Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Tour de França de 1990 estigué marcat per la preparació dels principals favorits. Greg Lemond, guanyador de l'edició de 1989 no va participar en cap de les altres dues grans rondes per etapes, mentre que Pedro Delgado renunciava a la Vuelta a Espanya en contra de la premsa espanyola i preparà el Tour al Giro d'Itàlia.
Aquesta edició del Tour, retornava al sistema tradicional, amb una contrarellotge l'últim dissabte de cursa, i amb el passeig triomfal pels camps elisis de París.
El començament del Tour fou semblant a l'edició de 1988, amb Steve Bauer líder fins a la primera etapa dels Alps. Concretament, l'etapa que acabava a l'Aup d'Uès tenia un recorregut molt semblant a la de l'any 1988, quan Delgado s'enfundà el mallot groc. L'equip Banesto plantejà l'etapa de la mateixa manera que l'any 1988. Primer fou l'aleshores gregari de Delgado, Miguel Indurain, qui s'escapà. Després un atac de Delgado, tan sols pot ser seguit per Lemond i Bugno qui enllacen amb Indurain. El treball del corredor de Villava, deixava a Delgado, Lemond i Bugno amb un avantatge considerable just abans d'ascendir a l'Aup d'Uès, mentre que ell mateix pagava l'esforç i perdia quasi dotze minuts. Durant la pujada, Delgado fa un desgast terrible sense rebre ajuda del corredor estatunidenc ni de l'italià, que acabà pagant al final perdent segons amb els seus companys d'escapada.
L'endemà, però, una escapada fa líder a un jove corredor italià, Claudio Chiapucci, amb un avantatge considerable. Chiapucci arriba amb aquesta avantatge fins als Pirineus, on perd temps respecte Lemond. Mentrestant, Delgado cau malalt per culpa d'una gastroenteritis i no pot seguir el ritme de Lemond als Pirineus quedant descartat pel triomf final. A l'etapa reina, les ordres d'equip de Banesto alliberen Indurain de la feina de gregari aconseguint una victòria Luz Ardiden que feia presagiar el que passaria en les cinc edicions següents.
Chiapucci arriba a la contrarellotge final amb poc de temps davant de Lemond, qui aconsegueix el mallot groc en una etapa que guanya Erik Breukink qui relega a Delgado a la 4a posició. Per primera vegada en les tres darreres edicions, el ciclista segovià no pujaria al podi.
Dos ciclistes catalans participaren en aquesta edició: el donostiarra, però d'origen català, Peio Ruiz Cabestany que acabaria en la dotzena posició a 13' 39" de Greg Lemond; i l'osonenc Melcior Mauri, que acabaria 78è, a 1h 33' 40" del guanyador.
Classificació General
Greg LeMond
Claudio Chiappucci
Erik Breukink
Pedro Delgado
Raúl Alcalá
Claude Criquelion
Olaf Ludwig 
Thierry Claveyrolat 
Dmitri Kónixev
