Tricholoma album
Tricholoma album, també conegut com el cavaller blanc, és un bolet del gènere Tricholoma. Es pot trobar a Europa, a l'Índia, i possiblement a Amèrica del Nord. El píleu i la làmina són blancs. El blanquinós estípit no té cap anell.
  | |||||||||
| Bolet | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Tricholoma | ||||||||
| Espècie | Tricholoma album (Schaeff.) P.Kumm. (1871) | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | |||||||||
Taxonomia i classificació modifica
L'espècie era al principi descrita com Agaricus albus per Jacob Christian Schäffer (1774)[2] i reclassificada com Gyrophila alba pel micòleg Lucien Quélet l'any 1886.[3] Va ser anomenat amb el seu actual nom binomial per l'alemany Paul Kummer l'any 1871.[4] El nom genèric deriva del grec Antic trichos/τριχος 'Cabell' i loma/λωμα 'hem', 'serrell' o 'frontera', mentre l'epítet específic és el llatí adjectiu albus "blanc".[5]
El fong és classificat en la secció Lasciva del genus Tricholoma, que es caracteritzen per espècies amb una olor forta i acre o un gust amarg;[6] una classificació més vella el té col·locada dins la secció Inamoena.[7]
Marcel Bon va donar nom a la varietat Tricholoma àlbum var. thalliophilum per aquells bolets que van diferir fent una tinció blau-verda amb hidròxid de tal·li i sulfoformol;[8] en l'absència de caràcters addicional diferencials, alguns autors més tardans han qüestionat el valor taxonòmic d'aquesta característica.[9]
Descripció modifica
El píleu fa de 3–7.5 cm d'ample i és de color blanc amb un pàl·lid tint groc, i més groc o ocre en el centre quan és més vell. Convex amb una lleugera protuberància, el píleu és en general de forma cònica amb els marges allistats. L'estípit blanc o groc pàl·lid fa uns 3–8.5 cm d'alt i 0.8-1.5cm d'ample i no té cap anell. No hi ha cap anell o volva. El bolet té una olor dolça desagradable, amb reminiscències de mel i raves, i té un acre i desagradable gust.[1]
La làmina gruixuda és àmpliament espaiada amb vores finament dentades. L'espora és blanca, ovalada o oblonga fa 5–7μm de llarg per 3.5-5μm d'ample.[6]
Ecologia, hàbitat i distribució modifica
Tricholoma àlbum és trobat a tot Europa, apareixen entre agost i desembre, amb associació amb el roure (Quercus),[6] amb els quals formen una micorriza (relació simbiòtica).[10] Els experiments han demostrat que inoculant plàntules de pi blau (Pinus wallichiana) i deodar (Cedrus deodara) amb el fong augmenta l'alçada de la planta i la tija i la biomassa d'arrels[11] El bolet pot ser trobat creixent en importants anells de fades.[5] La presència del bolet dins d'Amèrica del Nord no ha estat confirmada.[12] Hi ha informes que ha estat trobat a l'Índia l'any 2010.[13]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tricholoma album |
- ↑ 1,0 1,1 «Tricholoma album (Schaeff.) P. Kumm. 1871». MycoBank. International Mycological Association. [Consulta: 15 juny 2011].
- ↑ Schaeffer, Jacob Christian. Fungorum qui in Bavaria et Palatinatu Nascuntur Icones (en llatí). 4, 1774, p. 68.
- ↑ Quélet, Lucien. Enchiridion Fungorum in Europa media et praesertim in Gallia Vigentium (en llatí). Lutetiae, Octavii Doin, 1886, p. 16.
- ↑ Kummer, Paul. Der Führer in die Pilzkunde (en alemany). Zerbst, 1871, p. 107.
- ↑ 5,0 5,1 Nilson, Sven; Persson, Olle. Fungi of Northern Europe 2: Gill-Fungi. Penguin, 1977, p. 24. ISBN 0-14-063006-6.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Noordeloos M.E.; Kuyper, Th.W.; Vellinga E.C.. Flora Agaricina Neerlandica. Taylor & Francis, 1999, p. 144. ISBN 90-5410-493-7.
- ↑ Riva, A. «Il genere Tricholoma (Fr.) Staude. Aggiornamento della monografia pubblicata nel III volume della collana Fungi europaei, 1988» (en italian). Rivista di Micologia, 41, 3, 1998, pàg. 243–66. ISSN: 0394-9486.
- ↑ Bon, Marcel «Révision des Tricholomes» (en francès). Bulletin de la Société Mycologique de France, 85, 1969, pàg. 475–92.
- ↑ Christensen, M.; Noordeloos, M.E. «Notulae ad floram agaricinam neerlandicam XXXVI. Tricholoma». Persoonia, 17, 2, 1999, pàg. 295–317.
- ↑ Trappe, James M. «Fungus associates of ectotrophic mycorrhizae». Botanical Review, 28, 4, 1962, pàg. 538–606. DOI: 10.1007/BF02868758. ISSN: 00068101. JSTOR: 4353659.
- ↑ Dar, G.H.; Muzafer, B.A.; Nadeem, G.A. «Influence of ectomycorrhizal inoculation on blue pine (Pinus wallchiania) and deodar (Cedrus deodara) seedlings» (abstract). Trends in Biosciences, 3, 1, 2010, pàg. 60–62.
- ↑ Kuo, Michael. «The Genus Tricholoma». MushroomExpert.Com, desembre 2004. [Consulta: 15 juny 2011].
- ↑ Hedawoo, G.B. «Wild mushroom flora from Amravati Region, Maharashtra, India». Journal of Mycology and Plant Pathology, 40, 3, 2010, pàg. 441-44. ISSN: 0971-9393.