Torone
Torone (en grec antic: Τορώνη, Toróne, pronunciació moderna Toróni) és una ciutat de Calcídia a Macedònia, al sud-oest de la península de Sithònia. Des de la reforma del govern local de 2011 forma part del municipi de Sitònia, del qual és una unitat municipal.[1] L'entitat municipal té una superfície de 193.973 km².[2]
| |||||
| Tipus | poble i polis  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Administració descentralitzada | Unitat descentralitzada de Macedònia i Tràcia | ||||
| Regió | Macedònia Central | ||||
| Unitat perifèrica | Unitat perifèrica de Calcídica | ||||
| Municipi | Sithonia Municipality (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 204 (2021) | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 10 m | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 63072 | ||||
Història
modificaEl seu nom deriva de Torone, filla de Proteus o de Posidó i de Fenícia.[3]
Fou una colònia grega fundada per la ciutat de Calcis (a l'illa d'Eubea) i fou la ciutat principal de la Calcídia a l'inici de la colonització.[3] El seu port es deia Cophos.[3]
Durant la invasió de Xerxes va donar soldats i proveïments als perses i a l'acabar la guerra va passar sota dependència d'Atenes.[3] El 424 aC un partit local va obrir les portes a Brasides però fou reconquerida per Cleon dos anys després.[3] Més tard va quedar sotmesa a Olint, que la va perdre davant el general atenenc Timoteu.[3] Fou conquerida per Filip II de Macedònia junt amb altres ciutats calcidies.[3] En la guerra de Roma contra Perseu fou atacada per la flota romana el 169 aC, però fou rebutjada. Va ser possessió romana, bizantina i otomana.[3]
El golf al qual donava era el Toronaikos kolpos o golf de Toronea (llatí Toronaeus sinus, avui golf de Kassáindhra).[3]
Referències
modifica
- ↑ Kallikratis law Arxivat 2018-06-12 a Wayback Machine.. Ministeri de l'Interior de Grècia (en grec)
- ↑ «Population & housing census 2001 (incl. area and average elevation)» (en grec). National Statistical Service of Greece.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Dictionary of Greek and Roman Geography (1854), TAANACH, TORO´NE». [Consulta: 18 desembre 2020].