Torre Codina

masia de Badalona (Barcelonès)

La Torre Codina és una masia i casal fortificat de Badalona (Barcelonès), protegida com Bé Cultural d'Interès Local. Situada a la part alta del barri de Canyet, entre el torrent de Fregons i la carretera de Badalona a Montcada. L'edifici actual data dels segles xvi i xvii, tot i estar documentat des del segle xiv, amb uns orígens incerts en el xiii; va patir reformes entre els anys 1943-1949. Es considera una fita visual de la zona, per estar situada a prop de la carretera.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre Codina
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Maria Jujol i Gibert Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXVI, XX Mitjan
Característiques
Estil arquitectònicObra popular, modernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBadalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. de Badalona a Montcada.
Map
 41° 28′ N, 2° 14′ E / 41.47°N,2.23°E / 41.47; 2.23
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC20540 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Està formada per tres cossos, erigits en diverses fases: el nucli del casal, de forma quadrada, amb planta baixa, tres pisos i unes golfes, el pis superior té forma de galeries i la teulada és a tres vessants; en segon lloc es va edificar la torre, a un angle de la primera construcció,[1] també de forma quadrada entremig d'ambdues parts de l'edifici, té cinc plantes d'alçada i és acabada en una teulada a quatre vessant en forma de piràmide.[2][3]

Totes les finestres tenen la llinda, els brancals i els ampits de pedra.[3] A més, tot el conjunt disposa d'elements defensius: a l'altura de les golfes hi ha tres grans matacans, dos d'ells fan angle amb la paret de la torre central i la part més antiga de l'edifici, de finals dels segles XV-xvi.[2] A l'interior es conserva un celler gòtic[3] amb volta de canó,[4] que es va utilitzar com a masmorra per a pirates que atacaven les costes de Badalona a l'època moderna.[5] També s'hi conserva una imatge de sant Gabriel, obra de Jujol.[1]

El conjunt està envoltat per un mur que origina un pati interior; al jardí de darrere té indrets de caràcter romàntic, com la Font de la Rosa.[5] L'entrada és per una porta coberta amb una teulada. La superfície total de la finca és de 2980 m².[2]

El 1943 Josep Maria Jujol, amic de la família propietària, va realitzar una reforma en els antics cellers, en l'entrada i en el vestíbul: a l'escala hi va afegir una barana i arrambador de fusta, de perfil ondulat amb estilitzacions daurades i va folrar els graons amb fusta;[4][1] va reconstruir els matacans amb totxo recremat d'una bòbila propera, d'aparença antiga, coberts amb una solera del mateix material.[4][2]

Història modifica

Es tenen notícies d'una edificació a la mateix finca des del segle xiii, moment en què és anomenada Casa Pedrós o Can Pedrós, si bé la primera documentació clara de l'existència de la Torre Codina és de 1540. Va pertànyer a diverses famílies nobiliàries que hi sojornaven a temporades, on dedicaven el temps principalment a la caça de l'os i el porc senglar.[2] Va passar a propietat de la família Codina, de qui prengué el nom, adquirida a Francesc Creus[6][5] per part de Pere Bernat i Codina, ciutadà de Barcelona, el 1576.[1][2] D'aquesta època data la part més antiga del casal, el nucli, que disposava de dos grans cellers, habitacions per al servei i les sales dels senyors al pis, on s'ubicava una capella.[2]

El 1685 és adquirida pel noble Francesc Antich i el 1770 passa a Manuel de Antich de Mora, baró de Corbera[1] i el 1797 l'hereta Francesca Dávila.[4] El 1860, el Nomenclàtor la descrivia com un «caserío», situat a 3,3 km. de la seu de l'Ajuntament, format per dos edificis habitats constantment, un de tres plantes i l'altre de més de tres plantes.[2]

L'edifici va ser de titularitat privada, per a ús residencial de tipus unifamiliar,[2] propietat de la família Alañá-Negre, descendents de Pere Negre de Can Negre, de Sant Joan Despí, i encarrega a Jujol la reforma el 1943.[4] A partir dels anys seixanta, la masia es va degradant, i apareixeran diversos projectes per conservar-la, entre ells un prostíbul de luxe, projecte al qual es va oposar el veïnat i va precipitar la compra per part de l'Ajuntament.[6][5] La situació s'estanca fins al 2003, quan passa a titularitat pública, sent adquirida per l'Ajuntament de Badalona,[3] dirigit per la socialista Maite Arqué, va destinar 1.800.000 euros a la seva compra i va comportar la cessió de les escultures «Àngel» i «Àliga» de Jujol, ubicades a la torre.[5]

Conservació i estat actual modifica

Al Pla de Protecció del Patrimoni de l'Ajuntament de Badalona es considerava que la conservació i millora de l'edifici per part dels propietaris privats era encertada i que havia de seguir en aquella línia, sempre reparant quan fos necessari, especialment en les cobertes,[4] si bé és un fet que en aquella època la conservació de la masia no era totalment bona.[6] L'octubre de 2001, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina incloïa la Torre Codina quan encara no era de titularitat pública, qualificant el seu estat de conservació com a bo; es creia convenient un pla de protecció basat en la conservació de la composició general i els materials de l'edifici. A més, calia la reconstrucció i reparació d'allò que fos necessari, tant a la casa com al jardí.[2]

Malgrat la proposta de diversos projectes, com un hotel o un restaurant, la masia continua tancada avui dia i només s'han rehabilitat els jardins per a dur-hi a terme horts que són gestionats per persones a qui els toca per sorteig; el 2010 l'Ajuntament anunciava que una gestió pública era inassumible. Des de l'Associació de Veïns de Canyet s'ha demanat reiteradament un projecte per a la masia, que està fortament malmesa i li cal una rehabilitació amb urgència.[5] Tanmateix, s'ha fet una crítica al president de l'associació, el popular Miguel Jurado, que va entrar a formar part del govern municipal el 2012, i des d'ençà no s'ha sentit res més sobre la Torre Codina.[6]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Torre Codina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 abril 2014].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Torre Codina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. Diputació de Barcelona, octubre 2001. [Consulta: 15 abril 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Torre Codina». Badalona - Barcelonès. Pobles de Catalunya. [Consulta: 15 abril 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Torre Codina». Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Badalona: Ajuntament de Badalona, octubre 1980. Arxivat de l'original el 16 d’abril 2014. [Consulta: 16 abril 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Carvajal, Carles «La Torre Codina es deteriora mentre espera un ús dins de la masia». Tot Badalona, Montgat i Tiana, 27-11-2010 [Consulta: 16 abril 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Oliveras i Costa, Jaume «Decadència renaixentista». El Punt Avui, 22-02-2012 [Consulta: 16 abril 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Codina