Tres colors: Vermell

Tres colors: Vermell
Trois couleurs: Rouge
Fitxa
Direcció	Krzysztof Kieślowski
Protagonistes	Irène Jacob; Jean-Louis Trintignant; Samuel Le Bihan; Julie Delpy; Juliette Binoche; Jean-Pierre Lorit; Benoît Régent; Zbigniew Zamachowski; Roland Carey; Neige Dolsky; Elżbieta Jasińska; Teco Celio; Frédérique Feder; Marion Stalens
Producció	Marin Karmitz
Guió	Krzysztof Kieślowski i Krzysztof Piesiewicz
Música	Zbigniew Preisner
Fotografia	Piotr Sobociński
Muntatge	Jacques Witta
Productora	France 3 i Canal+
Distribuïdor	Miramax Films i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França; Polònia; Suïssa
Estrena	12 maig 1994
Durada	99 min
Idioma original	francès
Doblada al català	Sí
Rodatge	Ginebra i Suïssa
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, cinema romàntic, pel·lícula de misteri i cine art
Tema	moda
Lloc de la narració	Suïssa
	Sèrie Tres colors ← Tres colors: Blanc cap valor →;
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció ; Oscar a la millor fotografia ; Oscar al millor guió original ; César a la millor actriu (1995) ;

Tres colors: Vermell (títol original en francès: Trois couleurs : Rouge)^[1] és una pel·lícula franco-polonesa-suïssa de Krzysztof Kieślowski estrenada el 1994 i doblada al català.

ArgumentModifica

La trilogia Tres Colors explora de manera successiva els tres termes de la divisa de França: « Llibertat, Igualtat, Fraternitat ». La tercera pel·lícula de la trilogia (vermell) té per a tema la fraternitat.

«

«L'eterna qüestió consisteix en saber si donant als altres una mica de si mateix, no ho fem per tenir una idea millor de nosaltres mateixos. » (Krzysztof Kieślowski)^[2]

»

La pel·lícula Tres Colors: Vermell passa en gran part a Suïssa.

Valentine és estudiant i model a Ginebra. Un dia atropella una gossa. Quan la porta al seu amo, coneix un jutge, un home retirat que espia els seus veïns. La vida de Valentine i la del jutge estaran unides ben estranyament, a partir d'aquest moment, amb la d'un tercer personatge desconegut per ells, un jove jutge que és veí de Valentine.

A mig camí del dramatisme pur de «Blau» i la tragicomèdia de «Blanc», el cineasta polonès se centra en «la fraternitat» per concebre una pel·lícula que revisa alguns dels grans temes de la seva filmografia, com són l'atzar de la vida i la ficció i la figura del demiürg, que regeix els destins dels personatges. De nou l'impecable treball de fotografia, la banda sonora i el treball dels actors componen una nova obra mestra d'un dels autors més interessants del cinema contemporani.