Torre Godó

Edifici de Barcelona

La Torre Godó, antigament coneguda com a Torre Barcelona i seu del Banco de Madrid, és un gratacel barceloní, actual seu corporativa del grup Godó i de bona part de les seves empreses participades.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre Godó
Imatge
Dades
TipusEdifici de gran altura Modifica el valor a Wikidata
Part deCBD de la Diagonal Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEmili Bordoy i Alcàntara Modifica el valor a Wikidata
Construcció1970 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Pisos per sobre el terra24 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administratival'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAvinguda Diagonal, 477 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 34″ N, 2° 08′ 45″ E / 41.392693°N,2.145787°E / 41.392693; 2.145787
Activitat
OcupantGrupo Godó Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

L'edifici va ser projectat per l'arquitecte municipal Emili Bordoy i Alcàntara durant la segona meitat de la dècada del 1960. Les obres van començar el 1968 i van finalitzar el 1970. Amb 24 plantes, era l'edifici més alt dels voltants de la Plaça Francesc Macià, llavors anomenada de Calvo Sotelo.

Inicialment va ser batejat com a Torre Barcelona, i va acollir la filial barcelonina del Banco de Madrid, i al seu costat hi havia uns magatzems Sears (actualment, El Corte Inglés) i l'edifici Winterthur. Al seu interior també hi havia la seu del Banco Catalán de Desarrollo.

A finals de la dècada del 1990, l'edifici va ser adquirit pel grup Godó i li van aplicar una reforma integral. Als baixos de la planta es va instal·lar l'emissora City TV. L'edifici fou progressivament adaptant el nom de Torre Godó, i l'abril del 2004 va passar a acollir les redaccions i els estudis de gravació i platós dels diversos mitjans de comunicació del grup.[1][2]

Característiques modifica

Amb 24 plantes, la seva façana era inicialment de vidre i decorada amb metalls de tons coure. Inicialment les dues darreres plantes eren coronades per una trama metàl·lica de color groc, però amb el canvi de propietaris, els Godó la van convertir en vidres verdosos, una mena de vidre glaçat.[3] L'accés es realitza a través d'un vestíbul al qual s'accedeix per una mena de túnel.

Referències modifica

  1. «Torre Barcelona (Torre Godó) - Barcelona - Esquerra Alta de l'Eixample - Pobles de Catalunya». [Consulta: 19 abril 2018].
  2. Franquet Calvet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX: de la ràdio galena a la ràdio digital. Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001. 
  3. «Torre Godó Barcelona». Arxivat de l'original el 2018-04-20. [Consulta: 19 abril 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Godó