Obre el menú principal

El trastorn de pànic i atac de pànic[1] és un trastorn psicològic que consisteix en l'aparició d'extrema ansietat en trobar-se algú en llocs o situacions en què escapar pot resultar difícil i, en el cas d'aparèixer una crisi d'angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l'angoixa, pot no disposar-se d'ajuda. Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les quals s'inclou estar solament fora de casa, barrejar-se amb la gent o fer cua, passar per un pont o viatjar amb autobús, tren o automòbil. Es pot tractar amb medicaments (ansiolítics, antidepressius, etc.) o teràpia psicològica cognitivoconductual.

Infotaula de malaltiaTrastorn de pànic
Tipus trastorn d'ansietat
Especialitat psiquiatria
Medicació
Associació genètica PKP1 Tradueix, CALCOCO1 Tradueix, SDK2 Tradueix, GRM7 Tradueix i TNFRSF21 Tradueix
Classificació
CIM-10 F41.0
CIM-9 300.01, 300.21
CIAP P74
Recursos externs
OMIM 167870, 607853 i 609985
DiseasesDB 30913
MedlinePlus 000924
eMedicine 287913
Patient UK panic-disorder-pro
MeSH D016584
UMLS CUI C0030319
DOID DOID:594
Modifica les dades a Wikidata

Un atac de pànic pot ocórrer en qualsevol moment sense avís previ. Durant aquest, es produeixen símptomes físics molt intensos, diversos alhora o alguns seguits dels altres, entre els quals sol haver-hi alguns dels següents: taquicàrdia, vertigen, mareig, hiperventilació pulmonar, dificultat per a respirar, sensació de cames «toves», sensació d'estar a punt de caure, visió de petits punts lluminosos flotants, visió borrosa, sudoració freda, calfreds continus, fogots, opressió al pit, sensació que el cor «se surt» cap endavant, malestar al ventre o nàusees.[2][3]

Durant el moment de l'atac de pànic les persones senten veritable por, encara que no la puguin associar a una causa aparent. És un moment molt desagradable i ocorre perquè el cos es prepara per a un moment de màxima atenció física (com córrer per a perseguir una presa, lluitar contra algú o fugir en una persecució) però, com aquesta no es produeix, la preparació que aquest ha fet (dilatació de pupil·les per a centrar-se millor en l'objectiu, hiperventilació i major circulació de la sang per a portar més oxigen als músculs, etc.) la persona la percep com a símptomes negatius. És freqüent que la persona que ha patit un atac de pànic hagi passat por de morir d'ofegament o d'un atac de cor, normalment, tot i que no hagi succeït en la realitat.

ReferènciesModifica