Tractat de Fontainebleau (1814)

Per a altres significats, vegeu «Tractat de Fontainebleau».

El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril del 1814[1] entre Napoleó Bonaparte i els aliats Imperi Austríac, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició. Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien a la sort de Napoleó i de sa família.

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Fontainebleau
Imatge
Map
 48° 24′ 08″ N, 2° 42′ 02″ E / 48.4022°N,2.7006°E / 48.4022; 2.7006
Tipustractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data11 abril 1814 Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócastell de Fontainebleau (França) Modifica el valor a Wikidata, Fontainebleau (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Participant
Signatari

El text fou ratificat per Napoleó dos dies després.[1]

Condicions modifica

Les principals condicions del tractat eren:[2]

  • Napoleó i els seus hereus renuncien per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francès i del Regne d'Itàlia. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;
  • Napoleó i sa esposa Maria Lluïsa d'Àustria mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;
  • El seu fill és hereu del ducat de Parma i obté el títol de Príncep de Parma;
  • França pagarà una pensió a la mare i als fills;
  • A l'illa d'Elba, Napoleó pot mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Lippincott, J. B.. Napoleon and the Marshals of the Empire (en anglès), 1855, p. 284. 
  2. Text del tractat.