Tony Richardson
Cecil Antonio "Tony" Richardson (Shipley, Yorkshire, 5 de juny de 1928 − Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 4 de novembre de 1991) fou un director de cinema anglès. Creador de drames, moviment accelerat, passades ràpides i flashbacks, moments lírics mesclats amb escenes de brutalitat.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Cecil Antonio Richardson 5 de juny de 1928 Shipley, Anglaterra |
| Mort | 14 de novembre de 1991 (als 63 anys) Los Angeles, Califòrnia (EUA) |
| Causa de mort | Causes naturals (Malaltia relacionada amb la sida ) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Regne Unit |
| Formació | Wadham College (en)  Ashville College (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | Director de cinema, guionista, productor de cinema, actor de cinema i director de teatre |
| Activitat | 1952 – |
| Família | |
| Cònjuge | Vanessa Redgrave (1962-1967) |
| Fills | Natasha Richardson Joely Richardson Katharine Richardson (en) |
| Premis | |
| Premis Oscar | |
| Millor pel·lícula 1964 - Tom Jones Millor director 1964 - Tom Jones | |
| Premis BAFTA | |
| Millor pel·lícula britànica 1962 - A Taste of Honey Millor guió 1962 - A Taste of Honey | |
      | |
Tony Richardson una de les figures més influents dels angry young men (joves ferotges) del cinema britànic, es veié obligat a anar a un estricte col·legi de secundària on desenvolupà un sentiment de temor i desconfiança vers el sistema de classes britànic, que sempre estaria present en llur films com a director.
A principis dels anys cinquanta, Richardson treballà coma director de televisió i teatre. A Londres va conèixer en Karel Reisz, Lindsay Anderson i d'altres membres del moviment free cinema. Amb el primer dirigí conjuntament Momma Don't Allow (1955).
L'apogeu de Richardson com a director fou molt breu però intens. A Taste of Honey (1961) documenta la vida de la classe obrera britànica. La solitud del corredor de fons (1962) recupera les seves pròpies experiències en el col·legi per a recrear una visió d'un reformatori estatal com un infern a la terra. Richardson muntà el film amb tal ritme visual que se'n surt de la pantalla.
El seu major èxit comercial i de crítica fou Tom Jones (1963), adaptació de la novel·la de Henry Fielding. A pesar d'aquest èxit, la seva carrera començava a declinar. La seva versió d'Estimats difunts (1965), d'Evelyn Waugh, fou un inexplicable fracàs. Menys èxit tingueren encara llurs obres posteriors, entre elles Ned Kelly (1970) i The hotel New Hampshire (1984), basat en un relat de John Irving.
El 1991, Richardson acabà el drama militar Les coses que no moren mai (1994), el seu últim treball i també el més eficaç. Per desgràcia, li diagnosticaren la sida durant el rodatge i morí poc temps després. Malgrat la seva bisexualitat, va estar casat amb l'actriu Vanessa Redgrave de 1962 a 1967 i van tenir dues filles, Natasha Richardson (1963-2009) i Joely Richardson, nascuda el 1965, ambdues actrius.
La carrera de Richardson és atípica, però llurs primers treballs segueixen resultant aguts, agressius i molt bells. La seva contribució al cinema és evident i duradora.
FilmografiaModifica
- Momma Don't Allow (amb Karel Reisz; 1955)
- Look Back in Anger (1958)
- The Entertainer (1960)
- Sanctuary (1961)
- A Taste of Honey (1961)
- The Loneliness of the Long Distance Runner, en català La soledat del corredor de fons (1962)
- Tom Jones (1963)
- The Loved One, en català Estimats difunts (1965)
- Mademoiselle (1966)
- Red and Blue (1967)
- The Sailor from Gibraltar (1967)
- The Charge of the Light Brigade (1968)
- Laughter in the Dark (1969)
- Hamlet (1969)
- Nijinsky (inacabat; 1970)
- Ned Kelly (1970)
- A Delicate Balance (1973)
- Dead Cert (1974)
- Mahoganyny (1975)
- Joseph Andrews (1977)
- A Death in Canaan (televisió) (1978)
- The Border (1982)
- The Hotel New Hampshire (1984)
- The Penalty Phase (televisió) (1986)
- Beryl Markhan: A Shadow on the Sun (televisió) (1988)
- Women and Men: Stories of Seduction (televisió) (amb Frederic Raphael i Ken Russell; 1990)
- The Phantom of the Opera (minisèrie) (1990)
- Blue Sky, en català Les coses que no moren mai (1994)
Premis i nominacionsModifica
PremisModifica
- 1962: BAFTA a la millor pel·lícula britànica per A Taste of Honey
- 1962: BAFTA al millor guió per A Taste of Honey
- 1964: Oscar a la millor pel·lícula per Tom Jones
- 1964: Oscar al millor director per Tom Jones
NominacionsModifica
- 1960: BAFTA a la millor pel·lícula per Look Back in Anger
- 1960: BAFTA a la millor pel·lícula britànica per Look Back in Anger
- 1962: Palma d'Or per A Taste of Honey
- 1962: BAFTA a la millor pel·lícula per A Taste of Honey
- 1963: Lleó d'Or per Tom Jones
- 1964: Globus d'Or al millor director per Tom Jones
- 1966: Palma d'Or per Mademoiselle
ReferènciesModifica
- 501 Directores de Cine de Steven Jay Schneider, pag. 313. Editorial Grijalbo.
Enllaços externsModifica
- Tony Richardson a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)
- Tony Richardson a Find A Grave (anglès)