Torre Viader

edifici a Cardedeu

La Torre Viader o Casa Marc Viader és un edifici de Cardedeu (Vallès Oriental), catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre Viader
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteManuel Joaquim Raspall i Mayol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCardedeu (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTeresa Oller, 10-14 i Pl. Marc Viader Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 38′ N, 2° 22′ E / 41.64°N,2.36°E / 41.64; 2.36
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC28623 Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La Torre Viader és el resultat d'una reforma i ampliació d'inicis del segle xx de tres cases entre mitgeres.Tanmateix, l'origen és més antic (un arc escarser té inscrita la data 1668). En un primer moment, els edificis es trobaven als terrenys del Mas Cavaller, propietat del noble Francesc Cavaller; després van passar als seus hereus i, a partir del 1761, una de les cases va ser comprada pel senyor Esteve Anglada.[1]

El 1917, el pagès, ramader i empresari làctic Marc Viader i Bas (1879-1954) va comprar les tres finques i va encarregar el projecte d'ampliació i reforma dels tres edificis a l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Les obres es van acabar el 1922, tal com mostra una inscripció a la façana del carrer de Teresa Oller. La reforma va bastir la nova casa seguint l'estil modernista i noucentista. El 1965, la planta baixa i la planta pis van ser reformades per l'arquitecte Jordi Ortega i Verdiell. També es va modificar una ala del segon pis i es van incorporar els plafons ceràmics a la façana. El 2015 es va dur a terme una restauració de la coberta.[1]

Edifici modifica

Es un edifici de planta baixa i dos pisos amb una tipologia típica al centre històric, ja que crea un pati a la façana limitat per edificacions. Es troba una gran barreja d'elements i formes. Les façanes estan esgrafiades. El conjunt de l'edifici, façanes i adaptació de l'interior correspon al tercer període estilístic de Raspall, en una línia acadèmica i potser amb un gust més afrancesat, d'un academicisme menys fèrtil que en altres obres seves.[cal citació]

L'obra de Raspall va ser una reforma i unió en un sol edifici de tres cases entre mitgeres del segle xviii. L'edifici resultant, junt amb un edifici addicional de servei, té façana als carrers Teresa Oller, Diagonal Fivaller i la plaça Marc Viader, on té la seva entrada principal travessant el jardí. En la seva part més alta té planta i dos pisos i, per la part interior, junt al jardí, hi ha una torre d'aigües, clàssica a l'arquitectura raspalliana, que puja encara un pis més.[cal citació]

L'edifici és d'unes dimensions importants i ressalta visualment pels seus esgrafiats grocs d'estil noucentista. Destaquen els arrambadors ceràmics sobre el sòcol, les jardineres ceràmiques de les finestres i la barana balustrada de les terrasses. A les finestres trobem vitralls encara modernistes. A la banda del carrer Teresa Oller hi ha un pati preexistent amb una tanca de forja noucentista recolzada en un sòcol de pedra. També en aquesta façana hi ha un escut amb el text «Casa Viader –1922», data d'acabament de la reforma.[cal citació]

A la banda de migdia trobem la façana principal en una plaça amb el nom de l'industrial. Destaca la tanca per l'accés de vehicles amb un treball de forja amb un disseny amb sabor modernista, però de construcció clarament noucentista a on el coup de fouet ha estat substituït per la voluta. A sobre de la porta d'entrada figura l'any d'inici de les obres, 1917, en contrast amb el d'acabament que apareix a la façana nord.[cal citació]

Entre la tanca principal i l'edifici, hi ha el jardí, peça fonamental a l'estiueig de principis del segle xx. Originalment, estava guarnit amb magnòlies, canyes de bambú i cactus que alternaven amb una gran quantitat de lliris, roses i flors de diverses classes. Al fons, per delimitar-ho de l'edifici, hi havia una balustrada com la de les terrasses, si bé actualment està en molt mal estat. El jardí modernista no té gespa ni vegetació que requereixi molta aigua, sinó pedra petita de riu i arbrat que omplís d'ombra i frescor l'ambient.[cal citació]

Galeria d'imatges modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Viader
  1. 1,0 1,1 1,2 «Casa Marc Viader». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.