Trastorn de pànic
El trastorn de pànic i atac de pànic[1] és un trastorn psicològic que consisteix en l'aparició d'extrema ansietat en trobar-se algú en llocs o situacions en què escapar pot resultar difícil i, en el cas d'aparèixer una crisi d'angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l'angoixa, pot no disposar-se d'ajuda. Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les quals s'inclou estar solament fora de casa, barrejar-se amb la gent o fer cua, passar per un pont o viatjar amb autobús, tren o automòbil. Es pot tractar amb medicaments (ansiolítics, antidepressius, etc.) o teràpia psicològica cognitivoconductual.
| Tipus | trastorn d'ansietat  |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria |
| Clínica-tractament | |
Medicació fluoxetina, temazepam (en)  , Imipramine, propranolol, sertralina, paroxetina, alprazolam (en) , Clonazepam, fluvoxamina, Clomipramine, diazepam, maprotiline (en) , Clonazepam i nordazepam (en) | |
| Patogènia | |
| Associació genètica | PKP1 (en) , CALCOCO1 (en) , SDK2 (en) , GRM7 (en) i TNFRSF21 (en) |
| Classificació | |
| CIM-10 | F41.0 |
| CIM-9 | 300.01, 300.21 |
| CIAP | P74 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 167870, 607853 i 609985 |
| DiseasesDB | 30913 |
| MedlinePlus | 000924 |
| eMedicine | 287913 |
| Patient UK | panic-disorder-pro |
| MeSH | D016584 |
| UMLS CUI | C0030319 |
| DOID | DOID:594 |
Un atac de pànic pot ocórrer en qualsevol moment sense avís previ. Durant aquest, es produeixen símptomes físics molt intensos, diversos alhora o alguns seguits dels altres, entre els quals sol haver-hi alguns dels següents: taquicàrdia, vertigen, mareig, hiperventilació pulmonar, dificultat per a respirar, sensació de cames «toves», sensació d'estar a punt de caure, visió de petits punts lluminosos flotants, visió borrosa, sudoració freda, calfreds continus, fogots, opressió al pit, sensació que el cor «se surt» cap endavant, malestar al ventre o nàusees.[2][3]
Durant el moment de l'atac de pànic les persones senten veritable por, encara que no la puguin associar a una causa aparent. És un moment molt desagradable i ocorre perquè el cos es prepara per a un moment de màxima atenció física (com córrer per a perseguir una presa, lluitar contra algú o fugir en una persecució) però, com aquesta no es produeix, la preparació que aquest ha fet (dilatació de pupil·les per a centrar-se millor en l'objectiu, hiperventilació i major circulació de la sang per a portar més oxigen als músculs, etc.) la persona la percep com a símptomes negatius. És freqüent que la persona que ha patit un atac de pànic hagi passat por de morir d'ofegament o d'un atac de cor, normalment, tot i que no hagi succeït en la realitat.
ReferènciesModifica
- ↑ Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament, Què és un atac de pànic?
- ↑ «Atacs de pànic i agorafòbia: por de tenir por». AraBalears.cat.
- ↑ Antaviana, Can. «Quins són els trastorns d’ansietat més freqüents? - Parc de Salut Mar». www.parcdesalutmar.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].