Torlit comú

(S'ha redirigit des de: Torlit)

El torlit,[1] samarlic,[2]xamerlí ,[3] estorlit,[4] sebel·lí,[5] sibel·lí,[6] sibil·lí o xebel·lí i xibel·lí[7] (xarlot d'ulls grocs al Gironès, i seberlí a Vinaròs) (Burhinus oedicnemus) és una espècie d'ocell de la família dels burrínids (Burhinidae).

Infotaula d'ésser viuTorlit comú
Burhinus oedicnemus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes42 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura81 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou25 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN45111439 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaBurhinidae
GènereBurhinus
EspècieBurhinus oedicnemus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimCharadrius oedicnemus Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

És un ocell estèpic i camallarga, de mida mitjana, amb un fort bec de color groc i negre, grans ulls grocs (que li donen un aspecte reptilià) i un plomatge adient per al camuflatge. El nom científic fa referència a les prominents articulacions que té a les potes, que són de color groc o verdós. És un gran volador, amb les ales amb marques blanques i negres.

Tot i estar classificat com a au camallarga, prefereix els hàbitats secs i oberts amb sòl descobert. És predominantment nocturn, especialment quan canta; el seu cant, semblant a gemecs, és fort i recorda al dels ocells del gènere Numenius (polits i becuts o siglots, família dels escolopàcids - Scolopacidae).

Alimentació modifica

La seva alimentació es basa en els insectes i altres petits invertebrats, però també atrapa sargantanes. Diposita 2 o 3 ous en estretes esquerdes del terreny.

Distribució geogràfica modifica

Es troba per tot Europa, el nord d'Àfrica i el sud-oest asiàtic. És un au migratòria que passa els estius a les parts europea i asiàtica de la seva àrea de distribució i els hiverns a Àfrica.

Als Països Catalans és una espècie sedentària amb contingents migradors hivernants, molt comuna a les Illes Balears. A les zones humides continentals nidifica als Aiguamolls de l'Empordà, i a l'hivern també és observat en altres zones, com ara al Delta del Llobregat[8] Pertany a la categoria d'ocells estèpics.

Referències modifica

  1. «torlit». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «samarlic». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «xamerlí». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «estorlit». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «sebel·lí». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. [enllaç sense format] http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=sebel%B7l%ED
  7. [enllaç sense format] http://www.eeif.es/veus/xebel.li Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.
  8. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 107. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6