Tormentil·la

La tormentil·la, consolda roja, dits de Santa Maria, estrelletes o set-en-rama (Potentilla erecta), és una planta herbàcia de la família de les rosàcies.

Tormentil·la

Potentilla erecta
Dades
Font de	arrel de tormentil·la
Planta
Tipus de fruit	núcula
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Rosales
Família	Rosaceae
Tribu	Potentilleae
Gènere	Potentilla
Espècie	Potentilla erecta Raeusch.
Nomenclatura
Basiònim	Tormentilla erecta
Sinònims	Potentilla tormentilla Neck Tormentila erecta L.

Distribució

Es pot trobar a molts llocs de la zona eurasiàtica. A Catalunya es troba als Pirineus i als territoris olositànic i catalanídic.

Etimologia

El nom de "potentilla" prové del mot llatí "potens", que vol dir potent, degut a les fortes propietats medicinals d'algunes espècies. El nom d'"erecta" es deu a la seva disposició erecta.

Per altra banda, la denominació popular de tormentil·la o tormentilla es deu al fet que aquesta planta s'utilitza des de l'Edat Mitjana per calmar el que es coneixien com a "torments" (còlics intestinals).

Ecologia

Viu entre els 100 i els 2300 metres per sobre del nivell del mar. Habita landes, pasturatges, boscos aclarits, prats alpins, rouredes humides, molleres i altres prats higròfils. Preferentment sobre sòls àcids i humits, de substrat silícic. Floreix a partir del mes de maig, fins a l'agost.

Descripció

Herba perenne amb les gemmes hivernants enterrades (hemicriptòfit) que fa uns 30 cm d'altura. El rizoma, que és curt i cilíndric, d'uns 3 cm de diàmetre, llenyós amb un color bru fosc a l'exterior i vermell a l'interior, és la part utilitzada medicinalment. Del rizoma emergeixen una sèrie de tiges primes, esveltes, no ramificades i procumbents, bastant frèvoles comparades amb el rizoma. De vegades no són prou fortes com per alçar-se i queden reposant a terra. Anualment produeix unes rosetes basals de fulles palmatisectes, amb tres folíols ovalats i dentats (rarament 4 o \d), i un parell d'estípules triangular-laceolades. De les aixelles d'aquestes fulles surten unes branques primes i molt ramificades, amb fulles similars a les de la roseta però quasi sèssils i amb estípules similars als folíols.

És hermafrodita i entomòfila. Les flors inferiors es presenten de manera individual, mentre que la resta es troben en cimes laxes i folioses. Tenen quatre bràctees similars morfològicament a les fulles vegetatives que formen un epicalze, el qual protegeix el calze. Les flors són petites, grogues, amb un llarg peduncle i creixen oposades a les fulles i les branques. El periant és diferenciat i tetràmer. La corol·la és del tipus cruciforme i els seus pètals lliures presenten un color més fosc a la base. L'androceu presenta multitud d'estams, normalment 16. El gineceu és apocàrpic i té entre 4 i 15 carpels lliures.

El fruit és un poliaqueni. Nous ovades amb fissures, encara que poden ser llises. A l'interior contenen una sola llavor.

Fulla de Tormentil·la

Substància vegetal.Principis actius

S'utilitza el rizoma, on hi trobem:

• Tanins (15-20%). Fonamentalment presenta tanins catèquics, que quan s'assequen i s'emmagatzemen es van convertint en flobafens, i en menor quantitat, tanins gàlics (3,5%), com agrimònia, àcid gàl·lic, àcid el·làgic, pedunculagina, olevigatines B i F.
• Flavonoides. Fonamentalment kaempferol, cianidoglucòsid, galocatecol i epigalocaterol.
• Triterpens. Hi apareix tormentòsid, el glucòsid de l'alcohol triterpènic tormentol. També àcid ursòlic i àcid epi-pomòlic.
• Àcids fenil-carboxílics: àcid cafèic, àcid p-cumarínici i àcid sinàpic.

Acció farmacològica

• Els tanins de la tormentilla s'uneixen a les proteïnes i les precipiten, exercint un efecte astringent de la pell i formant una capa protectora. Per tant, és també un bon antidiarreic (potenciat per l'efecte antisèptic dels tanins).
• Hemostàtic local i cicatritzant.
• S'han evidenciat els seus efectes com a antiinflamatori (pels polifenols).
• Antibacterià (pel tormentòsid).
• Antialergènic.
• Antihipertensiu.
• Immunoestimulant.
• Antiviral.

Flor de tormentil·la

Usos

• Tractament de diarrea aguda, d'origen bacterià o no: calma els dolors còlics deguts a espasmes intestinals que acompanyen les diarrees. En forma d'infusió, que es prepara amb la decocció de 30 g de rizoma per litre d'aigua. Es prenen 3 o \d tasses diàries fins a tallar la diarrea.
• Afeccions bucofaríngies com l'estomatitis o la faringitis: en forma d'esbandides locals i gargarismes.
• Afeccions dèrmiques com dermatitis, lesions cutànies, úlcera cutània i cremades.
• Coadjuvant en el tractament de la hipertensió arterial.
• Hemorroides: en aplicació local les desinflama i aconsegueix que deixin de sagnar.
• Fragilitat capil·lar, hemorràgies uterines, conjuntivitis i vulvovaginitis.
• Epistaxis: aplicada en irrigació o mullant un tampó.

Toxicitat

Degut a l'efecte irritant dels tanins pot provocar algunes reaccions adverses, principalment digestives, com nàusees, vòmits, gastràlgia i gastritis. En casos poc freqüents pot causar una úlcera pèptica. Per contrarestar aquests efectes es pot usar arrel de malvavisc.

Observacions

• És recomanat de prendre-la després dels àpats. Si la diarrea persisteix, no és recomanat l'ús d'aquesta planta durant més de 3 o \d dies.
• Els tanins exerceixen un efecte agressiu i irritant sobre la mucosa gàstrica, per la qual cosa, en cas d'hemorràgia digestiva, poden retardar la curació de l'úlcera.
• Cal tenir present el contingut alcohòlic de l'extracte fluid, i no administrar-lo a nens ni a persones en procés de desintoxicació etílica.

Enllaços externs

• Herbari virtual
• Plantas de interés farmacéutico Arxivat 2006-02-21 a Wayback Machine. de la Universitat del País Basc (castellà)
• Plants for a future (anglès)
• http://dossiers.ub.edu/docs/7746/blocindex.htm