Torre genovesa
Les torres genoveses (Cors: torri ghjenuvesi, singular: torre ghjenuvese, també torra-; Francès: tours génoises; Italià: torri genovesi) són torres de guaita construïdes al segle XVI (entre 1530 i 1620) a la costa de l'antiga República de Gènova, per a la vigilància dels atacs dels pirates barbarescos, principalment a l'illa de Còrsega,[1] on se'n van construir més de 150, 30 de les quals al Cap Cors,[2] i en menor mesura a les illes d'Elba, Capraia, i Tabarka (Tunísia), a Beyoğlu (Turquia), i a les ribes de la Mar Negra: Inkerman (Sebastòpol), Sudak, i Anapa, a les costes russes.
Història modifica
El declivi de l'Imperi Romà el 1453, en caure Constantinoble sota l'Imperi Otomà, va significar el retorn de les incursions barbaresques a la mar Mediterrània. Còrsega, llavors sota la dominació genovesa, no va ser una excepció i patia diàriament atacs mortals i destructius.[2] Cap el 1530 l'illa havia passat de la prosperitat a la pobresa a causa dels repetits atacs, i del cost per recuperar la llibertat dels seus familiars, reduïts a esclavitud per les tropes otomanes. Per aquest motiu es va construir una xarxa de torres de guaita que servien de punt d'observació i de petites ciutadelles, en cas d'atac dels pirates.[3]
El governador era l'únic que podia autoritzar la construcció d'una torre. Per a construir una torre o una casa forta calia el permís escrit del governador.[1] La seva construcció era finançada pels municipis, per mitjà d'impostos. La guarnició de les torres estava formada per homes reclutats entre les poblacions locals i pagats en gran part amb impostos. Aquests homes residien permanentment a la torre. L'avís d'atac enemic es feia amb senyals visuals, amb fum o foc, i sonors, amb corns marins.[2]
Arquitectura modifica
Normalment de planta rodona, rarament quadrada (són quadrades les torres de Serravalle (Piedigriggio), Porto (Ota) i una de les d'Olmeto.[1] La seva alçada varia entre 12 i 17 metres, amb 10 metres de diàmetre a la base i 7 metres de diàmetre a l'alçada de la plataforma.[1] Per a la seva construcció s'utilitzava el material local: pissarra al cap Cors i granit al sud de Còrsega.[3]
Estan construïdes en tres nivells. Al soterrani, el magatzem d'aliments, municions i eines, i una cisterna emmagatzema l'aigua que la torre recull de la pluja. El segon pis acull la sala de descans, l'únic espai habitable dels guàrdies de la torre. Equipada amb petits nínxols i llar de foc, aquesta sala rústica és habitada per torns pels guàrdies. A la planta superior hi ha la sala de guàrdia, amb espitlleres que permeten als guàrdies reaccionar en cas d'atac i lluitar si cal. Finalment, una terrassa amb merlets. L'accés a la torre es fa des del primer pis mitjançant una escala mòbil que s'elimina immediatament.[2]
Queden en peu una seixantena de torres genoveses, algunes en runes, altres en bon estat, i moltes d'elles estan declarades 'Monument historique'.[2]
Galeria de torres genoveses modifica
-
L'ïsula (Còrsega) -
Torre de Capitello (Còrsega) -
Porto (Còrsega) -
Elba (Itàlia) -
Torre de Gàlata (Turquia) -
Sudak (Rússia)
