Tour de França de 1936

El Tour de França de 1936 fou la trentena edició del Tour de França i es disputà entre el 7 de juliol i el 2 d'agost de 1936, sobre un recorregut de 4.418 km, distribuïts en 21 etapes, cinc d'elles dividides en dos sectors i una en tres, que es van disputar a una mitjana de 31,108 km/h.[1] Problemes de salut obligaren a Henri Desgrange a deixar la direcció del Tour a mans de Jacques Goddet a mitja cursa.

Plantilla:Infobox sports competitionTour de França de 1936
Imatge del mapa localitzador
TipusTour de França Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment4.438 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaParís Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaParís Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants90, inici
43, final Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  dates
EstatFrança, Mònaco i Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps7 juliol 1936 – 2 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició30 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer lloc Sylvère Maes
Segon lloc Antonin Magne
Tercer lloc Félicien Vervaecke
Venç muntanya Julián Berrendero Martín
Venç per equips equip de Bèlgica masculí de ciclisme en ruta
Modifica el valor a Wikidata

1935 Modifica el valor a Wikidata
1937 Modifica el valor a Wikidata
Sylvère Maes, al Tour de França de 1936

La cursa va ser guanyada pel belga Sylvère Maes. En le primeres etapes va tenir en el francès Maurice Archambaud, el principal rival, fins que Archambaud va perdre diversos minuts en la vuitena etapa que el van endarrerir, mentre Maes passava a liderar la general. A partir d'aquell moment Maes augmentà les diferències respectes els seus nous rivals, el francès Antonin Magne i el seu compatriota Félicien Vervaecke.[2]

La classificació per equips fou guanyada pel conjunt belga, mentre l'espanyol Julián Berrendero guanyà la classificació de la muntanya. Sylvère Maes també guanyà una classificació per punts en què el premi eren 100.000 francs.

Canvis respecte a l'edició anterior

modifica

Per primera vegada una etapa és dividida fins en tres sectors.[3] El director de la cursa al començament d'aquesta edició del Tour era Henri Desgrange, el qual havia dirigir la cursa des de la primera edició de 1903. Desgrange, de 71 anys, havia estat operat del ronyó poques setmanes abans de començar el Tour, però estava decidit a seguir la cursa i va arribar a omplir un cotxe de coixins per estar més còmode.[4] Després de la segona etapa va veure que així no podia continuar, s'aturà i fou substituït per Jacques Goddet com a director.[1] La categoria d'individuals que s'havia utilitzat el 1935 no es va utilitzar el 1936.

La introducció de les vacances d'estiu a França el 1936 fan que el nombre d'espectadors al voral de la vora de la carretera augmenti.[5]

El sistema de bonificacions va ser el mateix que el 1935.[3] Això significa que el vencedor de cada etapa rebia 90 segons i el segon classificat 45 segons. A més, el vencedor rebia una bonificació igual a la diferència entre ell i el segon classificat, amb un màxim de dos minuts.

Participants

modifica

Els ciclistes foren dividits en dues categories: els equips nacionals i els touriste-routiers.[1] Hi participaren quatre grans equips nacionals amb 10 ciclistes cadascun: Bèlgica, Alemanya, Espanya/Luxemburg i França. A més hi havia cinc equips nacionals compostos per tan sols quatre ciclistes: Suïssa, Països Baixos, Iugoslàvia, Romania i Àustria.[3] Els equips neerlandès, iugoslau i romanès era la primera vegada que prenien part al Tour.[6] L'equip italià no hi participà per motius polítiques, ja que el país acabava de sortir de la Segona Guerra Italo-Etíop.[1] L'organització del Tour pensà a incloure un equip format per italians que vivien a França i fins i tot se li designaren els dorsals de cursa, però finalment els organitzadors canviaren de pensament.[4]

Recorregut

modifica

Com en les edicions precedents el recorregut ressegueix França en el sentit de les agulles del rellotge, passant primer pels Alps i posteriorment pels Pirineus, sent els principals colls a superar el Galibier, el Tourmalet i l'Aubisca. En aquesta edició Angers acull una etapa per primera vegada.[3]

Desenvolupament de la cursa

modifica

El suís Paul Egli guanyà la primera etapa i alhora es convertí en el primer ciclista suís en liderar el Tour de França.[1] Aquesta primera etapa es va córrer sota una intensa pluja.[4] En la segona etapa el gran grup quedà fraccionat en dues meitats, quedant Egli en el segon grup. Això va fer que perdés el liderat en favor de Maurice Archambaud.[4] En la tercera etapa hi hagué un nou canvi de líder, en favor del luxemburguès Arsène Mersch, així com en la quarta etapa, quan Archambaud el recuperar gràcies a la seva victòria d'etapa.

 
Theo Middelkamp, primer ciclista neerlandès en guanyar una etapa del Tour de França.

La lluita per la general començà realment amb l'arribada de les grans muntanyes dels Alps de la setena etapa. El belga Romain Maes, vencedor de l'edició de 1935, fou el primer a passar pel coll del Télégraphe, no puntuable pel premi de la muntanya, però poc després hagué d'abandonar víctima d'una bronquitis crònica.[4] En la següent ascensió, el Galibier, Georges Speicher, vencedor del Tour de 1930, també abandonà. L'etapa va ser guanyada per Theo Middelkamp, que es convertí en el primer neerlandès a guanyar una etapa del Tour, tot i que abans de 1936 Middelkamp no havia vist mai cap muntanya.[7] En acabar l'etapa Archambaud encara mantenia el liderat.

En la vuitena etapa, Archambaud no va poder seguir el ritme dels principals rivals i Sylvère Maes passà a liderar la cursa, seguit per Pierre Clemens i Antonin Magne, que tenia una bona oportunitat per guanyar la cursa.[4] Magne atacà en la següent etapa, però no aconseguí desfer-se de Maes i finalment acabà cedint un minut respecte a Maes.[4]

Les etapes entre els Alps i els Pirineus es van dividir en dos sectors, un d'ells en la modalitat de contrarellotge per equips. L'equip belga fou superior a la resta, amb la qual cosa Magne va perdre molt de temps i en arribar als Pirineus es trobava vuit minuts rere Maes.[4]

En la 16a etapa, la darrera d'alta muntanya, Magne intentà atacar per recuperar el temps perdut, però Maes contraatacà i guanyà l'etapa amb més de vuit minuts sobre l'immediat perseguidor. Sumant les bonificacions Maes li va treure més de divuit minuts a Magne en acabar l'etapa.[4] En aquesta etapa al belga Félicien Vervaecke li van deixar una bicicleta amb desviador. Això era permès als touriste-routiers, però no pas als membres dels equips nacionals, per la qual cosa fou sancionat amb 10 minuts de penalització en la classificació general. Magne també fou penalitzat, amb cinc minuts, per haver rebut menjar quan no era permès.[4] Per culpa d'aquesta penalització Vervaecke va perdre la segona posició en detriment de Magne.[3]

En les darreres etapes de la cursa Maes va ampliar el seu avantatge gràcies a les proves contrarellotge, tot i que finalment els francesos van guanyar la darrera contrarellotge per equips.

Resultats

modifica

Les etapes 13, 14, 18 i 20 foren dividides en dos sectors, sempre amb un primer sector en línia i un segon sector en per equips, mentre la 19 fou dividida en tres sectors, el segon d'ell també una contrarellotge per equips. En les contrarellotges per equip de 1936, els ciclistes d'un mateix equip prenien la sortida plegats, però a diferència de les proves actuals el que comptava era el temps individual, per la qual cosa la contrarellotge no era guanyada per un equip, sinó per un ciclista.

Resultat de les etapes[3][1][8]
Etapa Data[1] Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 7 de juliol París - Lilla   Etapa plana 258   Paul Egli (SUI)   Paul Egli (SUI)
2a 8 de juliol Lilla - Charleville-Mézières   Etapa plana 192   Robert Wierinckx (BEL)   Maurice Archambaud (FRA)
3a 9 de juliol Charleville-Mézières - Metz   Etapa plana 161   Mathias Clemens (LUX)   Arsène Mersch (LUX)
4a 10 de juliol Metz - Belfort   Etapa de mitja muntanya 220   Maurice Archambaud (FRA)   Maurice Archambaud (FRA)
5a 11 de juliol Belfort - Évian-les-Bains   Etapa plana 298   René Le Grevès (FRA)   Maurice Archambaud (FRA)
6a 13 de juliol Évian-les-Bains - Aix-les-Bains   Etapa de mitja muntanya 212   Eloi Meulenberg (BEL)   Maurice Archambaud (FRA)
7a 14 de juliol Aix-les-Bains - Grenoble   Etapa de muntanya 230   Theo Middelkamp (NED)   Maurice Archambaud (FRA)
8a 15 de juliol Grenoble - Briançon   Etapa de mitja muntanya 194   Jean-Marie Goasmat (FRA)   Sylvère Maes (BEL)
9a 16 de juliol Briançon - Digne-les-Bains   Etapa de muntanya 220   Léon Level (FRA)   Sylvère Maes (BEL)
10a 18 de juliol Digne-les-Bains - Niça   Etapa plana 156   Paul Maye (FRA)   Sylvère Maes (BEL)
11a 19 de juliol Niça - Canes   Etapa de mitja muntanya 126   Federico Ezquerra (ESP)   Sylvère Maes (BEL)
12a 21 de juliol Canes - Marsella   Etapa plana 195   René Le Grevès (FRA)   Sylvère Maes (BEL)
13a A 22 de juliol Marsella - Nimes   Etapa plana 112   René Le Grevès (FRA)   Sylvère Maes (BEL)
13a B 22 de juliol Nimes - Montpeller   Contrarellotge per equips 52   Sylvère Maes (BEL)   Sylvère Maes (BEL)
14a A 23 de juliol Montpeller - Narbona   Etapa plana 103   René Le Grevès (FRA)   Sylvère Maes (BEL)
14a B 23 de juliol Narbona - Perpinyà   Contrarellotge per equips 63   Sylvère Maes (BEL)   Sylvère Maes (BEL)
15a 25 de juliol Perpinyà - Luchon   Etapa de muntanya 325   Sauveur Ducazeaux (FRA)   Sylvère Maes (BEL)
16a 27 de juliol Luchon - Pau   Etapa de muntanya 194   Sylvère Maes (BEL)   Sylvère Maes (BEL)
17a 29 de juliol Pau - Bordeus   Etapa plana 229   René Le Grevès (FRA)   Sylvère Maes (BEL)
18a A 30 de juliol Bordeus - Saintes   Etapa plana 117   Eloi Meulenberg (BEL)   Sylvère Maes (BEL)
18a B 30 de juliol Saintes - La Rochelle   Contrarellotge per equips 75   Sylvère Maes (BEL)   Sylvère Maes (BEL)
19a A 31 de juliol La Rochelle - La Roche-sur-Yon   Etapa plana 81   Marcel Kint (BEL)   Sylvère Maes (BEL)
19a B 31 de juliol La Roche-sur-Yon - Cholet   Contrarellotge per equips 65   Félicien Vervaecke (BEL)   Sylvère Maes (BEL)
19a C 32 de juliol Cholet - Angers   Etapa plana 67   Paul Maye (FRA)   Sylvère Maes (BEL)
20a A 1 d'agost Angers - Vire   Etapa plana 204   René Le Grevès (FRA)   Sylvère Maes (BEL)
20a B 1 d'agost Vire - Caen   Contrarellotge per equips 55   Antonin Magne (FRA)   Sylvère Maes (BEL)
21a 2 d'agost Caen - París   Etapa plana 234   Arsène Mersch (LUX)   Sylvère Maes (BEL)

Classificació General

modifica

El ciclista que arribava a la meta en el menor temps era proclamat el vencedor d'etapa. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat. Si un ciclista havia rebut alguna bonificació de temps es restava del total, de la mateixa manera que les penalitzacions de temps s'afegien al total. El líder de la cursa era identificat pel mallot groc.

  Classificació general (1–10)[3][9]
Pos. Ciclista Equip Temps
1   Sylvère Maes (BEL) Bèlgica 142h 47' 32"
2   Antonin Magne (FRA) França + 26' 55"
3   Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica + 27' 53"
4   Pierre Clemens (LUX) Espanya/Luxemburg + 42' 42"
5   Arsène Mersch (LUX) Espanya/Luxemburg + 52' 52"
6   Mariano Cañardo (ESP) Espanya/Luxemburg + 1h 03' 04"
7   Mathias Clemens (LUX) Espanya/Luxemburg + 1h 10' 44"
8   Leo Amberg (SUI) Suïssa + 1h 19' 13"
9   Marcel Kint (BEL) Bèlgica + 1h 22' 25"
10   Léon Level (FRA) Touriste-routier + 1h 27' 57"

Gran Premi de la Muntanya

modifica

Per la classificació de la muntanya l'organització va determinar 16 colls de muntanya puntuables, tot i que durant el recorregut se'n van superar d'altres també de gran dificultat. Al cim d'aquests colls s'atorgaven 10 punts al primer ciclista a passar-hi, nou al segon i així successivament fins al desè classificat, que rebia un punt.

Classificació de la muntanya de 1936[3]
Etapa Nom Alçada Serralada[1] Primer
4 Ballon d'Alsace 1.178 m Vosges Federico Ezquerra
6 Aravis 1.498 m Alps Federico Ezquerra
7 Galibier 2.556 m Alps Federico Ezquerra
8 cota de Laffrey 900 m Alps Julián Berrendero
9 Izoard 2.361 m Alps Sylvère Maes
9 Vars 2.110 m Alps Julián Berrendero
9 Alòs 2.250 m Alps Julián Berrendero
11 Braus 1.002 m Alps Marítims Félicien Vervaecke
11 La Turbie 555 m Alps Marítims Federico Ezquerra
15 Pimorent 1.920 m Pirineus Federico Ezquerra
15 Coll de Port 1.249 m Pirineus Félicien Vervaecke
15 Portèth d'Aspèth 1.069 m Pirineus Sauveur Ducazeaux
16 Pèira Sorda 1.569 m Pirineus Julián Berrendero
16 Aspin 1.489 m Pirineus Yvan Marie
16 Tourmalet 2.115 m Pirineus Sylvère Maes
16 Aubisca 1.709 m Pirineus Sylvère Maes

En acabar la cursa la classificació de la muntanya va quedar d'aquesta manera:

Classificació final de la muntanya (1–5)[3][6]
Pos Ciclista Equip Punts
1   Julián Berrendero (ESP) Espanya/Luxemburg 132
2   Sylvère Maes (BEL) Bèlgica 112
3   Federico Ezquerra (ESP) Espanya/Luxemburg 99
4   Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica 95
5   Antonin Magne (FRA) França 65

Classificació per equips

modifica

El 1936 la classificació per equips fou calculada a partir de la suma dels tres millors temps de cada equips, sent el vencedor l'equip que sumava un menor temps. Els altres equips que van començar la cursa, l'alemany, el suís, el iugoslau, el romanès i l'austríac no finalitzaren amb el mínim de tres ciclistes que exigia la normativa d'aquesta classificació.[3]

Classificació per equips (1–5)[9][10]
Pos. Equip Temps
1   Bèlgica 430h 12' 54"
2   Espanya/  Luxemburg + 48' 20"
3   França + 2h 19' 40"
4   Països Baixos + 5h 23' 28"
5   Suïssa + 9h 54' 01"

Classificació pels 100.000 francs

modifica

Hi havia també una classificació per punts en la qual el guanyador rebé 100.000 francs.[9]

Classificació final (1–3)
Pos. Ciclista Equip Punts
1   Sylvère Maes (BEL) Bèlgica 11
2   Federico Ezquerra (ESP) Espanya/Luxemburg 8
2   Jean-Marie Goasmat (FRA) Touriste-routier 8

Evolució de les classificacions

modifica
Etapa Vencedor Classificació general
 
Classificació de la muntanya Classificació per equips Classificació dels touriste-routiers
1 Paul Egli   Paul Egli (SUI) no entregat   Décimo Bettini (FRA)   França
2 Robert Wierinckx   Maurice Archambaud (FRA)   Bèlgica
3 Mathias Clemens   Arsène Mersch (LUX)   Yvan Marie (FRA)
4 Maurice Archambaud   Maurice Archambaud (FRA)   Federico Ezquerra (ESP)
5 René Le Grevès   Sylvain Marcaillou (FRA)
6 Éloi Meulenberg   Yvan Marie (FRA)
7 Theo Middelkamp
8 Jean-Marie Goasmat   Sylvère Maes (BEL)   Jean-Marie Goasmat (FRA)
9 Léon Level   Julián Berrendero (ESP)   Léon Level (FRA)  /  Luxemburg/Espanya
10 Paul Maye
11 Federico Ezquerra   Federico Ezquerra (ESP)
12 René Le Grevès   Bèlgica
13a René Le Grevès
13b Sylvère Maes
14a René Le Grevès
14b Sylvère Maes
15 Sauveur Ducazeaux   Julián Berrendero (ESP)
16 Sylvère Maes
17 René Le Grevès
18a Éloi Meulenberg
18b Sylvère Maes
19a Marcel Kint
19b Félicien Vervaecke
19c Paul Maye
20a René Le Grevès
20b Antonin Magne
21 Arsène Mersch
Final   Sylvère Maes (BEL)   Julián Berrendero (ESP)   Léon Level (FRA)   Bèlgica

A posteriori

modifica

La victòria d'etapa del neerlandès Theo Middelkamp i el bon paper exercit per l'equip va convèncer a l'organització del Tour de tornar a convidar-los en la següent edició.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. Arxivat de l'original el 2012. [Consulta: 5 febrer 2015].
  2. Barry Boyce. «Belgian Team Strength – Sylvere Wins!». Cycling revealed, 2004. [Consulta: 6 febrer 2015].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 «30ème Tour de France 1936» (en francès). Memoire du cyclisme. Arxivat de l'original el 4 octubre 2009. [Consulta: 5 octubre 2009].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 McGann, Bill; McGann, Carol. The Story of the Tour De France. dog ear publishing, 2006, p. 120–125. ISBN 978-1-59858-180-5 [Consulta: 11 gener 2010]. 
  5. Dauncey, Hugh; Hare, Geoff. The Tour de France, 1903-2003: a century of sporting structures, meanings, and values. Routledge, 2003, p. 169. ISBN 0-7146-5362-4 [Consulta: 11 gener 2010]. 
  6. 6,0 6,1 Michiel van Lonkhuyzen. «Tour-giro-vuelta». [Consulta: 8 gener 2010].
  7. «Theo Middelkamp». Tourdefrance.nl, 22-03-2006. Arxivat de l'original el 8 de març 2012. [Consulta: 11 gener 2010].
  8. Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. Arxivat de l'original el 4 maig 2009. [Consulta: 6 febrer 2015].
  9. 9,0 9,1 9,2 «Ayer terminó la Vuelta Ciclista a Francia». El Mundo Deportivo, 03-08-1936, p. 1,2 [Consulta: 8 febrer 2015].
  10. Tom James. «1936: Sylvère takes over where Romain left off», 15-08-2003. [Consulta: 8 febrer 2015].

Enllaços externs

modifica