Tribunal de la Rota Romana
El Tribunal de la Rota Romana (en llatí: Tribunal Apostolicum Rota Romanae) és el tribunal d'apel·lació de la Santa Seu, el tribunal eclesiàstic més alt de l'Església catòlica després del Tribunal Suprem de la Congregació per la Doctrina de la Fe i el Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica. Hi ha a més a la Santa Seu el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica que, encara que es diu tribunal, ja que tracta causes de fur intern, la seva estructura i funcionament guarden poca relació amb els d'altres tribunals.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | tribunal de la Cúria Romana tribunal d'apel·lació |
| Història | |
| Creació | 1171 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gerent/director | Pio Vito Pinto (2012–2021) Alejandro Arellano Cedillo (2021–) |
| Filial | |
| Lloc web | rotaromana.va |
Es creu que el nom de la «Rota» deriva del fet que en aquest tribunal els jutges roten en l'exercici de les seves funcions de manera que en apel·lació és el mateix tribunal el que estudia la causa però amb diferents jutges, ja que canvien segons un torn que estableix el jutge degà.
Activitat modifica
El Tribunal de la Rota està format per prelats auditors (o jutges), que són nomenats pel papa; d'entre ells, el degà presideix el tribunal. Tanmateix per a cada causa es constitueix un col·legi, anomenat torn, que consta de tres jutges; d'ells, un és president, instructor i ponent en la causa. Per a cada causa que arriba al tribunal es constitueix un torn de mode rotatori.
Història modifica
La seva primera regulació data del 1331, en el pontificat de Joan XXII. El nombre de capellans auditors va ser fixat en dotze per Sixt V en 1472, mentre que Benet XIV va definir la seva competència en la constitució apostòlica Iustitiæ et pacis el 1747. Gregori XVI el va reformar el 1834 i Pius X va rellançar el tribunal a partir de 1908, després d'un període de pràctica inactivitat després de la presa de Roma per les tropes de Víctor Manuel II i la consegüent unificació d'Itàlia en 1870. Es van elaborar els reglaments S. R. Rota et Signaturæ Apostolicae (1908, reglament comú amb el Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica) i Regulæ servandæ apud S. R. Rotæ Tribunal (1910).
La regulació vigent és obra de Joan Pau II (1994), es va publicar a acta «Apostolicae Sedis» núm. 86. Un any més tard el mateix Pontífex es va manifestar sobre el caràcter de l'aprovació d'aquest nou reglament, i disposa que tal acte havia d'entendre's com aprovació de llei particular donada de manera específica, fins i tot en derogació de la llei universal. Així apareix en el Rescriptum ex Audientiae Sanctissimi de 23 de febrer de 1995.
-
Joan XXII -
Sixt V -
Benet XIV -
Gregori XVI -
Pius X -
Joan Pau II
_Cath%C3%A9drale_Sainte-C%C3%A9cile_-_Tr%C3%A8sor_-_Portrait_du_pape_Sixte_V_-_PalissyIM81001477.jpg)
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tribunal de la Rota Romana |
- Tribunal de la Rota Romana - Lloc web oficial
- Lloc web de la Rota de la Nunciatura espanyola (castellà)
- «Tribunal de la Rota Romana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Pontificium consilium de legum textibus. dignitas connubii. instructio: servanda a tribunalibus dioecesanis et interdioecesanisin pertractandis causis nullitatis matrimonii (llatí)