Tractat de Berlín (1878)

El Tractat de Berlín fou l'acte final del Congrés de Berlín (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, Àustria-Hongria, França, l'imperi Alemany, Itàlia, l'imperi Rus i l'Imperi Otomà sota el soldà Hamid revisaren el Tractat de Santo Stefano signat el 3 de març del mateix any.

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Berlín
Imatge
Map
 52° 31′ N, 13° 23′ E / 52.52°N,13.38°E / 52.52; 13.38
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Part deCongrés de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Data13 juliol 1878 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBerlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata, Marcgraviat de Brandenburg (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
EstatSacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
Signatari
Congrés de Berlín - Anton von Werner
Europa sud-oriental després del Congrés de Berlín

El tractat reconeix la plena independència dels principats de Sèrbia, Montenegro i Romania, i l'autonomia de Bulgària, que romania encara de manera formal sota el jou de l'Imperi Otomà i que fou dividida entre el Principat de Bulgària i la província autònoma de Rumèlia Oriental, el que va frustrar els plans russos de crear una «Gran Bulgària» aliada de Rússia.[1] La província otomana de Bòsnia i Hercegovina i el Sanjak de Novi Pazar foren posats sota ocupació militar austrohongaresa, encara que formalment encara pertanyia a l'Imperi Otomà.

Els tres nous estats independents es proclamaren regnes (Romania el 1881, Sèrbia el 1882 i Montenegro el 1910), mentre Bulgària no proclamaria la plena independència fins al 1908 després d'annexar-se la Rumèlia Oriental el 1885. Àustria-Hongria s'annexà Bòsnia el 1908, provocant la crisi europea més gran.

El Tractat de Berlín acordà un estatut legal especial per a alguns grups religiosos; també va servir com a model per al sistema de minories que serà establit més tard en el marc de la Lliga de Nacions.[2]

El Tractat també va proposar vagament una rectificació de fronteres entre Grècia i l'Imperi Otomà que es va dur a terme després d'intenses negociacions el 1881 amb la cessió de Tessàlia a Grècia.

Referències modifica

  1. Pavlowitch, Stevan K. A History of the Balkans 1804–1945. London, New York: Longman, 1999, p. 64-65. ISBN 9780582045859. 
  2. Buergenthal, Thomas. International Human Rights in a Nutshell (3rd Edition). West Publishing Company, 1 juliol 2002. ISBN 0-314-26014-5.  p. 7

Vegeu també modifica