La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga de la família dels emídids (Emydidae).[1] És la tortuga d'aigua autòctona de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i de gran part d'Europa i del nord d'Àfrica. Juntament amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és la tortuga d'aigua autòctona dels Països Catalans i es troba en un estat de conservació de "gairebé amenaçat" a causa de la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles vermelles o la tortuga d'orelles grogues.

Infotaula d'ésser viuTortuga d'estany
Emys orbicularis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN7717 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreTestudines
FamíliaEmydidae
GènereEmys
EspècieEmys orbicularis Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimTestudo orbicularis Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
  • Emys orbicularis capolongoi (tortuga d'estany de Sardenya)
  • Emys orbicularis colchica
  • Emys orbicularis eiselti
  • Emys orbicularis fritzjuergenobstii
  • Emys orbicularis galloitalica (tortuga d'estany d'Itàlia)
  • Emys orbicularis hellenica (tortuga d'estany de l'oest de Turquia)
  • Emys orbicularis hispanica (tortuga d'estany de la península Ibèrica)
  • Emys orbicularis iberica (tortuga d'estany de la vall de Kura (Geòrgia))
  • Emys orbicularis lanzai (tortuga d'estany de Còrsega)
  • Emys orbicularis luteofusca (tortuga d'estany de la Turquia central)
  • Emys orbicularis occidentalis (tortuga d'estany del nord d'Àfrica)
  • Emys orbicularis orbicularis (tortuga d'estany comuna d'Europa)
  • Emys orbicularis persica (tortuga d'estany de l'est)
  • Emys orbicularis orientalis (tortuga d'estany càspia)
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Morfologia

modifica

Té una closca de fins a 30 centímetres de llargada, arrodonida, fosca, de color gris, verdós o negre, amb taques i línies grogues. Compta amb 5 plaques vertebrals i 4 plaques costals, a vegades dividides o fragmentades. Té la cua llarga i pot pesar fins a 1.600 grams.

 
Detall del cap amb les taques i línies grogues.

Hàbitat i distribució

modifica

Les tortugues d'estany viuen en aigües tranquil·les amb abundant vegetació, com llacs, estanys, aiguamolls o canals. La seva àrea de distribució és Europa, Àsia i el nord-oest d'Àfrica. La destrucció del seu hàbitat i la competència d'espècies tropicals introduïdes (com la tortuga de Florida) fan de la tortuga d'estany una espècie vulnerable segons la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Per aquest motiu, gaudeix d'una protecció especial per part de la Unió Europea i de la Convenció de Berna.

Ecologia

modifica

Hivernant a partir de primers de novembre, reprèn l'activitat al març, quan comença el període de reproducció. Després de l'aparellament, la femella pon de 4 a 15 ous en un forat a la vora de l'aigua, que recobreix primerament amb secrecions de les glàndules anals (que mantindran la humitat dels ous mentre aquests encara siguin tous) i després de terra. L'eclosió dels ous es produeix entre dos i tres mesos després de la posta. La longevitat de les tortugues d'estany pot superar els 100 anys, i la seva maduresa sexual arriba als 12 anys en el cas dels mascles i als 18 en el cas de les femelles. Carnívora, s'alimenta sobretot de granotes, tritons, cucs, petits crustacis, petits peixos o sangoneres.

Taxonomia

modifica

Actualment, es reconeixen 14 subespècies:[2]


Les poblacions sicilianes han estat elevades a la categoria d'espècie amb el nom de Emys trinacris, la Tortuga d'estany siciliana.

Sinònims i binomis obsolets

modifica
  • Cistudo hellenica Valenciennes, 1832
  • Emys iberica Valenciennes, 1832
  • Emys antiquorum Valenciennes, 1833
  • Emys hofmanni Fitzinger, 1836
  • Emys orbicularis Blanford, 1876
  • Emys europaea Leidy, 1888
  • Emys lutaria taurica Mehnert, 1890
  • Emys tigris Salvator, 1897
  • Emys europaea var. sparsa Dürigen, 1897
  • Emys europaea var. maculosaDürigen, 1897
  • Emys europaea var. concolor Dürigen, 1897
  • Emys europaea var. punctata Dürigen, 1897
  • Emys orbicularis aralensis Nikolskii, 1915
  • Emys orbicularis fritzjuergenobsti Fritz, 1993
  • Emys orbicularis Engelmann et al., 1993
  • Testudo orbicularis Linnaeus, 1758
  • Testudo lutaria Linnaeus, 1758
  • Testudo europaea Schneider, 1783
  • Testudo punctata Gottwald, 1792
  • Testudo pulchella Schoepff
  • Testudo rotunda Merrem, 1820
  • Testudo lutraria Gray, 1831


Referències

modifica
  1. Reptile Database
  2. Fritz, Uwe; Havaš, Peter «Checklist of Chelonians of the World». Vertebrate Zoology, vol. 57, núm. 2, 2007, pàg. 181–184. Arxivat de l'original el 2011-05-01. ISSN: 1864-5755 [Consulta: 29 maig 2012].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica