Tossal Gros de Miramar

espai natural protegit

El tossal Gros de Miramar és una petita serra que se situa entre els rius Francolí i Gaià, amb una notable diversitat faunística. És situada a cavall de les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà.

Infotaula de geografia físicaTossal Gros de Miramar
Imatge
TipusÀrea protegida i Pla d'Espais d'Interès Natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCabra del Camp (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 23″ N, 1° 14′ 44″ E / 41.37307°N,1.24555°E / 41.37307; 1.24555Coord.: 41° 22′ 23″ N, 1° 14′ 44″ E / 41.37307°N,1.24555°E / 41.37307; 1.24555
Dades i xifres
Superfície1.481,73718 ha Modifica el valor a Wikidata
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 389209 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1992 Modifica el valor a Wikidata

L'Espai Natural Protegit del Tossal Gros de Miramar va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s'aprovava el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a com a LIC el 1997, com a ZEPA el 2005 i, posteriorment, va ser ampliat mitjançant l'Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735, de 6-10-2006). Així mateix, mitjançant el Pla especial se'n va fer la delimitació definitiva. Aquest Pla complementa el règim normatiu bàsic de protecció establert pel PEIN amb determinacions específiques per a aquest Espai.[1]

Medi físicModifica

La geologia del tossal Gros de Miramar està conformada per materials calcaris. Els afloraments de calcàries del Muschelkalk són evidents i generen rocams i cingles.[1]

VegetacióModifica

El paisatge vegetal del tossa Gros de Miramar és una mostra representativa de les comunitats secundàries i permanents del domini de l'alzinar litoral.[1]

FaunaModifica

El Tossal Gros de Miramar presenta una notable diversitat faunística. És remarcable per la conservació d'un element mediterrani característic de la Catalunya sud i del lludrió ibèric o bívia ibèrica (Chalcides bedriagai).

Hi ha una ornitofauna ben desenvolupada, així com espècies de rèptils de gran interès. les espècies presents són: Banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo), graèllsia (Graellsia isabelae), escanyapolls (Lucanus cervus), tortuga de rierol (Miniopterus schreibersi), ratpenat d'orelles dentades (Myotis emarginatus), ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum), etc

Espècies d'ocells presents al Tossal Gros de Miramar són: Àguila marcenca (Circaetus gallicus), àguila daurada (Aquila chrysaetos), àguila calçada comuna (Hieraaetus pennatus), àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), falcó pelegrí (Falco peregrinus), duc eurasiàtic (Bubo bubo), enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus), terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), cogullada fosca (Galerida theklae), cotoliu (Lullula arborea), tallareta cuallarga (Sylvia undata), hortalà (Emberiza hortulana).[1]

ImpactesModifica

Les comunitats vegetals tenen un elevat risc d'incendi i algunes de les espècies d'ocells i rèptils que conté són força fràgils. Malauradament el risc d'incendis s'ha manifestat amb virulència, atesa l'accessibilitat, les característiques de la vegetació i la influència del mestral.

L'Espai presenta espècies naturalment vulnerables, com són la comunitat ornítica i, sobretot, fauna herpètica interessant, com el lludrió ibèric.[1]

Usos del sòlModifica

  • Boscos - 57,55 %
  • Vegetació arbustiva i herbàcia - 39,68 %
  • Terres agrícoles i àrees antròpiques - 2,77 %[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tossal Gros de Miramar
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Tossal Gros de Miramar». Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 12 novembre 2019].