Obre el menú principal
Tour de França de 1999
Recorregut del Tour de França de 1999
Recorregut del Tour de França de 1999
Dades de la cursa
Núm. edició 86a
Països França
Data 3 de juliol - 25 de juliol
Nombre d'etapes 20 etapes + 1 pròleg
Surten 180
Arriben 141
Velocitat mitjana 39.60 km/h
Quilòmetres 3.870 km
Palmarès
Guanyador USA Lance Armstrong (USA)
Segon SUI Alex Zülle (SUI)
Tercer ESP Fernando Escartin (ESP)
Classificacions secundàries
Muntanya França Richard Virenque (FRA)
Joves França Benoit Salmon (FRA)
Equips Espanya Banesto (ESP)

Tour de França de 1999

En el període 1999-2000, el ciclisme passà de la intensitat de l'escàndol i la polèmica lligats a l'ús substàncies dopants, el qual punt culminant fou l'expulsió de Marco Pantani del Giro d'Itàlia de 1999, al triomf dels aspectes esportius i espectaculars amb què es saldaren les proves més importants d'ambdues temporades. L'estatunidenc Lance Armstrong, doble guanyador del Tour de França, es convertí en la gran figura esportiva i humana d'aquest esport durant el període, ensems que fou molt destacada la presència dels equips i els corredors espanyols en totes les proves internacionals.

El 1999 el Tour de França es prengué esportivament la revenja sobre els escàndols de l'edició anterior, relacionats pel dopatge per Eritropoetina o EPO i encara que pel mes de maig era detingut a París Richard Virenque en una xarxada contra el tràfic de productes dopants (el judici es celebrà en acabar-se la temporada 2000, i en aquest el corredor francès reconegué haver utilitzat substàncies prohibides), l'èpica esportiva assolí imposar-se de bell nou.

Lance Arsmtrong en una etapa contra-rellotge

Enfront l'enrarit ambient de sospita generalitzada al voltant dels ciclistes i per damunt de les polèmiques sobre el rigor mèdic al que es veuen sotmesos els protagonistes d'un dels esports més durs, la victòria en la prova francesa de l'estatunidenc Lance Armstrong retornà al Tour tota la seva grandesa. El ciclista nord-americà de 28 anys, havia estat operat el 1996 d'un càncer de testicles amb metàstasi en diverses parts del seu cos i la seva brillant victòria, després d'una duri-sima recuperació, fou presa quasi com un <miracle> i, sobretot, com un excepcional triomf de l'esperit esportiu i la capacitat de superació (mèrits que també li serien reconeguts amb el premi Príncep d'Astúries de l'Esport de l'any 2000).

Malgrat que el triomf d'Armstrong fou inapel·lable, la prova tingué moments de gran interès i duresa, molts d'ells protagonitzats per ciclistes espanyols. Entre aquesta destacà Fernando Escartin, que en els cims de Piau-Engaly aconseguí la més emotiva victòria de la seva carrera esportiva, prop de la seva Biescas natal, a més de guanyar-se un lloc en el (el tercer) en el podi final de la carrera.

La segona plaça fou per al suís Alex Zülle, a qui una nova desgràcia --va caure en una de les primeres etapes i va perdre sis minuts-- el deixà des de ben aviat sense opcions al triomf final. Abraham Olano, per la seva banda, tingué una discreta actuació, també amb caiguda inclosa, i acabà en la sisena posició. La cinquena plaça l'ocupà també l'espanyol Ángel Casero, que amb David Etxebarria, vencedor en dues etapes, fou la rebel·lació de la prova.

Un conjunt espanyol, el Banesto, aconseguí el triomf per equips. Amb tot, el gran èxit fou per Lance Armstrong, gesta la qual admirà al món i suposà una impagable injecció de moral i esperança per a molts malalts de càncer.

EquipsModifica

La llista dels setze primers equips d'acord amb la classificació de la Unió Ciclista Internacional (UCI)[1] a 31 de desembre de 1998 es va anunciar al febrer. Aquests eren els equips Festina, Cofidis, Credit Agricole, Casino, Mapei, Mercatone Un, Polti, ONCE, Banesto, Telekom, Kelme, TVM, Rabobank, Lotto, Saeco i Vitalicio Seguros.[2] Mentre que els equips convidats han estat l'US Postal Service, Vini Caldirola, Lampre, BigMat-Auber 93 i La Française des Jeux.

Després dels escàndols de dopatge que van marcar l'edició del Tour del 1998 la direcció de la cursa va donar a conèixer en la presentació d'aquesta edició, al novembre, la intenció d'eliminar ciclistes i equips que implicats en casos de dopatge. Per aquest motiu l'equip italià Vini Caldirola és acomiadat després que al seu corredor Serhiy Honchar, se li trovés una taxa d'hematòcrit superior al 50% durant el Tour de Suïssa, és reemplaçat pel també italià, Cantina Tollo. I l'equip neerlandès TVM-Farm Frites, objecte d'una investigació pel fiscal de Reims, també ha estat exclòs. El mateix equip ha anunciat la seva decisió d'emprendre accions legals en contra de la decisió dels organitzadors del Tour de França d'excloure'l d'aquesta edició del 1999.[3]

Els vint equips que han participat en aquesta edició del Tour han estat:

L'equipe BigMat-Auber 93 és l'únic equip de la segona divisió, els dinou restants pertanyen a l'UCI WorldTeam o primera divisió ciclista.

EtapesModifica

Suspès per l'Agència Antidopatge dels Estats Units (USADA) el 2012 i desqualificat dels resultats de qualsevol competició en què hagués participat des de l'1 d'agost de 1998, "incloent-hi la consecució de medalles, títols, victòries, carreres finalitzades, punts i premis".[4][5] Lance Armstrong va guanyar quatre etapes Tour de França, el pròleg, dues etapes contrarellotge i la primera etapa de muntanya. Va portar el mallot groc els dos primers dies de cursa, i a partir de la vuitena etapa. Per aquest motiu el seu nom surt ratllat en la taula següent.

Etapa Data Ciutats d'etapa Tipus km Guanyador de l'etapa Líder de la general
Pròleg 3 de juliol Puy du FouPuy du Fou   Contrarellotge individual 7   Lance Armstrong (EUA)   Lance Armstrong (EUA)
1a etapa 4 de juliol MontaiguChallans   Etapa plana 203   Jaan Kirsipuu (EST)   Jaan Kirsipuu (EST)
2a etapa 5 de juliol ChallansSaint-Nazaire   Etapa plana 176   Tom Steels (BEL)   Jaan Kirsipuu (EST)
3a etapa 6 de juliol NantesLaval   Etapa plana 194,5   Tom Steels (BEL)   Jaan Kirsipuu (EST)
4a etapa 7 de juliol LavalBlois   Etapa plana 194,5   Mario Cipollini (ITA)   Jaan Kirsipuu (EST)
5a etapa 8 de juliol BonnevalAmiens   Etapa plana 233,5   Mario Cipollini (ITA)   Jaan Kirsipuu (EST)
6a etapa 9 de juliol AmiensMaubeuge   Etapa plana 171,5   Mario Cipollini (ITA)   Jaan Kirsipuu (EST)
7a etapa 10 de juliol Avesnes-sur-HelpeThionville   Etapa plana 227   Mario Cipollini (ITA)   Jaan Kirsipuu (EST)
8a etapa 11 de juliol MetzMetz   Contrarellotge individual 56,5   Lance Armstrong (EUA)   Lance Armstrong (EUA)
13 de juliol
etapa de descans
9a etapa 12 de juliol Le Grand-BornandSestrieras (ITA)   Etapa de muntanya 213,5   Lance Armstrong (EUA)   Lance Armstrong (EUA)
10a etapa 14 de juliol Sestrieras (ITA)Aup d'Uès   Etapa de muntanya 220,5   Giuseppe Guerini (ITA)   Lance Armstrong (EUA)
11a etapa 15 de juliol Le Bourg-d'OisansSaint-Étienne   Etapa de muntanya 198,5   Ludo Dierckxsens (BEL)   Lance Armstrong (EUA)
12a etapa 16 de juliol Saint-GalmierSant Flor   Etapa de muntanya 201,5   David Etxebarria (ESP)   Lance Armstrong (EUA)
13a etapa 17 de juliol Sant FlorAlbi   Etapa de muntanya 236,5   Salvatore Commesso (ITA)   Lance Armstrong (EUA)
14a etapa 18 de juliol CastresSaint Gaudens   Etapa plana 199   Dimitri Konyshev (RUS)   Lance Armstrong (EUA)
15a etapa 19 de juliol Saint GaudensPiau-Engaly   Etapa de muntanya 173   Fernando Escartín (ESP)   Lance Armstrong (EUA)
16a etapa 20 de juliol LanamesaPau   Etapa de muntanya 192   David Etxebarria (ESP)   Lance Armstrong (EUA)
17a etapa 22 de juliol MourenxBordeus   Etapa plana 200   Tom Steels (BEL)   Lance Armstrong (EUA)
18a etapa 23 de juliol JonzacFuturoscope   Etapa plana 187   Gianpaolo Mondini (ITA)   Lance Armstrong (EUA)
19a etapa 24 de juliol FuturoscopeFuturoscope   Contrarellotge individual 57   Lance Armstrong (EUA)   Lance Armstrong (EUA)
20a etapa 25 de juliol ArpajonParís   Etapa plana 143,5   Robbie McEwen (AUS)   Lance Armstrong (EUA)

ClassificacionsModifica

Classificació generalModifica

Ciclista Equip Temps
 Lance Armstrong   US Postal Service 91h 32' 16"
2   Alex Zülle Banesto   + 7' 37"
3   Fernando Escartín Kelme-Costa Blanca + 10' 26"
4   Laurent Dufaux Saeco-Cannondale + 14' 43"
5   Ángel Casero Vitalicio Seguros + 15' 11"
6   Abraham Olano ONCE-Deutsche Bank + 16' 47"
7   Daniele Nardello Mapei-Quick Step + 17' 02"
8   Richard Virenque   Polti + 17' 28"
9   Wladimir Belli Festina-Lotus + 17' 37"
10   Andrea Peron ONCE-Deutsche Bank + 23' 10"

Classificació de la regularitatModifica

Ciclista Equip Punts
1   Erik Zabel   Telekom 327
2   Stuart O'Grady Crédit Agricole 275
3   Christophe Capelle Big Mat-Auber 196
4   Tom Steels Mapei 188
5   François Simon Crédit Agricole 186
6   George Hincapie US Postal Service 154
7   Robbie McEwen Rabobank 166
8   Giampaolo Mondini Cantina Tollo 141
9   Christophe Moreau Festina 140
10   Silvio Martinello Polti 130

Classificació de la muntanyaModifica

Ciclista Equip Punts
1   Richard Virenque   Polti 279
2   Alberto Elli Telekom 226
3   Mariano Piccoli Lampre 205
4   Fernando Escartín Kelme 137
  Lance Armstrong US Postal Service 193
6   Alex Zülle Banesto 152
7   José Luis Arrieta Banesto 141
8   Laurent Dufaux Saecco 141
9   Andrea Peron ONCE 138
10   Kurt van de Wouwer Lotto 117

Classificació dels jovesModifica

Ciclista Equip Temps
1   Benoît Salmon   Casino 93h 01' 15"
2   Mario Aerts Lotto + 10' 22"
3   Francisco Tomás García Vitalicio Seguros + 16' 32"
4   Francisco Mancebo Banesto + 21' 32"
5   Luis Pérez ONCE + 23' 54"
6   Salvatore Commesso Saecco + 40' 16"
7   Steve de Wolf Cofidis + 42' 55"
8   José Javier Gómez Kelme-Costa Blanca + 1h 16' 51"
9   Rik Verbrugghe Lotto + 1h 35' 32"
10   Jörg Jaksche Telekom + 1h 47' 45"

Classificació per equipsModifica

Equip Temps
1 Banesto   275h 05' 21"
2 ONCE + 08' 16"
3 Festina + 16' 13"
4 Kelme-Costa Blanca + 23' 48"
5 Mapei + 24' 13"
6 Team Telekom + 41' 00"
7 Vitalicio Seguros + 42' 44"
8 US Postal Service + 57' 13"
9 Cofidis + 58' 02"
10 Lotto + 1h 09' 02"

Ciclista SupercombatiuModifica

Ciclista Equip
1   Jacky Durand   Lotto
2   Stéphane Heulot Française des Jeux
3   Thierry Gouvenou Big Mat-Auber

ReferènciesModifica

  1. «UCI World Tour rankings» (en anglès). Union Cycliste International. [Consulta: 19 abril 2017].
  2. «Festina and TVM invited to ride the 1999 Tour de France». Autobus.cyclingnews.com@llengua=anglès. [Consulta: 19 abril 2017].
  3. «L'équipe italienne est écartée par la faute d'un hématocrite trop élevé Vini Caldirola doit aussi passer son Tour» (en francès). Le Soir, 19-06-1999 [Consulta: 19 abril 2017].
  4. EFE «L'Agència Antidopatge dels Estats Units suspèn Armstrong per a tota la vida i li treu els títols». Ara.cat, 24-08-2012 [Consulta: 21 abril 2017].
  5. «Historique du Tour de France. Les vainqueurs d'étape» (en francès). Amaury Sport Organisation. [Consulta: 21 abril 2017].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1999