Obre el menú principal

Torre de Santa Caterina

Pel que fa a la torre de Manresa, vegeu Torre de Santa Caterina (Manresa).

Torre de Santa Caterina és una obra de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula d'edifici
Torre de Santa Caterina
Torre de Santa Caterina (Font del Lleó)2.jpg
Dades
Tipus torre
Característiques
Estil arquitectònic Obra popular
Ubicació geogràfica
Localització C. Panamà, 21-25 - c. Miret i Sans, 63-71 - c. Arnús i Garí, 11-15
 41° 23′ 43″ N, 2° 06′ 22″ E / 41.395198°N,2.106157°E / 41.395198; 2.106157Coord.: 41° 23′ 43″ N, 2° 06′ 22″ E / 41.395198°N,2.106157°E / 41.395198; 2.106157
BCIL
Identificador IPAC: 30203
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

La Torre de Santa Caterina està ubicada al barri de Pedralbes del districte de les Corts i abraça una superfície rectangular delimitada per el carrer Panamà, el carrer Miret i Sans, el carrer Arnús i de Garí i altres propietats a ponent. Es tracta d'una masia d'origen medieval que conserva alguns elements gòtics, utilitzada actualment com a casa senyorial.[1]

Al carrer Panamà afronten dos edificis annexos units per un pati tancat que serveix d'accés, amb teulada a doble vessant i tres grans portes d'entrada. Darrere hi ha l'edifici principal, de planta quadrada, i teulada a quatre vents amb un cos lateral que dóna al carrer Miret i Sans format per una llotja porxada feta amb columnes amb impostes i grans arcs de mig punt de fàbrica de maó, amb encavallada de fusta. A la façana de l'edifici principal que dona al porxo s'observen dues línies de finestres disposades regularment, una inferior on les obertures queden emmarcades en pedra i una superior d'obertures simples. A ponent de l'edifici principal se situa un gran pati envoltat per dos cossos, al nord de dues plantes i al sud d'una planta amb obertures porxades amb arcs de mig punt a la planta superior.[1]

La façana principal de l'edifici originàriament donava a migdia. A la planta primera o pis hi ha tres balcons i dues finestres. A les golfes hi ha una galeria amb sis finestres de mig punt i dues finestres rectangulars (una a cada costat de la galeria).[1]

Al sud dels edificis hi ha un gran conjunt enjardinat. Aquest, a causa del desnivell de la finca, s'articula en terrasses. A la part superior i al costat de la casa s'obre un gran pati sense arbres que impedeixin l'entrada del sol a les finestres de l'edifici principal. Aquesta primera terrassa continua amb una bassa rectangular, on comença l'espai enjardinat de planta geomètrica. Tot aquest espai resta delimitat del carrer per una paret de tanca feta amb pedra irregular amb una porta d'accés tapiada a l'alçada de l'edifici principal.[1]

HistòriaModifica

Masia d'origen medieval coneguda també com a Torre de Pedralbes o del Lleó, fet pel qual se l'havia relacionada amb el mas Pedralbes que la reina Elisenda de Montcada adquirí el 1326 per bastir-hi el Monestir de Pedralbes.[1]

L'orde dels predicadors en tenia la propietat el 1639. Al segle XVIII part dels terrenys eren propietat dels dominics i donaren el seu nom a l'edifici, dedicat a Santa Caterina. Malgrat les transformacions de l'època del barroc, en què la Torre de Santa Caterina tingué hostatgeria i infermeria, encara persisteixen alguns dels elements constructius del període gòtic. Com a conseqüència de la desamortització dels béns propietat de l'església de l'any 1835, s'enderrocà el convent de Santa Caterina (situat on avui hi ha el mercat del mateix nom) i el 1842 les terres i altres possessions propietat de la comunitat foren venudes en subhasta. La masia o torre de Santa Caterina passà d'aquesta manera a ser propietat de la família Buxó. Als anys 80 de segle XIX la finca es coneixia per "antiga torre dels frares", en clara referència a la seva antiga propietat religiosa (frares dominics).[1]

El 1918 i un any abans de ser venuda, la torre era coneguda pel nom d'Hotel León, molt probablement degut a la presència d'un dels lleons-brolladors que hi havia en dominis eclesiàstics abans de la desamortització de béns del 1835. L'aigua que manava procedia de l'emplaçament original de la bassa (que fou traslladada cap a l'any 1918 a la propietat de l'avinguda Pearson, 66-72), que recollia aigües que des d'una torrentera es canalitzaven, passant per un pou, fins a la bassa i des d'aquesta es conduïen cap a la Torre de Santa Caterina.[1]

L'any 1919 fou venuda a l'empresa Sociedad Anónima San Pedro Màrtir, propietat de Juan Antonio Güell i López, amb la intenció de transformar l'antiga casa en un hotel, l'esmentat Hotel León, pel que es va encarregar al paisatgista francès J.C.N. Forestier el projecte l'enjardinament, realitzat el mateix any, 1919. Posteriorment va ser adquirida per la família Giró-Masana i posteriorment, l'any 1986, per la família Ferrer i Salat[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Torre de Santa Caterina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de Santa Caterina