Torres Torres

municipi del País Valencià

Torres Torres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Infotaula de geografia políticaTorres Torres
Escut de Torres Torres
Escut de Torres Torres Modifica el valor a Wikidata
Vista de Torres Torres i d'Algímia d'Alfara, Camp de Morvedre-2.jpg
Vista de Torres Torres Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Torres Torres respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 44′ 37″ N, 0° 21′ 28″ O / 39.7435°N,0.3578°O / 39.7435; -0.3578Coord.: 39° 44′ 37″ N, 0° 21′ 28″ O / 39.7435°N,0.3578°O / 39.7435; -0.3578
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesCamp de Morvedre Modifica el valor a Wikidata
Població
Total669 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat56,69 hab/km²
GentiliciTorrestorrer, torrestorrera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície11,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud168 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSagunt
Dades històriques
PatrociniMare de Déu de la Llet Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSetembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafael Gil Ballester (13 juny 2015) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46595 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46245 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46245 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webtorrestorres.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb els municipis d'Estivella, Sagunt i Algímia d'Alfara (en la mateixa comarca), Sogorb (en l'Alt Palància) i Serra (en el Camp de Túria).

GeografiaModifica

Situada en un terreny completament pla envoltat de camps de regadiu en la vall mitjana del riu Palància i en els confins de la província de València, fitant amb la de Castelló. El riu Palància banya la part oriental del terme i marca la frontera amb Sagunt. El terreny és allí més o menys pla i es manté a una altitud mitjana de 160 msnm. Cap al costat occidental, el terreny comença a elevar-se i es fa més accidentat: en el tossal de la Pedrera (276 m), la Nevera (725 m), el Benalta, la Cova de les Rates, la Muntanyeta de la Font de Ton Ferrer o la Pedra Campana.

HistòriaModifica

Hi ha jaciments del Bronze valencià en la partida del Raboser, així com ruïnes d'època romana, com ara el pont conegut com el Pas de Terol. Malgrat això, pareix que el seu origen és musulmà. Jaume I (1208-1276) va conquistar-la i, juntament amb Algímia d'Alfara i Alfara de la Baronia, va conformar la baronia de Torres Torres, habitada per moriscs, que va ser donada, l'any 1271, a Beltran de Bellpuig. En 1278 s'establiren els límits territorials entre la baronia de Torres Torres, la d'Algar i el convent de Santa Maria d'Arguines. Durant l'edat mitjana tingué plets amb Sagunt, sobretot propiciats per l'aprofitament de les aigües de la séquia Major de Morvedre. En 1445 el senyoriu fou venut per un altre Beltran de Bellpuig a Joan de Vallterra. La sagnia demogràfica de 1609 no va requerir nova carta de poblament, al contrari que en la majoria de poblacions morisques valencianes. En el segle XVIII canviarà el senyoriu dels Vallterra a la família Castellví.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011
410 376 401 417 415 435 458 492 518 509 602

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 2 regidors del Partit Popular (PP), 2 de Tot per Torres Torres (TPTT), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Compromís per Torres Torres (Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Torres Torres

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Víctor Mateu Ocón 148 35,32% 2 ( -1)
Tot per Torres Torres   María Amparo Bolós Andreu 106 25,30% 2 ( +2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Ángeles Vilar Gómez 99 23,63% 2 ( )
Compromís per Torres Torres   Jaime Olmos Piñar 58 13,84% 1 ( -1)
Vots en blanc   8 1,91%
Total vots vàlids i regidors 419 100 % 7
Vots nuls 7 1,64%
Participació (vots vàlids més nuls) 426 78,17%**
Abstenció 119* 21,83%**
Total cens electoral 545* 100 %**
Alcalde: Víctor Mateu Ocón (PP) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (2 del PP[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sagunt,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2020 l'alcaldessa de Torres Torres és Amparo Bolós Mateu de Tot per Torres Torres (TPTT).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Adolfo Ballester Mestre UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Martí Seguí PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Martí Seguí PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Vicente Martí Seguí PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Martí Seguí PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Agustín Melchor Poyo PP 03/07/1999 --
2003–2007 Agustín Melchor Poyo PP 14/06/2003 --
2007–2011 Agustín Melchor Poyo PP 16/06/2007 --
2011–2015 Alfonso Guillem Moliner PP 11/06/2011 --
2015–2019 Rafael Gil Ballester
Víctor Mateu Ocón
PSPV-PSOE
PP
13/06/2015
05/10/2018
Dimissió/renúncia
--
Des de 2019 Víctor Mateu Ocón
Amparo Bolós Andreu
PP
TPTT[a]
15/06/2019
21/02/2020
Moció de censura
--
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

EconomiaModifica

L'economia torrestonera desconeix la indústria, compta amb una insignificant ramaderia i es basa absolutament en l'agricultura de secà: garroferes, ametlers, vinyes i oliveres. També hi ha regadiu, en què predominen els tarongers i altres fruiters.

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

  • Església de Nostra Senyora dels Àngels, edifici barroc-neoclàssic dels segles XVIII-XIX.
  • Ermita de Sant Cristòfol.
  • Restes d'una església del segle XIII. Soterrades fa segles i descobertes en 2007.

Monuments civilsModifica

  • Castell musulmà, que fou modificat en les guerres carlines i que es troba en mans privades i en estat de ruïna. Es tracta d'una construcció de planta poligonal que disposava de quatre torres en els seus llenços i a l'interior la torre de l'homenatge, si bé solament es conserven dos de les torres i part de la de l'homenatge, de planta rectangular i tres plantes. Són visibles també restes de muralles, aljubs i construccions auxiliars. Com a conseqüència de la seua adaptació per a l'artilleria, s'observen en els llenços la substitució de les espilleres per orificis redons.
  • Molins de la Farina i de la Llum.
 
Banys àrabs de Torres Torres

El recinte cobert dels Banys és una planta de forma rectangular que conté tres sales també rectangulars cobertes amb voltes, disposades en paral·lel i en orientació nord-sud, conegudes amb els noms de freda, tèbia i calenta. L'entrada en els Banys es localitzava en el nord. Des del vestíbul s'accedia per una porta de mig punt a la sala freda. La sala freda és la més austera de les tres. La sala tèbia és la de major superfície i amplària. Està dividida en tres parts per mitjà de dos arcs de mig punt fets amb rajoles, que conformen dues alcoves laterals elevades un escaló per damunt de l'espai central. La tercera sala és la calenta i té una superfície d'uns 6,80 x 2,42 m, i es calfa per una cambra subterrània on s'injecta aire calent.

El paviment dels banys és de rajoles cuites disposades en espina de peix. La il·luminació de l'interior s'aconseguix per les llucanes. Són de secció estrelada i troncopiramidals de base en l'intradós de la volta.

L'excavació arqueològica de 2003 ha permés, a més d'oferir una datació més precisa —segle XIV, ja en època cristiana—, documentar les estructures corresponents al vestíbul o sala de descans dels banys. L'estada és de planta quadrada, amb murs perimetrals construïts de tàpia amb crosta de morter.

Tipològicament, els banys de Torres Torres responen al model recurrent al llarg de tota la geografia històrica àrab: tres sales amb una central més ampla. Les llucanes de secció estrelada i forma en tronc de piràmide són estilísticament representatives de l'arquitectura islàmica. El sistema hidràulic, basat particularment en el proveïment de la Séquia Major de Sagunt, podria haver estat complementat per un aljub veí, del qual derivaria el que, concebut per a servei de la població, encara subsistix.

Festes i celebracionsModifica

Les festes patronals de Torres Torres se celebren durant el mes de setembre. En particular, amb independència que durant els dies previs es programen algunes activitats lúdiques de diversa índole, els dies assenyalats com a festius són 8, 9 i 10 de setembre. Encara que la titular de l'església parroquial és Nostra Senyora dels Àngels, la patrona de la localitat és la Verge de la Llet, a qui es dedica la festivitat del dia 8 de setembre, que es considera el dia principal de les festes. El dia 9 de setembre es dedica també a la mare de Déu, sota l'advocació de Verge de la Vallivana, mentre que el dia 10 es dedica la festivitat a la figura de Sant Roc.

Durant el transcurs de les festes patronals se celebra el tradicional ball o revetla del mantó, una revetla tradicional que té la particularitat que totes les dones ixen a ballar abillades amb un mocador de Manila.

NotesModifica

  1. TPTT són les sigles de Tot per Torres Torres.

ReferènciesModifica

  1. Martínez, Maria «El PP gobernará en Torres Torres ante la falta de acuerdos». www.elperiodicodeaqui.com, 14-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.494 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 83 [Consulta: 28 juliol 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 28 juliol 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Torres Torres», 26-05-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Torres Torres. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica