Obre el menú principal

Tres llocs d'Anglaterra

Aquest paisatge pot descriure el tercer <lloc> de la música de Charles Ives

Tres llocs d'Anglaterra (1921, gènere orquestral) és una composició per a orquestra de Charles Ives.

Poc temps després que Claude Debussy donés els tocs finals als seus tres Imàtgens orquestrals, Charles Ives començà a treballar en Tres llocs d'Anglaterra. Aparentment, aquests dos compositors tenien poc en comú, tan estilística com estèticament. Malgrat d'això, en aquest evocador tríptic, Ives demostra credencials impressionistes comparables a les del mestre francès.

El primer <lloc> és Sain Gaudens in Boston Common, un baix relleu que representa un regiment de soldats afroamericans que lluitaren en la Guerra de Secessió. Aquest moviment procedeix d'una <Marxa Negra> que Ives va compondre l'any 1911, però no és una marxa en el sentit tradicional. El continu compàs de quatre només es pot distingir quan emergeix intermitentment entre el nuvol de nostàlgia d'una melodia subconscient.

A <Putnam's Camp> Ives descriu la fantasia d'un jove durant un berenar camperol del Dia de la Independència. La música festiva i cridanera capta l'essència de l'atabalament quasi infantil propi d'aquest tipus de jorns. <The Housatonic at Stockbridge> evoca un passeig que Ives va fer un estiu amb la seva esposa.

Més endavant Ives va escriure que <el cantar llunyà procedent de l'església al l'altre costat del riu...la broma, el fluir de l'aigua, les riberes, els oms, eren quelcom que a hom li agradaria retindre per a sempre en la memòria>. Tot això està en la música: és un moviment màgic i una de les creacions més emotives d'Ives.

Discografia seleccionadaModifica

Hi ha un enregistrament de l'any 1994, que hauria complagut a Ives: dirigit per David Zinman i l'Orquestra Simfònica de Baltimore del segell DECCA 476 1537, en la que els músics de l'orquestra canten i ballen amb despreocupació a través de les complexitats de la música.

ReferènciesModifica