Torre Godó

Edifici de Barcelona

La Torre Godó, antigament coneguda com a Torre Barcelona o Torre del Banco de Madrid és un gratacel barceloní, actual seu corporativa del Grup Godó i de bona part de les seves empreses participades.

Infotaula d'edifici
Torre Godó
Barcelona - Edificio Grupo Godó (Edificio Barcelona) 1.jpg
modifica
Dades
TipusEdifici modifica
ArquitecteEmili Bordoy i Alcàntara modifica
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona modifica
LocalitzacióAvinguda Diagonal, 477 modifica
 41° 23′ 34″ N, 2° 08′ 45″ E / 41.392693°N,2.145787°E / 41.392693; 2.145787
Activitat
OcupantGrupo Godó modifica

HistòriaModifica

L'edifici es va projectar durant la segona meitat de la dècada de 1960. Les obres van començar el 1968 i van finalitzar el 1970. Té 24 plantes, construïdes sobre un projecte de l'arquitecte municipal Emili Bordoy Alcàntara. Inicialment es va batejar com a Torre Barcelona. Era l'edifici més alt dels voltants de la Plaça Francesc Macià, llavors anomenada Plaça Calvo Sotelo. Inicialment va acollir la filial barcelonina del Banco de Madrid, i al seu costat hi havia uns magatzems Sears (actualment, El Corte Inglés) i l'edifici Winterthur. Al seu interior també hi havia la seu del Banco Catalán de Desarrollo.

A finals dels 90 la torre va ser adquirida pel grup Godó i li van aplicar una reforma integral. Als baixos de la planta es va instal·lar l'emissora City TV. L'edifici fou progressivament adaptant el nom de Torre Godó, i l'abril del 2004 va passar a acollir les redaccions i els estudis de gravació i platós dels diversos mitjans de comunicació del grup.[1][2]

CaracterístiquesModifica

Amb 24 plantes, la seva façana era inicialment de vidre i decorada amb metalls de tons coure. Inicialment les dues darreres plantes eren coronades per una trama metàl·lica de color groc, però amb el canvi de propietaris, els Godó la van convertir en vidres verdosos, una mena de vidre glaçat.[3] L'accés es realitza a través d'un vestíbul al qual s'accedeix per una mena de túnel

ReferènciesModifica

  1. «Torre Barcelona (Torre Godó) - Barcelona - Esquerra Alta de l'Eixample - Pobles de Catalunya» (en català). [Consulta: 19 abril 2018].
  2. Franquet Calvet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX: de la ràdio galena a la ràdio digital (en català). Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001. 
  3. «Torre Godó Barcelona». [Consulta: 19 abril 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Godó