Torre de Pisa

campanar a Pisa, Itàlia
(S'ha redirigit des de: Torre inclinada de Pisa)

La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa, a la regió italiana de la Toscana. Es va construir perquè quedés vertical, però es va començar a inclinar alhora que començaven les obres l'agost del 1173. L'altura de la torre és de 57 metres des de la base, es creu que el seu pes és de 14.700 tones, la inclinació és d'un 10% i té 294 graons.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre de Pisa
Imatge
Nom en la llengua original(it) Torre di Pisa Modifica el valor a Wikidata
EpònimPisa, torre i torre inclinada Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCampanar, church tower (en) Tradueix i torre inclinada Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteBonanno Pisano
Diotisalvi
Guglielmo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció1173 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1373 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1920 Garfagnana earthquake (en) Tradueix
Galileo's Leaning Tower of Pisa experiment (en) Tradueix
1846 Orciano Pisano earthquake (en) Tradueix
9 agost 1173 – 1372construcció
1178 – 1272construction interrupted (en) Tradueix
1278 – 1360construction interrupted (en) Tradueix
1838 – 1839construcció catino (it) Tradueix
1933 – 1935renovació
7 gener 1990 – 15 desembre 2001tancat al públic
1993 instal·lació contrapès
1995 instal·lació contrapès
7 setembre 1995 ground freezing (en) Tradueix
1999 – juny 2001Excavar sòl
2002 instal·lació drainage system (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre i pedra Modifica el valor a Wikidata
Mesura58,36 (alçària) m
interior: 9,522 (diàmetre) m
base: 14,852 (diàmetre) m
Superfícieexposició: 500 m² Modifica el valor a Wikidata
Altitud210 m Modifica el valor a Wikidata
Pisos per sobre el terra9 Modifica el valor a Wikidata
Petja294
Campana7
Columna180
Arc cec
Campanar
Plataforma d’observació
Escala Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPisa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPiazza del Duomo, 56126 Pisa PI Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 43′ 23″ N, 10° 23′ 48″ E / 43.7231°N,10.3967°E / 43.7231; 10.3967
Patrimoni monumental d'Itàlia
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Plànol

Activitat
Diòcesiarquebisbat de Pisa Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Propietat deOpera della Primaziale Pisana (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Empleats5 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals3.200.000 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Pes14.700 t Modifica el valor a Wikidata
Lloc webopapisa.it Modifica el valor a Wikidata

El govern d'Itàlia va demanar ajuda el 27 de febrer de 1964 per prevenir-ne la caiguda, i el 7 de gener de 1990 es va tancar al públic com a mesura de seguretat. Actualment s'ha fet un treball de reconstrucció per reduir-ne l'angle d'inclinació. Es va tornar a permetre l'entrada al públic el 16 de juny de 2001, després de deu anys de feina.

Història modifica

La construcció de la torre de Pisa es va desenvolupar en tres etapes durant un període de 199 anys. La construcció de la primera planta va començar el 9 d'agost del 1173, en un període d'èxit militar i prosperitat. La primera planta està envoltada de semicolumnes amb capitells clàssics i arcs cecs, tot en marbre de color molt blanc.

Durant molts anys el disseny es va atribuir a Guglielmo, un artista resident a Pisa al segle xii, famós per les seves peces de bronze fos, particularment a la catedral de Pisa. Tot i això, una recent investigació va determinar que l'autoria de l'edifici correspondria finalment a Bonanno Pisano, el qual va deixar Pisa el 1185 i es va traslladar a Monreale (Sicília). El seu sarcòfag va ser descobert al peu de la torre el 1820.

Després que es construís el tercer pis el 1178, la torre es va inclinar tres metres cap al nord, a causa d'uns fonaments febles, en un subsòl inestable. El disseny d'aquesta torre era imperfecte des del començament i la construcció va cessar durant un segle, a causa de les guerres entre els pisans i els estats veïns. Aquest lapse va permetre al terra assentar-se; altrament, la torre s'hauria esfondrat.

El 1272, Fernando di Vincenzo, arquitecte autor del cementiri, va reprendre la construcció. Es van afegir llavors quatre noves plantes, construïdes amb cert angle a fi de contrarestar la inclinació. Les obres es van detenir novament el 1284 després de la victòria genovesa davant Pisa a la batalla de Meloria.

El 1372 Tommasso di Andrea Pisano va construir l'última planta (el campanar) i es van col·locar les campanes. La intervenció es considera que combina harmònicament els elements gòtics del campanar amb l'estil romànic de la torre. Hi ha set campanes i cadascuna correspon a una nota de l'escala musical; la més gran va ser instal·lada el 1655. No obstant això, després de la conclusió del campanar, la torre va començar de nou a inclinar-se, aquesta vegada cap al sud.

Uns pocs anys després de finalitzada la torre, el dany a la seva estructura es va fer manifest i molts dels elements de pedra originals realitzats en marbre de San Giuliano van ser substituïts; per això, es va emprar marbre blanc de Carrara.

Alessandro della Gherardesca va excavar un camí al voltant de la torre per fer visible la base. Això va causar una inundació de la base i, novament, un increment de la seva inclinació.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit dels Estats Units va destruir les torres properes a Pisa donada l'amenaça que suposaven els franctiradors des d'aquestes posicions. Es va programar la voladura de la Torre inclinada, però una ordre de retirada a l'últim instant la va salvar.

El 27 de febrer de 1964, el govern d'Itàlia va demanar ajuda per prevenir la caiguda. Es va assignar el projecte a un conjunt d'enginyers, matemàtics i historiadors, que van debatre sobre els mètodes d'estabilització a les illes Açores.

A partir de 1993, es van afegir 870 tones de contrapesos de plom, que van redreçar lleugerament la torre.[1]

 
Campanar de Pisa

La torre va ser tancada al públic el 7 de gener de 1990,[2] després de més de dues dècades d'estudis d'estabilització i esperonat per l'abrupte esfondrament de la Torre Cívica de Pavia el 1989,[3][4] i els cables van ser cinglats al voltant del tercer nivell i ancorats a diversos centenars de metres. Els apartaments i les cases que es trobaven a la trajectòria d'una possible caiguda de la torre van ser desallotjats per seguretat. El mètode triat per evitar l'esfondrament de la torre va ser reduir lleugerament la seva inclinació fins a un angle més segur retirant 38 metres cúbics de terra de sota l'extrem elevat. La inclinació de la torre es va reduir en 45 centímetres, tornant a la seva posició de 1838. Després d'una dècada d'esforços de reconstrucció i estabilització, la torre es va reobrir al públic el 15 de desembre de 2001, i va ser declarada estable durant almenys 300 més anys.[1] En total, es van retirar 70 tones de terra.[5]

Les tasques de consolidació han permès que la inclinació sigui la que tenia el 1700, 3,9 metres de la vertical.

Informació tècnica modifica

  • Latitud: 43,723056 (43° 43' 23" N)
  • Longitud: 10,396389 (10° 23' 47" E)
  • Elevació de la Piazza dei Miracoli: 2 metres (6 peus)
  • Alçada: 55,863 metres (185 peus). 8 plantes
  • Diàmetre extern de la base: 15,484 metres
  • Diàmetre intern de la base: 7,368 metres
  • Pes: 14.700 tones mètriques
  • Gruix de les parets de la base: 2,6 metres (8 peus)
  • Direcció de la inclinació: 1173-1250 Nord, 1272-1997 Sur
  • Nombre de campanes: 7, d'acord amb l'escala musical
  • Campana més gran: L'Assumpta (La Asunta). Tres tones i mitja, realitzada el 1655.
  • Campana més antiga: Pasquarreccia.
  • Graons: 294

Curiositats modifica

 
Vista panoràmica (d'esquerra a dreta) del Campanile (Torre inclinada de Pisa), la Catedral de Pisa, i el Baptisteri de Pisa a la Piazza dei Miracoli.

Es diu que Galileo Galilei va deixar caure dues boles de canó de diferent massa des de la torre per demostrar que la velocitat de descens era independent de la massa. La història, tot i que descrita per un estudiant del mateix Galileo, es considera un mite.

Per acabar, dues persones han saltat de la torre amb paracaigudes: Mike McCarthy el 5 d'agost de 1988 i Arne Aarhus l'1 de febrer del 2000.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Tipping the Balance». , 25-06-2001 [Consulta: 30 maig 2020].
  2. «BBC on this day: 1990: La Torre de Pisa cerrada al público». BBC News [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Hofman, Paul «Tesoros en peligro de Italia». New York Times [Nova York], 30-07-1989 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Montalbo, William D «Campanario de 900 años se derrumba en Italia; tres muertos». Los Angeles Times [Los Ángeles], 18-03-1989 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Duff, Mark «bbc.co.uk/2/hi/europe/7423957.stm Europe | Pisa's leaning tower 'stabilised'». BBC News, 28-05-2008 [Consulta: 5 maig 2009].

Enllaços externs modifica

Informació i imatges modifica

Notícies modifica