Tony Richardson

Cecil Antonio "Tony" Richardson (Shipley, Yorkshire, 5 de juny de 1928 − Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 4 de novembre de 1991) fou un director de cinema anglès. Creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lírics mesclats amb escenes de brutalitat.

Infotaula de personaTony Richardson
Tony richardson.jpg
modifica
Biografia
NaixementCecil Antonio Richardson
5 de juny de 1928
Shipley, Anglaterra
Mort14 de novembre de 1991(1991-11-14) (als 63 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Causa de mortCauses naturals modifica (Malaltia relacionada amb la sida modifica)
Dades personals
NacionalitatRegne Unit
FormacióWadham College (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióDirector de cinema, guionista, productor de cinema, actor de cinema i director de teatre modifica
Activitat1952 modifica –
Família
CònjugeVanessa Redgrave (1962-1967)
FillsNatasha Richardson
Katharine Richardson (en) Tradueix
Joely Richardson
Joely Kim Richardson (en) Tradueix modifica
Premis
Premis Oscar
Millor pel·lícula
1964 - Tom Jones
Millor director
1964 - Tom Jones
Premis BAFTA
Millor pel·lícula britànica
1962 - A Taste of Honey
Millor guió
1962 - A Taste of Honey

IMDB: nm0724798 Allocine: 2775 Allmovie: p108201 TCM: 161413 IBDB: 15983
Find a Grave: 9793338 Modifica els identificadors a Wikidata

Tony Richardson una de les figures més influents dels angry young men (joves ferotges) del cinema britànic, es veié obligat a anar a un estricte col·legi de secundària on desenvolupà un sentiment de temor i desconfiança vers el sistema de classes britànic, que sempre estaria present en llur films com a director.

A principis dels anys cinquanta, Richardson treballà coma director de televisió i teatre. A Londres va conèixer en Karel Reisz, Lindsay Anderson i d'altres membres del moviment free cinema. Amb el primer dirigí conjuntament Momma Don't Allow (1955).

L'apogeu de Richardson com a director fou molt breu però intens. A Taste of Honey (1961) documenta la vida de la classe obrera britànica. La solitud del corredor de fons (1962) recupera les seves pròpies experiències en el col·legi per a recrear una visió d'un reformatori estatal com un infern a la terra. Richardson muntà el film amb tal ritme visual que se'n surt de la pantalla.

El seu major èxit comercial i de crítica fou Tom Jones (1963), adaptació de la novel·la de Henry Fielding. A pesar d'aquest èxit, la seva carrera començava a declinar. La seva versió d'Estimats difunts (1965), d'Evelyn Waugh, fou un inexplicable fracàs. Menys èxit tingueren encara llurs obres posteriors, entre elles Ned Kelly (1970) i The hotel New Hampshire (1984), basat en un relat de John Irving.

El 1991, Richardson acabà el drama militar Les coses que no moren mai (1994), el seu últim treball i també el més eficaç. Per desgràcia, li diagnosticaren la sida durant el rodatge i morí poc temps després. Malgrat la seva bisexualitat, va estar casat amb l'actriu Vanessa Redgrave de 1962 a 1967 i van tenir dues filles, Natasha Richardson (1963-2009) i Joely Richardson, nascuda el 1965, ambdues actrius.

La carrera de Richardson és atípica, però llurs primers treballs segueixen resultant aguts, agressius i molt bells. La seva contribució al cinema és evident i duradora.

FilmografiaModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  • 501 Directores de Cine de Steven Jay Schneider, pag. 313. Editorial Grijalbo.

Enllaços externsModifica