Tour de França de 1948

El Tour de França de 1948 fou la 35a edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 25 de juliol de 1948, sobre un recorregut de 4.992 km, distribuïts en 21 etapes, que es van disputar a una mitjana de 33,443 km/h.[2] La cursa va ser guanyada per l'italià Gino Bartali, que ja havia guanyat el Tour de França feia 10 anys, el 1938. A banda del triomf final, Bartali aconseguí 7 victòries d'etapa i la classificació de la muntanya. El triomf de Bartali és més destacable perquè abans de començar la muntanya es trobava a gairebé vint minuts del líder. La classificació per equips fou pels belgues.

Resum volta ciclistaTour de França de 1948
Dades de la cursa
EdicióXXXV[1]
PaïsosFrança França
Itàlia Itàlia
 Suïssa
Sarre Sarre
Bèlgica Bèlgica
Data30 de juny al 25 de juliol
Etapes21 etapes
Surten120
Arriben44
Temps145h 36' 56"
Velocitat mitjana33,43 km/h
Recorregut (Km)4.992 km[2]
Palmarès
Guanyador Gino Bartali (ITA) (Itàlia)
Segon Briek Schotte (BEL) (Bèlgica)
Tercer Guy Lapébie (FRA) (Centre–Sud-est)
Classificacions secundàries
Muntanya Gino Bartali (ITA) (Itàlia)
EquipsBèlgica Bèlgica

Canvis respecte a l'edició anterior

modifica

El premi per portar el mallot groc es va introduir en 1948,[3] patrocinat per Les Laines, una empresa llanera francesa.[4] El 1947 els mitjans de comunicació s'havien queixat que masses ciclistes havien finalitzat la carrera, de manera que la carrera perdia un punt d'heroïcitat que havia tingut en les edicions anteriors a la Segona Guerra Mundial. Això va motivar la introducció d'una nova norma, que feia que entre la tercera i la divuitena etapa fos eliminat de cursa el darrer classificat a la general;[3][5]

Aquesta és una edició molt internacional, ja que es visita Itàlia, Suïssa i Bèlgica. En la divuitena etapa, entre Estrasburg i Metz, es passa per les viles de Saarbrücken i Saarlouis, pertanyents al protectorat de Sarre, sota control francès des de la fi de la Segona Guerra Mundial. El 1953 el Tour tornarà a passar per aquest territori.[6]

En aquesta edició té lloc la primera emissió de televisió en directe d'un final d'etapa del Tour,[7] amb l'arribada al velòdrom del Parc dels Prínceps de la darrera etapa.[2]

Participants

modifica

Recorregut

modifica

Desenvolupament de la cursa

modifica

Resultats

modifica
Resultat de les etapes[3][8][2]
Etapa Data[2] Recorregut km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 30 de juny París - Trouville-sur-Mer   Etapa plana 237   Gino Bartali (ITA)   Gino Bartali (ITA)
2a 1 de juliol Trouville-sur-Mer - Dinard   Etapa plana 259   Vincenzo Rossello (ITA)   Jan Engels (BEL)
3a 2 de juliol Dinard - Nantes   Etapa plana 251   Guy Lapébie (FRA)   Louison Bobet (FRA)
4a 3 de juliol Nantes - La Rochelle   Etapa plana 166   Jacques Pras (FRA)   Roger Lambrecht (BEL)
5a 4 de juliol La Rochelle - Bordeus   Etapa plana 262   Raoul Rémy (FRA)   Roger Lambrecht (BEL)
6a 5 de juliol Bordeus - Biarritz   Etapa plana 244   Louison Bobet (FRA)   Louison Bobet (FRA)
7a 6 de juliol Biarritz - Lorda   Etapa de muntanya 219   Gino Bartali (ITA)   Louison Bobet (FRA)
8a 8 de juliol Lorda - Tolosa   Etapa de muntanya 261   Gino Bartali (ITA)   Louison Bobet (FRA)
9a 10 de juliol Tolosa - Montpeller   Etapa plana 246   Raymond Impanis (BEL)   Louison Bobet (FRA)
10a 11 de juliol Montpeller - Marsella   Etapa plana 248   Raymond Impanis (BEL)   Louison Bobet (FRA)
11a 12 de juliol Marsella - Sanremo   Etapa plana 245   Gino Sciardis (ITA)   Louison Bobet (FRA)
12a 13 de juliol Sanremo - Canes   Etapa de muntanya 170   Louison Bobet (FRA)   Louison Bobet (FRA)
13a 15 de juliol Canes - Briançon   Etapa de muntanya 274   Gino Bartali (ITA)   Louison Bobet (FRA)
14a 16 de juliol Briançon - Aix-les-Bains   Etapa de mitja muntanya 263   Gino Bartali (ITA)   Gino Bartali (ITA)
15a 18 de juliol Aix-les-Bains - Lausana   Etapa de muntanya 256   Gino Bartali (ITA)   Gino Bartali (ITA)
16a 19 de juliol Lausana - Mülhausen   Etapa de mitja muntanya 243   Edward Van Dyck (BEL)   Gino Bartali (ITA)
17a 20 de juliol Mülhausen - Estrasburg   Contrarellotge individual 120 (CRI)   Roger Lambrecht (BEL)   Gino Bartali (ITA)
18a 21 de juliol Estrasburg - Metz   Etapa plana 195   Giovanni Corrieri (ITA)   Gino Bartali (ITA)
19a 23 de juliol Metz - Lieja   Etapa plana 249   Gino Bartali (ITA)   Gino Bartali (ITA)
20a 24 de juliol Lieja - Roubaix   Etapa plana 228   Bernard Gauthier (FRA)   Gino Bartali (ITA)
21a 25 de juliol Roubaix - París   Etapa plana 286   Giovanni Corrieri (ITA)   Gino Bartali (ITA)

Classificació general

modifica
  Classificació General
1 Gino Bartali   Itàlia 147h10'36"
2 Briek Schotte   Bèlgica a 26'16"
3 Guy Lapébie   França a 28'48"
4 Louison Bobet   França a 32'59"
5 Jean Kirchen   Luxemburg a 37'53"
6 Lucien Teisseire   França a 40'17"
7 Roger Lambrecht   Bèlgica a 49'56"
8 Fermo Camellini   Itàlia a 51'36"
9 Louis Thiétard   França a 55'23"
10 Raymond Impanis   Bèlgica a 1h00'03"
120 participats, 44 acabaren la cursa

Gran Premi de la Muntanya

modifica
1r   Gino Bartali (ITA) 62 pts
2n   Apo Lazaridès (FRA) 43 pts
3r   Jean Robic (FRA) 38 pts

Classificació per equips

modifica
1r   Bèlgica 443h 58' 20"
2n   França a 28' 40"
3r   París a 56' 49"

Evolució de les classificacions

modifica

A posteriori

modifica

Referències

modifica
  1. L'historie du Tour 1948
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. Arxivat de l'original el 2012. [Consulta: 18 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «35ème Tour de France 1948» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 30 novembre 2009].
  4. Thompson, p.49
  5. Thompson, p.115
  6. Rainer Freyer. «Die Tour de France im Saarland» (en alemany). Saar-Nostalgie, 2013. Arxivat de l'original el 5 juliol 2013. [Consulta: 3 juliol 2013].
  7. Dauncey, p.132
  8. Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. Arxivat de l'original el 19 juny 2009. [Consulta: 30 novembre 2009].

Enllaços externs

modifica