El Tour de França de 2016 va ser l'edició 103 del Tour de França. El 24 de novembre de 2014 els organitzadors anunciaren que la cursa començaria al departament francès de Manche per primera vegada a la història de la competició.[1][2] La cursa també visitava Andorra.[3]
La sortida es fa al departament de la Manche, amb el que serà la vint-i-tresena vegada que el Tour visiti aquest departament, però mai ho havia fet per a una sortida. La primera etapa sortirà de Mont-Saint-Michel, on el Tour ja passà el 1990 i 2013, fins a la platja Utah, indret on els aliats desembarcaren el 1944, i que es preveu favorable als esprinadors. La segona etapa té un final accidentat, amb l'arribada a una petita cota de 3a categoria a Cherbourg-en-Cotentin que té rampes de fins al 14%. La tercera i quarta etapes són molt llargues i totalment planes, camí del massís Central, on es correrà la cinquena etapa. Aquesta cinquena etapa serà la primera de muntanya, amb sis ports, tres d'ells en els darrers 30 km. La cursa continuarà cap al sud en la següent etapa, abans d'afrontar les etapes pirinenques a partir de la setena etapa.
El dimarts 12 de juliol es reprendrà la cursa amb una etapa entre Escaldes-Engordany i Revèl. Només sortir es passarà pel port d'Envalira, que corona a 2.409 metres i és el punt més alt de la cursa, per la qual cosa rep el souvenir Henri-Desgrange. Amb tot, la resta d'etapa és totalment plana, amb sols una petita cota de tercera a manca de 7 km per l'arribada. Després d'una nova etapa plana, entre Carcassona i Montpeller, el 14 de juliol, Festa Nacional francesa, s'arribarà fins al Ventor. L'endemà tindrà lloc la primera contrarellotge individual d'aquesta edició, entre Lo Borg de Sant Andiòu i Valon. El dissabte 16 hi haurà una nova oportunitat pels esprintadors, abans que el diumenge es disputi una etapa d'alta muntanya pel massís del Jura, amb el pas pel coll de Grand Colombier, al voltant del qual es fa un circuit i es puja pels dos vessants. Abans del segon dia de descans els ciclistes hauran d'afrontar una etapa plana que els durà fins a Berna, Suïssa.
Al Tour de França, en tant que prova World Tour, hi prenen part els 18 equips ProTour i l'organitzador convida quatre equips continentals per acabar de completar els 22 equips. Aquests quatre equips foren fets públics el 2 de març de 2016:[6][7]
Al Tour de França de 2016 hi ha quatre classificacions individuals principals, així com una classificació per equips. La més important és la Classificació general, que es calcula a partir de la suma de temps dels ciclistes en finalitzar les diferents etapes. El ciclista amb un menor temps acumulat és el líder de la cursa, i és identificat amb un mallot groc; el vencedor d'aquesta classificació és considerat el vencedor del Tour.[8] El 2016 s'estableixen unes bonificacions de temps de 10, 6 i 4 segons en l'arribada de les etapes en línia.
La Classificació per punts es premia amb un mallot verd. En aquesta classificació els ciclistes aconsegueixen punts segons la seva classificació en acabar l'etapa, així com en els esprints intermedis. El ciclista que aconsegueix més punts és el líder de la classificació i és identificat amb un mallot verd.[8]
En la classificació de la muntanya s'atorguen punts als ciclistes que passen primer pels diferents ports de muntanya que hi ha durant el recorregut. L'organització categoritza els ports com a ports de categoria especial, primera, segona, tercera i quarta categoria. El ciclista que aconsegueix més punts és identificat amb un mallot blanc a punts vermells.[8]
La Classificació dels joves, identificat amb un mallot blanc, és calculada de la mateixa forma que la classificació general, però en aquesta classificació sols hi poden prendre part els nascuts a partir de 1991.[8]
La Classificació per equips es calcula a partir de la suma de temps dels tres millors ciclistes de cada equip en cada etapa. L'equip que aconsegueix un menor temps és el vencedor. Els ciclistes de l'equip són identificats amb un dorsal i casc de color groc.
A banda, s'entrega el premi a la combativitat. Després de cada etapa el ciclista més combatiu rep un reconeixement per part d'un jurat. L'endemà aquest ciclista durà el dorsal de color vermell penjat al seu mallot. En acabar el Tour de França el ciclista que ha rebut més vots durant totes les etapes és reconegut com el més combatiu.
França
Espanya
Andorra
Suïssa.svg){kind=small}
Christopher Froome (Sky)
Nairo Quintana Rojas (Movistar Team)
Peter Sagan (Tinkoff)
Rafał Majka (Tinkoff)
_pictogram.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
