Obre el menú principal
per al tractat de pau entre Saxònia i Suècia que destronà August el Fort com a rei polonès, veure Tractat de Altranstädt (1706).

El Tractat o Convenció d'Altranstädt el signaren Carles XII de Suècia i Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic el 31 d'agost de 1707. L'objectiu del tractat fou establir els drets dels protestants a Silèsia.

Infotaula d'esdevenimentConvenció d'Altranstädter
Tractat d'Altranstädt
Karl XII i Altranstädt 1706-1707 av Johan David Swartz.jpg
Tipus Llibertat religiosa a Silèsia
Data signatura 31 d'agost de 1707
Localització Varsòvia
Participant
Modifica les dades a Wikidata

Context històricModifica

Mentre que la Reforma Protestant havia arrelat fortament a Silèsia, la Dinastia dels Habsburg havien sotmès la província a la contrareforma al llarg del segle xviii.[1] Especialment a l'Alta Silèsia, aquesta política va tenir èxit: a inicis del segle xviii, gairebé la meitat de la població silesià era catòlica romana i unes 1.000 esglésies protestants havien estat rededicades al ritual catòlic romà.[1] La Pau de Westfàlia (1648) protegia els protestants només en els ducats de Brieg, Liegnitz, Münsterberg, Öls, Wohlau i a la ciutat de Breslau.[1] En els ducats de Jauer, Glogau i Schweidnitz, als protestants se'ls permetia mantenir tres "esglésies de pau" (Friedenskirchen) a fora de les muralles de la ciutat.[1] Després de 1675, només a Breslau i al Ducat d'Oels escaparen de la contrareforma, les "esglésies de pau" foren dissoltes, malgrat les protestes de Suècia i dels estats de protestant del Sacre Imperi Romanogermànc.[2]

Durant la Gran Guerra del Nord, Carles XII de Suècia desplaçà els seus exèrcits a través de Silèsia i ocupà l'Electorat de Saxònia, on força al seu adversari, l'elector Frederic August I de Saxònia, a firmar elTractat de Altranstädt (1706).[3]

Termes i aplicacióModifica

Durant la seva estada a Altranstädt prop de Leipzig, Charles XII negocià un tractat amb l'emperador Habsburg.[1] Josep acceptava tornar unes quantes esglésies a les comunitats de protestant, i permetre l'erecció de sis "esglésies de pau".[1] Les "esglésies de pau" s'aixecaren a Freystadt, Hirschberg, Landeshut, Militsch, Sagan i Teschen,[2] Es tornaven 125 esglésies.[4] Josep prescindí d'altres polítiques contrareformistes.[5] Tres consistoris protestants foren permesos, restaurant i establint el Luteranisme silesià.[4]

El tractat es negocià a Altranstädt des de l'abril de 1707.[6] Josep signà aquesta convenció per impedir l'entrada de Carles XII a la Guerra de Successió Espanyola al costat Francès,[6][7] i mantenia polítiques catòliques romanes estrictes a les seves altres terres hereditàries.[4] Quan Silèsia es convertia en una Província prussiana el 1742, el protestant Rei prussià, a la Pau de Breslau, protegí els drets dels catòlics romans i les seves possessions possessions.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Büsch (1992), pàg. 575
  2. 2,0 2,1 Klueting (1999), pàg. 24
  3. Bromley (1970), pàg. 700
  4. 4,0 4,1 4,2 Herzig (2000), pàg. 25
  5. Herzig (2000), pàg. 24
  6. 6,0 6,1 Metzdorf (2000), pàg. 135
  7. Reifenscheid (1982), pàg. 200

BibliografiaModifica

  • Bromley, J. S.. Rise of Great Britain & Russia, 1688-1725. 6. CUP Archive, 1970 (The New Cambridge Modern History). ISBN 0521075246. 
  • Büsch, Otto; Neugebauer, Wolfgang. Vom Kaiserreich zum 20. Jahrhundert und große Themen der Geschichte Preußens (en alemany). 3. Walter de Gruyter, 1992, p. 575 (Handbuch der preussischen Geschichte). ISBN 3110140926. 
  • Herzig, Arno. Der Zwang zum wahren Glauben. Rekatholisierung vom 16. bis zum 18. Jahrhundert (en alemany). Vandenhoeck & Ruprecht, 2000. ISBN 3525013841. 
  • Klueting, Harm. Das Reich und Österreich 1648-1740 (en alemany). 1. Berlin-Hamburg-Münster data=1999: LIT Verlag, 1999 (Historia profana et ecclesiastica. Geschichte und Kirchengeschichte zwischen Mittelalter und Moderne). ISBN 3825842800. 
  • Metzdorf, Jens. Politik, Propaganda, Patronage (en alemany). 179. Zabern, 2000 (Veröffentlichungen des Instituts für Europäische Geschichte Mainz, Abteilung für Universalgeschichte). ISBN 3805325843. 
  • Reifenscheid, Richard. Die Habsburger in Lebensbildern. Von Rudolf I. bis Karl I. (en alemany). 4a ed.. Styria, 1982. ISBN 3222114315.