Trastorn de pànic
El trastorn de pànic i atac de pànic[1] és un trastorn psicològic que consisteix en l'aparició d'extrema ansietat en trobar-se algú en llocs o situacions en què escapar pot resultar difícil i, en el cas d'aparèixer una crisi d'angoixa inesperada o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l'angoixa, pot no disposar-se d'ajuda. Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les quals s'inclou estar solament fora de casa, barrejar-se amb la gent o fer cua, passar per un pont o viatjar amb autobús, tren o automòbil. Es pot tractar amb medicaments (ansiolítics, antidepressius, etc.) o teràpia psicològica cognitivoconductual.
Tipus | trastorn d'ansietat |
---|---|
Especialitat | psiquiatria |
Medicació | |
Associació genètica |
PKP1 ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Classificació | |
CIM-10 | F41.0 |
CIM-9 | 300.01, 300.21 |
CIAP | P74 |
Recursos externs | |
OMIM | 167870, 607853 i 609985 |
DiseasesDB | 30913 |
MedlinePlus | 000924 |
eMedicine | 287913 |
Patient UK | panic-disorder-pro |
MeSH | D016584 |
UMLS CUI | C0030319 |
DOID | DOID:594 |
![]() |
Un atac de pànic pot ocórrer en qualsevol moment sense avís previ. Durant aquest, es produeixen símptomes físics molt intensos, diversos alhora o alguns seguits dels altres, entre els quals sol haver-hi alguns dels següents: taquicàrdia, vertigen, mareig, hiperventilació pulmonar, dificultat per a respirar, sensació de cames «toves», sensació d'estar a punt de caure, visió de petits punts lluminosos flotants, visió borrosa, sudoració freda, calfreds continus, fogots, opressió al pit, sensació que el cor «se surt» cap endavant, malestar al ventre o nàusees.[2][3]
Durant el moment de l'atac de pànic les persones senten veritable por, encara que no la puguin associar a una causa aparent. És un moment molt desagradable i ocorre perquè el cos es prepara per a un moment de màxima atenció física (com córrer per a perseguir una presa, lluitar contra algú o fugir en una persecució) però, com aquesta no es produeix, la preparació que aquest ha fet (dilatació de pupil·les per a centrar-se millor en l'objectiu, hiperventilació i major circulació de la sang per a portar més oxigen als músculs, etc.) la persona la percep com a símptomes negatius. És freqüent que la persona que ha patit un atac de pànic hagi passat por de morir d'ofegament o d'un atac de cor, normalment, tot i que no hagi succeït en la realitat.
ReferènciesModifica
- ↑ Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament, Què és un atac de pànic?
- ↑ «Atacs de pànic i agorafòbia: por de tenir por». AraBalears.cat.
- ↑ Antaviana, Can. «Quins són els trastorns d’ansietat més freqüents? - Parc de Salut Mar». www.parcdesalutmar.cat. [Consulta: 17 desembre 2016].