La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga de la família dels emídids (Emydidae).[1] És la tortuga d'aigua autòctona de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i de gran part d'Europa i del nord d'Àfrica. Juntament amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és la tortuga d'aigua autòctona dels Països Catalans i es troba en un estat de conservació de "gairebé amenaçat" a causa de la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles vermelles o la tortuga d'orelles grogues.

Infotaula d'ésser viuTortuga d'estany
Emys orbicularis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN7717 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreTestudines
FamíliaEmydidae
GènereEmys
EspècieEmys orbicularis Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimTestudo orbicularis Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
  • Emys orbicularis capolongoi (tortuga d'estany de Sardenya)
  • Emys orbicularis colchica
  • Emys orbicularis eiselti
  • Emys orbicularis fritzjuergenobstii
  • Emys orbicularis galloitalica (tortuga d'estany d'Itàlia)
  • Emys orbicularis hellenica (tortuga d'estany de l'oest de Turquia)
  • Emys orbicularis hispanica (tortuga d'estany de la península Ibèrica)
  • Emys orbicularis iberica (tortuga d'estany de la vall de Kura (Geòrgia))
  • Emys orbicularis lanzai (tortuga d'estany de Còrsega)
  • Emys orbicularis luteofusca (tortuga d'estany de la Turquia central)
  • Emys orbicularis occidentalis (tortuga d'estany del nord d'Àfrica)
  • Emys orbicularis orbicularis (tortuga d'estany comuna d'Europa)
  • Emys orbicularis persica (tortuga d'estany de l'est)
  • Emys orbicularis orientalis (tortuga d'estany càspia)
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Morfologia

modifica

Té una closca de fins a 30 centímetres de llargada, arrodonida, fosca, de color gris, verdós o negre, amb taques i línies grogues. Compta amb 5 plaques vertebrals i 4 plaques costals, a vegades dividides o fragmentades. Té la cua llarga i pot pesar fins a 1.600 grams.

 
Detall del cap amb les taques i línies grogues.

Hàbitat i distribució

modifica

Les tortugues d'estany viuen en aigües tranquil·les amb abundant vegetació, com llacs, estanys, aiguamolls o canals. La seva àrea de distribució és Europa, Àsia i el nord-oest d'Àfrica. La destrucció del seu hàbitat i la competència d'espècies tropicals introduïdes (com la tortuga de Florida) fan de la tortuga d'estany una espècie vulnerable segons la llista vermella de la UICN. Per aquest motiu, gaudeix d'una protecció especial per part de la Unió Europea i de la Convenció de Berna.

Ecologia

modifica

Hivernant a partir de primers de novembre, reprèn l'activitat al març, quan comença el període de reproducció. Després de l'aparellament, la femella pon de 4 a 15 ous en un forat a la vora de l'aigua, que recobreix primerament amb secrecions de les glàndules anals (que mantindran la humitat dels ous mentre aquests encara siguin tous) i després de terra. L'eclosió dels ous es produeix entre dos i tres mesos després de la posta. La longevitat de les tortugues d'estany pot superar els 100 anys, i la seva maduresa sexual arriba als 12 anys en el cas dels mascles i als 18 en el cas de les femelles. Carnívora, s'alimenta sobretot de granotes, tritons, cucs, petits crustacis, petits peixos o sangoneres.

Taxonomia

modifica

Actualment, es reconeixen 14 subespècies:[2]


Les poblacions sicilianes han estat elevades al rang d'espècie amb el nom de Emys trinacris, la Tortuga d'estany siciliana.

Sinònims i binomis obsolets

modifica
  • Cistudo hellenica Valenciennes, 1832
  • Emys iberica Valenciennes, 1832
  • Emys antiquorum Valenciennes, 1833
  • Emys hofmanni Fitzinger, 1836
  • Emys orbicularis Blanford, 1876
  • Emys europaea Leidy, 1888
  • Emys lutaria taurica Mehnert, 1890
  • Emys tigris Salvator, 1897
  • Emys europaea var. sparsa Dürigen, 1897
  • Emys europaea var. maculosaDürigen, 1897
  • Emys europaea var. concolor Dürigen, 1897
  • Emys europaea var. punctata Dürigen, 1897
  • Emys orbicularis aralensis Nikolskii, 1915
  • Emys orbicularis fritzjuergenobsti Fritz, 1993
  • Emys orbicularis Engelmann et al., 1993
  • Testudo orbicularis Linnaeus, 1758
  • Testudo lutaria Linnaeus, 1758
  • Testudo europaea Schneider, 1783
  • Testudo punctata Gottwald, 1792
  • Testudo pulchella Schoepff
  • Testudo rotunda Merrem, 1820
  • Testudo lutraria Gray, 1831


Referències

modifica
  1. Reptile Database
  2. Fritz, Uwe; Havaš, Peter «Checklist of Chelonians of the World». Vertebrate Zoology, vol. 57, núm. 2, 2007, pàg. 181–184. Arxivat de l'original el 2011-05-01. ISSN: 1864-5755 [Consulta: 29 maig 2012].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica