descobrir a les revistes Tótem i Comix Internacional a autors com Alberto Breccia, Carlos Giménez, Moebius, José Muñoz i Sampayo o Hugo Pratt, els quals el feren decantar per la seva vocació.[1] La seva primera historieta va aparèixer a Senda del Cómic (1979).[2]

Inicis professionals (1983-1989)Modifica

Va rebre classes de pintura a Barcelona, mentres intentava obrir-se pas a les revistes de còmic nacionals, participant a "Comic del Aficionado" (1983) de Toutain Editor.[2] Va ser, això no obstant, mitjançant una companya d'estudis, filla de Fernando Fernández, que va poder publicar la seva primera historieta com a professional a la revista Metropol (1983), editada pel mateix Fernando Fernández. Aquesta revista tancà al cap de poc i va publicar a Madriz En alas de Mercurio on apareix per primera vegada el seu personatge el detectiu Simón Feijoo (1986). Les següents històries curtes del detectiu es recopilaren a l'álbum A salto de mata (Editorial Complot, 1989).[1] També va publicar a El Víbora les sèries Lola y Ernesto (1988)… i Héctor y Rita (1990).[2]

Il·lustrador (1989-1997)Modifica

A partir de 1989, amb La capseta d'Ivori s'havia volcat en la il·lustració: Les curioses revoltes d'en Xaterot (1990), El traficant d'armes (1991), Al damunt d'un polvorí (1992), Les dues banderes (1992), L'abat Oliba (1993), etc.[2] Va publicar també àlbums d'historietes com Luigi es Luis (Ed. Milán, 1991) i Locus de Barna (Ed. El Pregonero, 1996).[2]

Tornada a Mallorca (1998-2006)Modifica

Després de tornar a Mallorca i juntament amb Sonia Delgado, es va embarcar en l'edició de dues revistes de còmic infantils: Rifi Rafe, suplement setmanal del diari "Última Hora" (1998-2002),[2] i "Esquitx" des de l'any 2000.

Més endavant, va publicar per a Edicions de Ponent dos àlbums de Simón Feijoo: Cohibas Connection amb guió de Carles Santamaría (2001) i ¿Coca o ensaimada? (2003). Amb El sueño de México (2004), escrita per Ramón de España (2004), va debutar en el mercat francobelga mitjançant l'editorial Paquet. Va diversificar a més la seva vessant com a il·lustrador infantil,[3] ja fos a contes per a l'editorial Cruïlla o SM, llibres de text per a Santillana i d'aprenentatge del castellà per a l'editorial alemanya Langenscheidt.[4] Mentrestant, va fer diverses historietes a publicacions alienes al medi, dos projectes d'àlbum que no acaben de quallar amb Jorge Zentner com a guionista,[3] a més de la tira Vuits I Nous, publicada diàriament des de 2004 en el diari "Última Hora" de Balears, amb guió de Ferran Aguiló.[5]

Maduresa i reconeixement (2007-present)Modifica

L'any 2006, decidit a realitzar una obra més ambiciosa, va convèncer el guionista Felipe Hernández Cava per a col·laborar a Les serps cegues,[1] que va rebre l'any 2008 els premis a la Millor Obra i al Millor Guió al 27è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, els IX Premis de la Crítica a les categories de Millor Obra i Millor Guió i el Premi Nacional del Còmic[6] El mes de juny del mateix any, ambdós començaren "Hágase el Caos", un thriller polític en dos toms ambientat l'any 1953.[1] També va assistir al Saló del Còmic de Barcelona, com a part de la representació balear homenatjada al Saló.[7]

El 2011, juntament amb Gabi Beltrán com a guionista, va dibuixar la novel·la gràfica Històries del barri, obra guanyadora del Premi Ciutat de Palma de Còmic.

ObraModifica

Com a dibuixant de còmic


Com a il·lustrador

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 DARIAS, Manuel (24/10/20109. Entrevista a a Seguí, Premio Nacional del Cómic, "Diario de Avisos".
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Cuadrado (2000), p. 1149.
  3. 3,0 3,1 SEGUÍ, Tomeu a Las batallitas del abuelo Cebolleta, entrada del seu blog, 08/10/2006.
  4. SEGUÍ, Tomeu a Crímenes al sol, entrada del seu blog, 27/09/2006.
  5. SEGUÍ, Tomeu a Vuits I Nous, entrada del seu blog, 11/04/2007.
  6. PONS, Álvaro El cómic como análisis descreído, (05/11/2009). El País.
  7. ARRIETA, Carla (18/04/2008). Seguí, creador de cómics y editor: 'Baleares es tierra de dibujantes', El Mundo.

BibliografiaModifica

  • CUADRADO, Jesús (2000). Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000, Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v. ISBN 84-89384-23-1.

Enllaços externsModifica