Obre el menú principal

Tractat d'Aranjuez (1752)

El Tractat d'Aranjuez de 1752, també conegut com a Tractat d'Itàlia, fou un tractat internacional signat a la ciutat d'Aranjuez el 14 de juny de 1752. El Tractat fou signat pel Regne d'Espanya, el Sacre Imperi Romanogermànic i el Regne de Sardenya-Piemont per a mantenir la pau i vetllar pels seus respectius interessos en els territoris que ambdues potències tenien a la península Itàlica. Posteriorment s'adheriren al tractat el Ducat de Parma i el Gran Ducat de Toscana.

Infotaula d'esdevenimentTractat d'Aranjuez
Tipus tractat de pau
Data 14 juny 1752
Localització Aranjuez
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata

SignatarisModifica

Els termes de l'acord estaven basats en el Tractat d'Aquisgrà de 1748, i foren signats per:

Posteriorment, el 16 d'agost del mateix any, es van adherir al tractat l'emperador d'Alemanya, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, per la seva condició de Gran duc de Toscana, i l'infant Felip de Parma, duc de Parma.

El tractatModifica

Les principals clàusules incloïen:

  • Acord de pau entre les tres potències;
  • Cadascuna de les parts renunciava als seus drets sobre les possessions de les altres parts signants a la península italiana, i als territoris del Gran Ducat de Toscana i del Regne de les Dues Sicílies;
  • En cas d'atac per una altra potència als territoris esmentats, cadascuna de les parts es comprometia a aportar un exèrcit de 8.000 soldats d'infanteria i 4.000 de cavalleria, mantinguts a costa pròpia, per a la defensa del país atacat.
  • Els ciutadans de cadascun dels països signants gaudirien en les seves relacions comercials amb algun dels altres dels majors privilegis.

Enllaços externsModifica

Vegeu tambéModifica