Tres pics i repicó

Programa de televisió

Tres pics i repicó fou un programa de televisió en format de concurs i comèdia presentat per Antoni Bassas i Onieva, que es va emetre per TV3 entre el 6 d'octubre de 1988 i el 27 de juny de 1991. Fou dirigit i escrit per Joaquim Maria Puyal i un dels membres de l'equip de guionistes va ser Jaume Cabré.

Infotaula de programa audiovisualTres pics i repicó
Tipussèrie de televisió Modifica el valor a Wikidata
DireccióJoaquim Maria Puyal i Ortiga
Lluís Maria Güell i Guix Modifica el valor a Wikidata
PresentadorAntoni Bassas i Onieva Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalTV3 Modifica el valor a Wikidata
Primer programa6 octubre 1988 Modifica el valor a Wikidata
Últim programa27 juny 1991 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0454754 Modifica el valor a Wikidata

Entre els col·laboradors del programa cal destacar el pianista Lucky Guri[1] i el còmic Cesc Queralt, que hi va crear el famós personatge de La Vicenteta, també dita La Visanteta.[2] També hi participaren Màgic Andreu, Jordi LP, Amparo Moreno o els assistents Xavier Guix i Miquel Murga. Entre les hostesses del programa van figurar Marta de Pablo o Mónica Pont.

Va guanyar el TP d'Or 1988 i el TP d'Or 1989 al millor programa d'entreteniment en català.[3] El seu format de concurs amb preguntes lingüístiques, de gran èxit en el seu moment, seria seguit per altres concursos de TV3 com El joc del segle.

Format modifica

Es tractava d'un concurs on participaven setmanalment tres concursants que havien de tirar un dau i moure's per les caselles superant les proves plantejades. El concurs tenia tres nivells de dificultat o pistes (blava, vermella i negra) i els concursants havien de superar preguntes de cultura general, proves d'observació, de compenetració familiar, etc. En cas de dubte, la jutgessa (Carme Llaràs) aclaria la prova i diagnosticava si se superava o no. També hi apareixia cada setmana un personatge convidat i obstacles en forma de preguntes relacionades amb la llengua.[4]

Per a concursar en la pista blava no era necessari dur d'acompanyants. En canvi, si el concursant participava a la pista vermella havia de fer-ho acompanyat per membres de la seva família (parella, un nen, un avi i un adolescent). Finalment, el concursant de la pista negra havia de formar un grup amb quatre persones expertes en temes diversos. Cada pista acabava amb el repicó, un joc en què els concursants consolidaven els diners guanyats i aspiraven a altres premis. El repicó més popular va ser el de la prova de la frase maleïda, corresponent a la pista negra.

Referències modifica

Enllaços externs modifica